Vora el foc tinc la mainada
que castanyes fa torrar
quan estiguin bufadetes
el gatet hi jugarà. (bis)
La castanya reinflada
pega bot i fuig del foc
qui té la sort d’agafar-la
no n’ha d’anar a plegar a l’hort. (bis)
Vora el foc la castanyera
les castanyes va torrant
amb cassola foradada
paperina i davantal. (bis)
Els minyons mengen castanyes,
pa torrat i panellets
quan arribin a la plaça
els cauran els calçotets. (bis)
La granoteta verda
s’ha llançat al fons del llac,
n’ha tret una guitarra
i ha cantat el seu rac-rac!
Com que es sent de lluny,
els ocells ha despertat,
i ara sonen junts el piu-piu
i els rac-rac-rac!
De dalt de tot de l’arbre
l’esquirol els ha escoltat
i tot movent la cua
el timbal ha repicat.
I així tot el bosc
ressonava alegrement,
només l’aligot
no volia estar content.
La bella serenata
ha durat tot el matí,
però el sol fort del migdia
del concert ha estat la fi,
i demà de nou,
quan la nit s’acabarà,
amb gran enrenou
el concert començarà.
Des de casa un cervató,
mirava pel finestró;
va veure passar un conill
fugint del perill.
Cérvol, cérvol, cervató,
obre’m que ve un caçador!
El caçador va passar
i ho van celebrar.
Varen fer festa major,
menjant tot el bo i millor;
el caçador, enfadat,
ja havia marxat.
Cérvol, cérvol, cervató,
adéu que ja no tinc por!
Conillet queda’t aquí
i viuràs amb mi.
