Si hi ha un espai que ens permet entendre el Modernisme català és el Parc de la Ciutadella situat al barri de Ciutat Vella, entre l’Estació de França, l’Arc de Triomf la Vila Olímpica.
Després de la caiguda de la ciutat en mans de Felipe V, l’11 de setembre de 1714, aquest va decidir prendre una sèrie de mesures per controlar de forma fèrria als barcelonins. D’aquesta manera, es va prohibir que la ciutat creixés més enllà de la plaça Catalunya i es va construir una fortalesa, la més gran d’Europa, amb forma d’estel i d’on prendrà el nom el parc.
La Ciutadella formava part d’un conjunt militar la finalitat del qual era dominar plenament la ciutat de Barcelona, al com pertany també el castell de Montjuïc i es va convertir en un odiat símbol del govern central.
En 1841, la Junta de Vigilància va ordenar el seu enderrocament, encara que durant la regència de María Cristina va ser restaurat de nou. Finalment, i gràcies a la Revolució de 1868, es va procedir a la seva demolició.
Amb motiu de l’Exposició Universal de 1888 l’alcalde Francesc Ríus i Taulet va encarregar la urbanització del parc a Josep Fontseré, que ja havia urbanitzat el Born i les Set Portes, i que inspirant-se en jardins europeus com el de André Le Nôtre a França, va projectar uns amplis jardins, una font monumental, dos llacs, diversos elements ornamentals i una zona boscosa, a més de construir diversos edificis auxiliars i infraestructures com el Mercat del Born i que comptarà amb la col·laboració d’Antoni Gaudí.
Dels edificis construïts amb motiu de l’Exposició Universal, s’han conservat entre altres el Castell dels tres Dragons (actual Museu de Zoologia) obra de Lluís Doménech i Muntaner i l’Hivernacle, obra de Josep Amargós, realitzat en ferro i vidre i molt influenciat pel Crystal Palace de l’Exposició Universal de Londres de 1851.
Actualment el Parc de la Ciutadella s’ha convertit en un espai molt important en el conjunt de la ciutat. En el seu interior es troba a més del Parc Zoològic de la ciutat, el Parlament de Catalunya.
