L’oreneta

L’oreneta que torna
quan l’hivern se n’ha anat,
ve xisclant d’alegria
al seu niu de cada any.

Ja fa temps que l’espero
i que vetllo el seu niu.
– Déu te guard, oreneta,
ja s’atansa l’estiu.

Ella baixa i s’atura
sobre un jove ametller.
Mentre espolsa les ales
em vol dir no sé què.

Jo m’hi atanso, l’escolto
i ja entenc el que em diu:
Ha volat moltes hores:
ve d’un altre país.

N’ha fugit perquè els dies
ara allà són molt freds,
mentre aquí el sol ja escalfa
i ja els arbres són verds.

Oreneta estimada,
xiscla i vola feliç,
que en el niu on vas néixer
naixeran els teus fills.

One thought on “L’oreneta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *