Arxiu de la categoria: Filosofia

“La ola”: més que una pel·li !! – No la mireu, jeje…

Publicat el per
Respon

ola-2Som menys lliures del que ens pensem? La democràcia funciona? Sabem prou filosofia política…?

Dennis Gansel ja havia demostrat a Napola (una pel·li molt forta, també) que li interessen els joves i l’atracció que poden exercir en ells les ideologies totalitàries. Aquest és justament el tema de “L’onada”, encara que situat en un context contemporani en comptes de nazi.

La trama gira al voltant de Rainer Wenger, un carismàtic professor d’Institut que anhelava dirigir un projecte educatiu al voltant de l’anarquia; un professor se li ha avançat, i s’ha de conformar amb abordar en la seva classe l’autarquia. Relacionant-lo amb el sorgiment de dictadures, el feixisme i el nazisme, Wenger articula unes sessions molt pràctiques, que presenta els elements que expliquen el seu atractiu: esperit de grup, ideals comuns, ajuda mútua, uniformes i parafernàlia exterior … Un dia els demana que vinguin tots amb texans i camisa blanca, o que dissenyin un logo, o que … Els nois comencen a entusiasmar amb aquest moviment que denominen “L’onada”. Sembla que guanyen en autoestima i esperit d’iniciativa. Però pot ser que aquesta “onada” es transformi en “tsunami”, un brou de cultiu d’actituds violentes, abús de poder i menyspreu de les minories.

ola-1Es pot dir que la trama d’aquest film està més ben plantejada que resolta.  La idea té enganxada i es presta al debat, i adverteix no només dels perills de determinades ideologies, sinó també de la fluixera del nostres adolescents (no pas tots!!, certament) que s’avorreixen sobiranament amb la seva droga, el seva alcohol, el seu sexe i les seves festes, i que necessiten una mica més. És suggerent com el professor protagonista perd el control de l’experiment i oblida les mesures necessàries de prudència que tot docent ha de tenir.

Gansel, el director de la pel·lícula,  imprimeix a la narració un ritme dinàmic, molt “heavy”, tant en les activitats clandestines dels nois, com en aquestes classes que galvanitzar l’alumnat i en els partits de waterpolo.

L’heu vist? Aprofito per recomanar que recolzeu la presència de la Filosofia a l’ensenyament secundari català, anant al bloc aquest (i adherint-vos-hi): el contrari de “la ola”.  Teniu una fitxa de treball aquí s’hi pot accedir com a convidat: és lliure).

El “Dia d’Europa”, al nostre Institut, a Roses, i al món: anem-hi?

Publicat el per
1

15 maigJa ho hem celebrat: extraordinari, molt bé.
Sobretot vull deixar constància aquí d’una cosa: tenim uns alumnes formidables al nostre Institut: així sí que dóna gust ser “profe”.

Podeu veure més informacions a la web de l’IES o a http://xserra.net/eu. I també vídeos i altres informacions. I si voleu saber d’Europa, ja sabeu: pregunteu-los a ells.

Infomació prèvia

El 9 de maig de cada any se celebra el “Dia d’Europa”. És un dels pocs símbols de la Unió europea. Justament, quan escric això, el 9 de maig de 2009 a la tarda, veig que m’han publicat avui mateix un article a El Punt, que us recomano: crec que us agradarà… o que us animarà a opinar.

D’altra banda, uns quants alumnes del meu IES, des de fa dies, s’estan preparant per a celebrar la Jornada d’Europa que tindrem a Roses el proper dia 15 de maig. Podeu veure les informacions “de treball” a la pàgina web específica o bé des del , al qual m’agradaria que us associéssiu.

El dijous vindrà el director de la representació de la Unió europea a Barcelona, ens rebra l’alcaldessa, tindrem un parell de sessions de treball. En fi… un dia ben europeu.

europa-6Aviat hi ha eleccions al Parlament de la UE: cal preparar-s’hi. A més, a l’assignatura d’Educació eticocívica i a la de Socials de 4t d’ESO s’hi treballa. I, com potser heu llegit als articles, enguanys, un grupet d’alumnes han ja xatejat en anglès – amb gent d’altres dotze països – amb dos alts càrrecs de la UE, els Srs. Jan Figel, comissari d’Educació, i fins i tot amb Hans-Gert Pöttering, l’actual President del Parlament euroepu.

Ja veurem com acaba: de moment, ha sortit a diferents mitjans l’anunci, dilluns anem a una directa a TV Girona, dimarts enregistrem un servei informatiu per Tv Empordà, i hi haurà moltes més coses…

Cal un esforç per salvar la Filosofia, i cal ara!

Publicat el per
Respon

filo-6Saps què passarà el 25 d’abril? Mira-ho!

Cada cop hi ha més persones que volen que la Filosofia sigui un coneixement que vertebri bé els altres coneixments. A més, hem de ser crítics, autònoms…

Tothom ho diu – des de la UNESCO als “opinion makers”. Però, malauradament, de fet, s’estan reduint les hores lectives, la rellevància en els estudis de Secundària, el seu caràcter alhora propedèutic i terminal…

Per això val la pena donar suport – i presència física si cal – a iniciatives com la de la concentració del 25 de març a Girona. Des del Grup de Facebook “Salvem la Filosofia, ara!“, que té més de 800 adherits, pot ser que arribi a molta gent, als mitjans de comunicació i a les autoritats que decidieixen en educació. En una paraula, als qui decideixen.

Adhesions al Manifest des d’aquí.

Nota: la concentració es va fer el 25 sense incidents. Ha estat un èxit: ens consta!!! Segueix les Novetats, si vols.

En Darwin hauria fet 200 anys: se’n parla però… què se’n sap?

Publicat el per
Respon

darwins 2006wargnierRecordo que fa uns sis mesos, un amic meu de la infància em va recomanar una pel·lícula. La vaig veure a casa i em va impressionar: no és pas una gran pel·lícula, però “impacta”. Es de l’any 2005, dirigida pel Régis Wargnier, i du com a títol “Man to man“: tracta d’un metge jove escocès i una aventurera força atractiva que cerquen – cap el 1870 – els orígens de la humanitat en una zona no explorada de l’Àfrica equatorial. Capturen un parell de pigmeus que són considerats l’enllaç perdut entre els humans i els simis, i són exhibits en un zoo com animals. La defensa que el metge fa dels pigmeus capturats li provoca l’escarni la pèrdua dels seus amics.

No hi té massa a veure, potser, però el 12 de febrer en Darwin hauria fet 200 anyets de vida: és un dels personatges més interessants de l’àrea científica. Per això, recordo la meva estada a la seva casa de Londres fa poc més d’un any (la foto és de l’estiu 2007 a Down House, a Kent, on va viure i on va escriure L’origen de les espècies), i us proposo un article escrit per un benvolgut conegut meu, docent de Filosofia i que, en els darrers anys, ha fet un seriós estudi de Darwin i ara n’està escrivint una biografia que s’intueix interessant.

Per cert, si teniu la sort d’agafar un avió i anar a Londres, visiteu – fins el 19 d’abril – la mostra específica que hi ha al Natural History Museum. Tant de bo hi poguéssim anar, oi?

Girona: propostes d’abast cultural entre les moltes que hi ha…

Publicat el per
Respon

girBon dia. M’han arribat dos correus sobre iniciatives de l’Associació d’Antics de l’escola on vaig estudiar la Secundària a Girona, el Col·legi Bell-lloc. Com que em semblen positives, obertes, interessants, afirmatives i fins i tot útils per a molta gent, les esmento.

D’una banda el Premi Solidaritat, dedicat a la memòria de Xavier Fàbrega, que té enguany com a lema “L’educació: un dret per a tothom”. Hi ha un munt de categories i tothom pot trobar la seva manera de participar-hi. Podeu veure’n aquí el díptic informatiu. Fins el 30 d’abril hi ha temps per a participar-hi en les modalitats de dibuix, redacció i narració literària, o bé fotografia, però val la pena mirar-s’ho abans. En podeu fer fàcilment difusió a través del mateix Facebook (   )

D’altra, les ja famosíssimes Jornades de conferències “Girona a l’abast” que arriben a la 13a edició. Enguany, a l’Auditori Narcís de Carreras de “La Caixa”, a Girona, el tema tractat serà “La Guerra de Successió i la Nova Planta: 300 anys de canvis històrics a Girona”. Entre els ponents Joaquim Albareda, Jaume Pinyol, Joaquim maria Puigvert o Delfín Rodríguez, professors, catedràtics i historiadors molt ben preparats. Les sessions es fan alguns dijous a la tarda, entre el 26 de febrer i el 31 de març. Podeu veure’n el díptic aquí.

A veure si ens hi trobem, en una o altra iniciativa!!! Fins ben aviat.

Feminidad, trabajo e igualdad

Publicat el per
Respon

familia01Sé que es una cuestión difícil.

Nadie plantea ya dudas acerca de la igual dignidad de los seres humanos sea cual sea su raza, religión, salud, sexo o nivel de formación. Sin embargo, el discurso “igualitarista” corre el riesgo de anular las diversidades y diferencias que enriquecen la existencia de cada uno de los seres humanos y de las sociedades enteras.

Por ello, quería anotar aquí una palabra: “complementariedad”. Este término no se opone a “igualdad” sino a “igualitarismo”. Soy contrario a todo igualitarismo: me suena a falanges fascistas, campos de concentración soviéticos, etc., etc. Me resulta coherente con aquellos que hablan de libertad pero no la aceptan con el prójimo, a los que no quieren ser discriminados por vivir su sexualidad sin compromisos o con estilos desenfadados pero discriminan a las familias estables, a quienes predican una educación libertaria pero en cambio – para los suyos – optan por la “mejor” enseñanza, etc.

En el fondo, en este mundo, somos iguales en las cosas de derechos humanos y dignidad, pero la “igualdad” no se puede imponer en nada más. La razón: más allá de lo que indican los derechos humanos auténticos, toda imposición es “autoritarismo sectario”.

fam02La suma de los que somos diferentes, aun siendo “iguales”, supone un auténtico tesoro de la vida social y también privada. Por ese motivo, en la cuestión de la complementariedad sexual – que es afectivo-sexual, psicológica, convivencial… – que se manifiesta no sólo en la vida conyugal, la procreación o las películas románticas que fabrica Hollywood, sino también en el día a día normal de cada uno, es tan importante. Es un auténtico tema filosófico.

Me permito copiar aquí un texto, “medio ensayo medio poesía”, de un autor contemporáneo, fallecido hace pocos años. Lo encontré por casualidad. Me parece que tiene valor, quizá no sea unánimemente aceptado, pero – en mi opinión – expresa esa “igualdad diferente” y esa “diferencia en la igualdad” que guía el universo relacional de lo masculino y lo femenino. En ese caso trata de la feminidad y la admirable riqueza de la mujer. Ya me diréis qué os parece.

Se puede traducir fácilmente gracias a http://traductor.gencat.cat

“En el actual contexto social,
la mujer debe comprometerse
en descubrir y afirmar
las razones profundas de su feminidad.
El trabajo, como participación personal
en la transformación de la creación
y fuente de sustento digno,
no debe quitar a la mujer,
esposa y madre, la posibilidad de cumplir las funciones sociales y familiares que le son propias,
pues sólo de esta manera realiza
su vocación humana,
también bajo el aspecto de la feminidad.
Una ocupación que limitara
los ámbitos de la mujer
y terminara por conducirla fuera de su función de amor,
impidiendo la realización acabada de sí misma,
privaría a la comunidad humana y cristiana
de una protagonista indispensable para su evolución
y su crecimiento civilizado”.

Un possible projecte Comenius per a l’IES Illa de Rodes

Publicat el per
Respon

napoli1Recentment, alguns professors de l’IES Illa de Rodes hem tingut l’oportunitat de participar a un “Preparatory meeting” per a un possible projecte Comenius. L’activitat s’ha desenvolupat a Nàpols, d’acord amb la invitació formulada per la Prof. Giulia Daniele – a nom del seu Institut – per a la concreció immediata dels objectius.

Aquest projecte Comenius, d’una eventual durada de dos anys (2009-2011), duria com a títol “Bridges over the seas” fent referència al que comuna als Instituts dels països que l’estem preparant, la presència de mars i oceans, des de l’Atlàntic (Portugal) fins al mar Negre (Turquia). La trobada de treball s’ha desenvolupat principalment a San Sebastiano al Vesuvio, al costat de Nàpols, on es troba el Liceo Scientifico Salvatore di Giacomo, des del qual s’han fet ja algunes activitats d’abast europeu. Està situa a la falda del Vesuvi, muntanya ben coneguda per la història que l’envolta i perquè és un volcà dormit, no pas apagat.

napoli03Tot i que els centres educatius del països implicats en aquest projecte concret són – a més de nosaltres, l’IES Illa de Rodes – de Grècia, Romania, França, Bulgària i – com he assenyalat abans – Turquia, Portugal i els amfitrions d’aquest meeting, a Itàlia hi hem treballat presencialment els profs. Estorc, Lesport, Daniele, Liberani, della Fazia, Petillo, Tejeda, Serra i, “on line”, en estret contacte entre tots, la resta dels països compromesos amb la iniciativa.

Els professors hem tingut l’oportunitat d’estar amb els alumnes de 3r i 4t del Liceo italià, de treballar en intenses sessions i també de fer-nos càrrec de la riquesa cultural i patrimonial de l’entorn del golf de Nàpols (Ercolano, Pompei, la mateixa ciutat de Nàpols, etc.). El següent pas del Comenius és la presentació de la “application form” a les Agències nacionals i cercar d’implicar el màxim de docents i alumnes en la realització d’aquest Comenius que tant ens il·lusiona i del que tan profit esperem treure.

Fa pocs dies, la TV local “EmpordàTV”, que es pot consultar per Internet, es va fer ressó del projecte del nostre Institut.

“Les idees mouen Europa”: estudiants creatius i innovadors

Publicat el per
Respon

peCom cada any segueixo amb molt d’interés la iniciativa “Primavera d’Europa“, del meu amic Petru Dumitru, des de Brussel·les.

És una bona manera de preparar-se per a la celebració del 9 de maig, amb un estil operatiu, didàctic i – perquè no? – internacional. Força anys hem fet xats amb estudiants d’arreu de la UE. A veure què se’ns acudeix per al 2009??!!

La Primavera d’Europa és una iniciativa organitzada per la European Schoolnet i coordinada per la Comissió Europea. La pàgina web d’aquest curs ja és online: aquí. És la setena edició i durarà des del 25 de març fins a primers de maig de 2009, dedicant un interès especial al 9 de maig, el Dia d’Europa.

És part integrant del “Pla D” per al millorament de la democràcia, el diàleg i el debat. Enguany es  pretén promoure la creativitat i la innovació a Europa i a altres països. La idea és experimentar ambdues accions a les escoles i a escala europea.

El 2009 és l’Any Europeu de la creativitat i la innovació (AECI): el principal objectiu que s’han fixat és aconseguir que els individus siguin capaços d’apreciar el canvi com una oportunitat i acceptar-lo com un repte. L’AECI servirà per donar un nou impuls a la investigació, la competitivitat, el coneixement, l’afavoriment de les sinergies existents i la creació d’altres noves.

Els Ministeris d’Educació dels 27 països de la UE hi estan implicats i el lema d’enguany és “Les idees mouen Europa”. Amb això es vol afavorir la participació imaginativa dels estudiants a través dels xats a la web, de projectes col·laboratius, etc. La innovació té un lloc dins del marc de l’educació i la formació. Podem escriure’ns sobre tot això, i comprovar sovint quines activitats tenim a l’abast.

Un parell de llibres senzills que he llegit per Nadal

Publicat el per
Respon

eliotPer casualitat han caigut a les meves mans un parell de llibres: us els recomano, encara que no són ni nous ni – potser – el que us esperàveu de mi.

Un és el famós drama poètic de T.S. Eliot, “Assassinat a la Catedral” (escrit i interpretat per primera vegada el 1935) on s’exposa d’una manera grandiosa l’assassinat de Thomas Becket – el 29 de desembre de l’any 1170 – en un lloc concret de la Catedral de Canterbury.

Recordo que fa un any i pico hi vaig ser, en aquest lloc, i que m’esgarrifava imaginar-me l’escena: els 4 cavallers, creient complir ordres d’Enric II, maten a l’arquebisbe que havia estat el millor amic i el servent més lleial del rei. El problema és que Becket va defendre els interessos de qui està per sobre del rei i de l’amistat, els interessos divins. Impressionant de debó! L’he llegit en castellà, però el trobeu en qualsevol llengua: per exemple, en català.

juniaL’altre és per a la gent jove. L’ha escrit un anglès, Michael E. Giesler, i es diu “Junia“.  És la narració novel·lada (en castellà el teniu a la “Col·leció Astor” que dirigeix un vell amic meu a l’editorial Palabra, de Madrid) de les vicissituds d’una noble i “guapa”teenager en els inicis del cristianisme a la Roma imperial.

Expressa amb una gràcia encisadora com, ben sovint, la fascinació que duia una nova religió anava acompanyada de la lluita social, la divisió familiar i el perill d’una mort vegonyosa per als qui n’eren entusiastes com per a afeccionar-s’hi. Penso que ensenya a ser valent, i això encara cal,… i tant que cal! A més, es llegeix amb gust i pot fer plorar als qui no siguin de pedra o – fins i tot després d’injectar-se 4 episodis seguits de “Física o química” a la TV – no hagin perdut el gust per les narracions .

La felicitat, és al nostre abast?

Publicat el per
Respon

happinessEl Magazine de La Vanguardia – aquell que reparteixen els diumenges i que és ple de fotos i de publicitat – cada cop m’agrada més. El diumenge 14 de desembre hi ha un text que es titula “La fórmula de la felicidad”. El recomano: aquí el teniu.

Tot i que la meva opinió és que la concepció de la felicitat d’Aristòtil és ben millor que la dels altres que se citen en el text, us en copio un fragtment: “La felicidad, por fin, parece estar al alcance de nuestra mano.
El largo recorrido que nos ha llevado hasta este punto arrancó antes de la era cristiana en las ágoras atenienses, donde nació una nueva ciencia que daría mucho que hablar: la filosofía. Nombres como Platón, Sócrates, Séneca o Epicuro fueron algunos de sus hijos más insignes, los primeros en elevar preguntas fundamentales sobre el hecho de ser humanos y de cómo los seres humanos podíamos alcanzar la felicidad. Pero hasta hace muy poco, para la mayor parte de la sociedad sus enseñanzas quedaban relegadas a los libros de historia, sin conexión con la vida moderna y, por supuesto, sin efecto sobre nuestra capacidad de ser más o menos felices.

Todo esto cambió en los albores del siglo XXI. Exactamente en el año 2000, un filósofo de nuestro tiempo, Alain de Botton, puso a los viejos filósofos a la orden del día en un libro que vendió cientos de miles de ejemplares en todo el mundo: Las consolaciones de la filosofía. En él demostraba que las palabras de los clásicos eran perfectamente válidas para dar respuesta a las inquietudes del hombre moderno y a la eterna búsqueda de la felicidad (…).

En el año 306 a.C., Epicuro fundó una institución filosófica cuyo objetivo era promover la felicidad, según una definición propia que aseguraba que “el gozo es el principio y el fin de una vida dichosa”. Esta afirmación dio pie a numerosos equívocos…”

En parlem en un proper xat al nostre Campus virtual ?