Comentari PAU de la pintura Composició IV de Wassily Kandinsky.
Comentari PAU de l’obra Elogi de l’aigua d’Eduardo Chillida.
La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va ser el conflicte més brutal i devastador del segle XX. Hi participaren 72 estats, es mobilitzaren 110 milions d’homes, el cost material suposà el 935 milions de dolars i hi va haver quaranta milions de morts.
Enllaç a la pel.licula Luter (castellà) i activitats post-visionat.
Enllaç al documental Nacht und nebel (Nit i boira) realitzat el 1955 pel director francès Alain Resnais sobre els camps de concentració nazi.
Aquesta obra mestra és completament real sense ficció, amb imatges reals. Aquestes imatges estan en dos formats tant en blanc i negre com en color. Les imatges en blanc i negre són documents històrics de les SS i també dels comunistes i aliats. I les imatges en color van ser recollides al 1955.
El títol fa referència al decret Nacht und Nebel de 1941 que feia possible que les unitats de seguretat del règim nazi procedissin a arrests nocturns de persones que després simplement desapareixien per no tornar a reaparèixer mai.
Presentació flash d’aquest tema de quart d’ESO.
Barcelona, 17 de febrer de 2012
IMATGE RESSUSCITADA EN INTERNET
La fotografia d’un treballador alemany que en 1936 es va negar a fer la salutació nazi dóna la volta al món
La foto en blanc i negre d’un home sol, de braços plegats, enmig d’una multitud de congèneres, braç en alt, fent la salutació nazi, ha tornat a ressuscitar aquesta mateixa setmana. I és d’allò més vist en internet. Recorda la trista història de August Landmesser, que en 1936, en ple apogeu del nazisme, va decidir anar contracorrent.
Durant la botadura d’un buc de la marina alemanya, la multitud es va congregar a Hamburg. Mentre tots saludaven com el Führer, un home va romandre impassible, de braços plegats. La imatge, inquietant, ha estat rescatada en un blog el tema del qual gens té a veure amb la imatge: facilitar les tasques de socors després del terratrèmol de Japó de l’any passat (Senrimonchi, es diu el lloc). I des d’aquesta pàgina, Landmesser ha anat a parar a Facebook, i des d’allí, a mig món.
CASAT AMB UNA DONA JUEVA
Va ser en 1991 quan una de les seves filles va identificar a aquest home com August Landmesser, un treballador de la drassana d’Hamburg. El seu pare, que va pertànyer al Partit Nazi des de 1931 fins a 1935, va ser expulsat per haver-se casat amb una dona jueva, Irma Eckler.
El matrimoni va tenir dues filles, motiu pel qual va ser acusat de “deshonrar a la raça”, i va acabar donant amb els seus ossos a la presó. La seva dona també va ser detinguda per la Gestapo. Les nenes (Ingrid i Irene), van ser separades. La primera va ser a viure amb la seva àvia materna mentre que l’altra va ser portada a un orfenat i, més tard, adoptada per una família.
Quan Landmesser, l’home que no va voler donar el seu braç a torçar, va sortir de presó en 1941 va ser enviat a la guerra. Segons publica The Washington Post, va desaparèixer en combat i se li va donar per mort.
En 1996, la seva filla Irene, va escriure la trista història de la seva família. Avui, per una *carambola de la xarxa, *Landmesser torna a ser notícia.
FONT: EL PERIODICO
Derrotats els republicans en les eleccions de 1932, el nou president, el demòcrata F. D. Roosevelt va dissenyar una sèrie de mesures tendents a resoldre la greu depressió en què es trobava sumida l’economia nord-americana.
Les disposicions que va implementar durant els primers cent dies del seu mandat van tenir continuïtat al llarg de diversos anys i van rebre el nom de “New Deal” (“Nou tracte o nou repartiment”).
Les actuacions es van encaminar a posar fi a la prostració dels més de 12 milions d’aturats nord-americans. Per a això va considerar prioritari fomentar la demanda i incrementar el consum com a mitjans per reactivar la producció.
Dos van ser els vessants essencials del New Deal:
Mesures econòmiques
Mesures socials
Balanç del New Deal
Si be els propòsits del president Roosevelt de trencar la tendència recessiva es van complir, el balanç final del seu pla no va esgotar la totalitat dels objectius marcats.
L’activitat anterior a la crisi del 29 mai va arribar a recuperar-se, això va ocórrer quan la intervenció en la Segona Guerra Mundial va obligar al país a engegar tota la seva energia productiva a fi d’atendre la demanda de béns de guerra.
L’augment de les inversions públiques va ser extraordinari, però no va ser tan elevat en la iniciativa privada.
L’atur va continuar sent elevat. En 1937 afectava a més de 7 milions de ciutadans.
Va alimentar les suspicàcies de determinats sectors econòmics i polítics conservadors que veien en el New Deal aspectes excessivament “socialitzadores” que atemptaven contra la tradició americana de lliure empresa. En aquest sentit, algunes de les principals mesures que va proposar Roosevelt (com la Agriculture Adjustment Act) van ser anul·lades pel Tribunal Suprem.
Amb tot, el New Deal va pal·liar els efectes de la depressió, va recuperar part de l’ocupació i va crear un ambient d’optimisme, inexistent des del crack de 1929. Roosevelt, el seu impulsor, va obtenir la reelecció a la presidència en diverses ocasions.
Herbert H. Hoover
L’experiència dels economistes clàssics pel que concerneix el comportament de l’economia capitalista evidenciava l’existència de crisi que afectaven cíclicament al sistema. Sostenien que calia afrontar-les sense el concurs de l’Estat. La funció dels governants es limitaria a afavorir mitjançant la no intervenció l’acció dels mecanismes correctors del mercat.
Segons el raonament d’aquests teòrics, per atallar la crisi era necessari engegar mesures de caràcter deflacionista que mantinguessin la solidesa dels diners.
Seguint aquest objectiu es van proposar les següents mesures:
Reducció de la massa monetària en circulació, dels crèdits, despesa pública i salaris.
La reducció dels crèdits i la circulació monetària va conduir a una baixada dels preus (pel descens de la demanda) i a la falta de liquiditat, que es va traduir al seu torn en una disminució de l’activitat econòmica.
Descens dels salaris, amb la finalitat de mantenir els nivells d’ocupació. La realitat, tal com sostenia Keynes, va ser molt diferent, doncs el nivell empro depenia d’altres variables com el consum i la inversió.
Adopció de mesures de caràcter proteccionista de cara a l’exterior disminuint les importacions i incentivant les exportacions.
El resultat de les polítiques deflacionistes va constituir un fiasco, doncs tan sols va aconseguir reduir encara més la demanda i la producció, accentuat amb això la depressió.
D’altra banda, el proteccionisme comercial va impedir el concert global de les economies i va determinar el fracàs d’aquells que intentaven sortir de la crisi de manera coordinada, tal com es va posar de manifest en la frustrada Conferència de Londres (1933).
El Crac de la Borsa de Nova York d’octubre de 1929 va inaugurar una etapa marcada per una profunda recessió que es va estendre al llarg de la de la dècada dels Trenta i que va tenir serioses repercussions no només en l’àmbit econòmic, sinó també en el social i polític. Va suposar un important sot en la producció, desajustaments al mercat laboral i va contribuir a l’exaltació del ultranacionalisme i autoritarisme feixistes.
El següent document explica les causes que portaran al desastre:
I l’esclat de la crisi i l’extensió a la resta del món:
