EL NEW DEAL

Derrotats els republicans en les eleccions de 1932, el nou president, el demòcrata F. D. Roosevelt va dissenyar una sèrie de mesures tendents a resoldre la greu depressió en què es trobava sumida l’economia nord-americana.

Les disposicions que va implementar durant els primers cent dies del seu mandat van tenir continuïtat al llarg de diversos anys i van rebre el nom de “New Deal” (“Nou tracte o nou repartiment”).
Les actuacions es van encaminar a posar fi a la prostració dels més de 12 milions d’aturats nord-americans. Per a això va considerar prioritari fomentar la demanda i incrementar el consum com a mitjans per reactivar la producció.

Dos van ser els vessants essencials del New Deal:

Mesures econòmiques

  • Financera: Es va potenciar un major control de l’Estat sobre els bancs (Banking Act de 1933), i es va exigir un augment de les seves reserves a fi de garantir la seva solvència. Es va estimular la concessió de crèdits destinats a la inversió empresarial. Es va promulgar a més la Llei d’Obligacions Federals amb la finalitat de protegir als inversors de possibles fraus. El dòlar va ser devaluat un 41% enfront d’altres monedes estrangeres per facilitar l’exportació dels productes americans.
  • Industrial: La National Industrial Recovery Act de 1933 va potenciar les subvencions a la indústria amb l’objectiu d’estimular la seva recuperació. Es van posar en funcionament gegantescs projectes d’obres públiques (carreteres, pantans, etc) a través de la Publics Works Administration, WPA (1935). Aquest organisme va col·laborar amb la Tennessee Valley Authority (1933), destinada a la colonització i industrialització de la vall del riu Tennessee, iniciativa d’una sèrie d’empreses públiques per mitjà de les quals es van construir embassaments, centrals hidroelèctriques i es van  reforestar extenses àrees. Aquesta activitat va donar ocupació a més de 3 milions de treballadors.
  • Agrícola: A través de la Agricultural Ajustment Act (AAA de 1933) es va buscar la recuperació del camp, sent objectiu primordial la disminució de la producció, ja que la sobreproducció que s’arrossegava des de la dècada dels 20 havia enfonsat els preus i els beneficis dels agricultors. Aquesta reducció es va aconseguir a canvi d’una indemnització rebuda pels agricultors. El resultat que es va obtenir de la disminució de les collites va ser la pujada dels preus. En tres anys es van aconseguir duplicar les rendes agràries.

Mesures socials

  • Laboral: Per mitjà de la National Labor Relations Act es van regular les relacions entre patrons i obrers, reglamentant un salari mínim i la jornada horària màxima. Amb la disminució de l’atur, la fixació del salari mínim i la tendència a l’alça dels sous, es va crear una massa d’assalariats amb cert poder adquisitiu que va multiplicar la demanda en uns moments en què la producció estava molt necessitada d’estímuls.
  • Assistencial: Es va impulsar una legislació destinada a corregir les desigualtats socials més flagrants del capitalisme. Mitjançant la Social Security Act, es va crear el primer sistema federal de segur de desocupació i de pensions.

Balanç del New Deal

Si be els propòsits del president Roosevelt de trencar la tendència recessiva es van complir, el balanç final del seu pla no va esgotar la totalitat dels objectius marcats.

L’activitat anterior a la crisi del 29 mai va arribar a recuperar-se, això va ocórrer quan la intervenció en la Segona Guerra Mundial va obligar al país a engegar tota la seva energia productiva a fi d’atendre la demanda de béns de guerra.

L’augment de les inversions públiques va ser extraordinari, però no va ser tan elevat en la iniciativa privada.

L’atur va continuar sent elevat. En 1937 afectava a més de 7 milions de ciutadans.

Va alimentar les suspicàcies de determinats sectors econòmics i polítics conservadors que veien en el New Deal aspectes excessivament “socialitzadores” que atemptaven contra la tradició americana de lliure empresa. En aquest sentit, algunes de les principals mesures que va proposar Roosevelt (com la Agriculture Adjustment Act) van ser anul·lades pel Tribunal Suprem.

Amb tot, el New Deal va pal·liar els efectes de la depressió, va recuperar part de l’ocupació i va crear un ambient d’optimisme, inexistent des del crack de 1929. Roosevelt, el seu impulsor, va obtenir la reelecció a la presidència en diverses ocasions.

 

Aquest article s'ha publicat dins de 4art ESO, Economia, Història del mon contemporani i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a EL NEW DEAL

  1. Retroenllaç: CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I SEGONA GUERRA MUNDIAL (1919 -1945) | Bloc de Gemma Ajenjo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *