La granoteta verda
s’ha llançat al fons del llac,
n’ha tret una guitarra
i ha cantat el seu rac-rac!
Com que es sent de lluny,
els ocells ha despertat,
i ara sonen junts el piu-piu
i els rac-rac-rac!

De dalt de tot de l’arbre
l’esquirol els ha escoltat
i tot movent la cua
el timbal ha repicat.
I així tot el bosc
ressonava alegrement,
només l’aligot
no volia estar content.

La bella serenata
ha durat tot el matí,
però el sol fort del migdia
del concert ha estat la fi,
i demà de nou,
quan la nit s’acabarà,
amb gran enrenou
el concert començarà.

A dins d’un bosc cantava
un cucut amb gran afany,
de dalt d’un roure altíssim
cridava al seu company.

Cu-cut, cu-cut,
cu-cut, cu-cut, cu-cut. (bis)

Des de casa un cervató,
mirava pel finestró;
va veure passar un conill
fugint del perill.

Cérvol, cérvol, cervató,
obre’m que ve un caçador!
El caçador va passar
i ho van celebrar.

Varen fer festa major,
menjant tot el bo i millor;
el caçador, enfadat,
ja havia marxat.

Cérvol, cérvol, cervató,
adéu que ja no tinc por!
Conillet queda’t aquí
i viuràs amb mi.

La mosqueta ha fet un bot
i ha caigut d’esquena.
Una pota s’ha trencat,
Déu meu, quina pena!

El cargol que és bon doctor,
li ha vist la poteta;
diu que haurà de descansar
en un llit d’herbeta.

Moltes mosques li han portat
tortells i coqueta,
que els fa pena veure al llit
la seva amigueta.

Entremig dels requisits
li han dut medecines,
i la mosca ha caminat
sense fer tentines.

Què li donarem a la pastoreta?
Què li donarem per anar a ballar?
Jo li donaria una caputxeta
i a la muntanyeta la faria anar.

A la muntanyeta no hi neva ni hi plou
i a la terra plana tot el vent ho mou.
Sota l’ombret, l’ombret, l’ombrí,
flors i violes i romaní.

Et diré un secret molt fi,
la primavera és aquí!
He cantat una cançó
i ha florit al mau balcó.

Zum, zum, zum, brunz l’abella, zum!
Mai no para, mai no es cansa,
vola lluny, després s’atansa,
zum, zum, zum, brunz l’abella, zum!

Gallineta, gallineta,
per què escataines tan fort?
Escataino perquè vinguis
a buscar aquest ou que he post!

Calla, calla, gallineta,
que ja te’l vinc a buscar,
no esvalotis la masia
amb el teu escatainar.

Tots els ocells que canten sense por
s’amaguen quan arriba el caçador.

Tot de cop per la finestra
ha entrat entremaliat,
un titella groc i verd,
tot trempat m’ha saludat.

Fent xim, xim, fent cloc, cloc,
ha entrat el titella;
fent xim, xim, fent cloc, cloc,
el titella groc.

Capgirell damunt la taula
giravolt per sobre el llit,
a l’armari s’ha ficat,
ai! mireu ja n’ha sortit.

Fent xim, xim, fent cloc, cloc,
ha entrat el titella;
fent xim, xim, fent cloc, cloc,
el titella groc.

De puntetes sense fressa
ha vingut ben a prop meu,
m’ha deixat el seu secret
i després m’ha fet adéu!

Fent xim, xim, fent cloc, cloc,
ha entrat el titella;
fent xim, xim, fent cloc, cloc,
el titella groc.