El pobre Carnestoltes
és un home divertit,
ens escura les butxaques
i ens fa anar contents al llit.
No ploreu tant!
No ploreu, no;
que ell tornarà
i nosaltres, no.
El pobre Carnestoltes
el deixaran ben rostit,
fins un altre any quan arribi
tornarà ben eixerit.
No ploreu tant!
No ploreu, no;
que ell tornarà
i nosaltres, no.
Carnestoltes quinze voltes
i dilluns de més a més;
cada dia fossin festes,
la Quaresma no vingués.
Avui les coques amb llard,
que es mengen a cremadent,
esvaloten el jovent,
qui se’n pogués fer un gran fart!
Carnestoltes quinze voltes
i dilluns de més a més;
cada dia fossin festes,
la Quaresma no vingués.
La butxaca proveïda
no diguis ja mai que no
i jo sempre cridaria:
“Noia, porta’m el porró!”
Carnestoltes quinze voltes
i dilluns de més a més;
cada dia fossin festes,
la Quaresma no vingués.
Ai, mares, a les canalles
poseu-los un bon vestit
per anar a veure en Carnestoltes,
que és un home divertit.
Carnestoltes quinze voltes
i dilluns de més a més;
cada dia fossin festes,
la Quaresma no vingués.
Ara arriba en Carnestoltes
tots sortim a passejar,
ens posem una disfressa
per saltar, cantar i ballar.
Tiro-liro, tiro-liro,
tiro-liro, tiro-là.
Quan arriba en Carnestoltes
tots sortim a passejar.
Tiro-liro, tiro-liro,
tiro-liro, tiro-là.
Ai, mares, a les canalles
poseu-los un bon vestit,
per anar a veure en Carnestoltes
que és un home divertit.
Tiro-liro, tiro-liro,
tiro-liro, tiro-là.
Quan arriba en Carnestoltes
tots sortim a passejar.
Tiro-liro, tiro-liro,
tiro-liro, tiro-là.
