Les sèries de díptics o tríptics han estat una ampliació del que ja hem experimentat amb els retrats.

Cynthia:

Saray:

Laia:

Aleix:

Ferran:

Aquestes són algunes de les sèries de retrats familiars que hem fet de retrats durant els dies de nadal. Alguns hem provat de fer els retrats donant importància no només a la persona retratada, sinó també al context on es troba.

Laia:

Saray:

Aleix:

Va nèixer a Waterbury, Connecticut, el 2 d’Octubre de 1949.

Va ser la primera dona a exposar a la Galeria Nacional de Retrats de Washington D.C,i també la ultima de fotografiar al cantant John Lennon.
És una gran fotògrafa coneguda pels seus retrats de gent important, celebritats, tot i que també ha practicat la fotografia documental i de paisatges.

Neix el 26 de setembre de 1962 a Brooklyn, Nova York. El seu treball és reconegut per les seves escenes surrealistes de llars i barris suburbials de les ciutats nord-americanes. D’adolescent va formar part d’un grup de punk rock .

A mitjans dels 80′s estudia fotografia al Suny College (State University of New York), prop del port de Chester a Nova York i rebrà el Màster en Belles Arts en fotografia a la Universitat de Yale al 1988.

L’obra de Crewdson ha estat exhibida en nombroses col·leccions públiques, especialment el Museu d’Art Modern, el Museu Metropolità d’Art, el Museu Whitney d’Art Americà, el Museu de Brooklyn, el Museu del Comtat de Los Angeles i el San Francisco Museum of Modern Art. Una retrospectiva de la seva obra, que abasta tota la seva carrera, en el període 1985-2005, s’exhibeix des del 2005 en els principals museus i galeries de tota Europa.

La seva fotografia s’ha catalogat sovint com de ‘realisme màgic’.

Les imatges mostren ambients onírics i inquietants. Paisatges urbans desolats, carrers buits, misterioses persones que deambulen per carrers mullats, algunes desesperadament solitàries. Hi ha dones nues que reflexionen amb el cap baix i un home en silenci assegut al llit que es perd en la penombra. Gregory Crewdson diu que la construcció d’aquests escenaris és com la construcció del món.

Crewdson creu que les seves fotos han de tenir primer bellesa, però la bellesa no és suficient.

Busca una conjugació dissimulada d’ansietat, desolació i por, col·lisió del que ens resulta familiar amb el que és estrany.

Les seves fotografies provenen de la seva necessitat racional de fer un món perfecte i la impossibilitat de aconseguir-ho.

Julia Margaret Cameron (11 Juny 1815 – 26 Gener 1879)

Va ser una fotògrafa Britànica que, tot i la seva curta carrera fotogràfica -iniciada als 48 anys quan li van regalar una camera- basada bàsicament en retrats de famoses del moment.

Encara que el seu estil no va ser gaire apreciat en la seva època, les seves obres han tingut molta influència en la fotografia moderna, especialment pels seus retrats de primer pla.

Les seves fotografies es caracteritzen per tenir un efecte flou -o sigui, poca nitidesa buscada-, això sumat a l’expressió mística dels seus models fa que tota la seva obra tingui un to poètic molt interessant i característic.

Saray Espinosa i Paula Rísquez

Richard Avedon

Richard Avedon  va néixer a Nova York el 15 de maig de 1923 i va morir a  San Antonio, Texas l’1 d’octubre de 2004. fou un fotògraf nord Americà. Avedon fou un reconegut fotògraf de moda i gran retratista dels anys cinquanta. Ell, sembla obsessionar-se amb el desafiament en la cerca de la “màscara”, i de l’altra cara que tots portem a dins. El fotògraf, ens impacte amb la seva visió de “l’anti-retrat”. És a dir, que no busca la part estètica de les persones, si no, captar l’ànima interior.

Feia uns retrats molt senzills, però profundament psicològics, de persones famoses i desconegudes en contraposició d’un fons blanc. És basava en captar el límit entre lo privat i lo públic, entre l’exterior i el nostre interior. La seva tècnica era senzilla, encara que consistia en la derrota anímica del fotografiat mitjançant llargues i cansades sessions de fins a quatre hores. Així el retratat, indefens, era capaç de mostrar la seva personalitat més sincera, sense amagar cap mentida.

Tècnicament va sorprendre per les dimensions dels seus treballs, impresos a escala monumental, ressaltant la figura sobre el fons blanc, donant-l’hi una forma escultòrica i volumètrica. La seva obra ens parla directament del pas del temps i la seva influència en l’ésser humà i el camí cap a la mort. Els retrats impactants i fins i tot durs, que apareixen davant la camera sense maquillatge, fatigats o tristos, tal i com es trobaven en aquell moment, són els que clarament denoten aquesta inquietud.

   http://www.richardavedon.com/ (Enllaç a la seva pàgina web)

Cindy Sherman (19 de Gener del 1954 – actualitat)

És una fotografa i directora de cinema americana, més coneguda pels seus retrats conceptuals. Tot i que ella no s’hi considera, és un dels referents del feminisme ja que en gran part de les seves sèries fotogràfiques que denuncien els estereotips de les dones de les pel·lícules, televisó i revistes.

Habitualment es fotografia a ella mateixa disfressada de diverses maneres. Ella asumenix totes les tasques a l’hora de crear les seves fotografies; autora, directora, estilista i, per suposat, model.

Saray Espinosa i Paula Rísquez

Cecil Beaton va néixer l’any 1904 a Londres.
Va començar a interessar-se per la fotografia als 8 o 9 anys, a partir de la institutriu de les seves germanes que l’ensenyà a fer les coses degudament.
Fotografiava escenes on apareixien les seves germanes i intentava que s’assemblessin als retrats dels fotògrafs de l’època.

Des dels inicis fotografiava a la gent amb un estil particular. Tenia la idea de voler fer quelcom completament nou. No volia que les persones s’assemblessin a si mateixes, volia disfressar-les. Les seves fotografies tenien un humor particular, per a ell el sentit de la teatralitat tenia molta importància.
Beaton és va inspirar en la pintura i l’escultura per crear un estil carregat sempre de glamour i dramatisme.

La bellesa va dominar l’univers i l’horitzó  de Cecil Beaton. L’influent artista anglès, 
va fotografiar a la realesa i les celebritats.
“La bellesa”,  va declarà Cecil Beaton en 1928. “És la paraula més important del diccionari. És sinónim de perfecció, esforç, veritat i bondat”.

Va ser fotògraf de moda, escènograf de teatre i reporter de guerra.

La fotògrafa holandesa Rineke Dijkstra va néixer a l’any 1959 al 2 de juny. Entre el 1981 i 1986, va assistir a l’academia Gerrit Rietveld que es troba a Amsterdam.

Normalment feia retrats individualment, fotografiava a gent en plena adolescència, joves fent el servei militar o anant a discoteques. També es destacava en fer fotos a dones nues que acabaven de parir. Podríem dir que no buscava la bellesa sinó, tal com és l’ésser humà. Treballa amb gent que no es troba guapa.

Les seves fotos són simples i força buides tan pel que fa en als fons que utilitza com per la posició de les persones retratades. Els fons són minimalistes. Les persones normalment estan dretes i mirant a càmera. No hi ha felicitat, ni dramtisme; sinó persones insegures i solitàries que posen a vegades indiferents davant la càmera.

Treballava en sèries de fotografies, una de les més conegudes és Beach Portraits, on es veuen adolescents de diferents condicions socials en una mateixa situació,  gairebé nuus davant el mar i dins un cos en desenvolupament que no poden controlar. Una altra sèrie molt coneguda va ser fotografiar la mateixa persona en una diferència de 20 mesos amb els seus canvis una d’aquestes va ser a Israel a l’any 1999-2000.

Júlia Solà i Ariadna Corney

Un dels treballs que hem realitzat per a controlar els canvis de llums i treballar un espai interior i un exterior ha estat una sèrie sobre finestres. Cadascú de nosaltres feia una sèire fotoràfica a partir d’una finestra de casa seva. Aquí en teniu els resultats:

Clara Carranza

Ferran Valenzuela

Joan Jordan

Paula Risquez

En motiu de la propera visita del director de fotografia, Arnau Valls, els alumnes de l’IES Castell d’Estela estem treballant l’il·luminació.

Estem aprenent que jugant amb la llum, podem fer que un objecte que en principi no té gaire interès, es converteixi en una fotografia impressionant. Això s’aconsegueix triant la direcció de la llum -és a dir, a favor o en contra, frontal, zenital, etc.-, la seva intensitat i duresa -triant un focus o un altre, posant filtres, rebotidors, etc.

A continuació podeu observar els resultats de la nostra primera sessió d’il·luminació

Paula Rísquez i Saray Espinosa

Per a realitzar fotografies de salts, és a dir, capturar un instant, vam haver de treballar amb una velocitat d’obturació molt ràpida. Per exemple, una de les opcions seria 1/4000, i per aquesta opció necessitem un diafragma força obert, ja que sino ens quedaria una imatge fosca.

Els resultats podien ser diversos depenent de l’efecte que voliem aconseguir en els salts. Ja sigui capturar l’instant decisiu o el recorregut de l’acció.

La idea de l’instant decisiu és de Henry Cartier-Bresson, qui seguint aquesta forma de fotografiar ens ha deixat alguns salts. Altres fotògrafs també han estat interessats per la idea dels salts, com Lartigue, Gjon Mili entre altres.

Aquí us mostrem alguns dels salts que hem realitzat juntament amb exemples d’aquests autors que hem esmentat anteriorment.

Les fotografies estroboscòpiques ens mostren les diferents fases de quelcom en moviment en una sola fotografia. Per fer-les, només ens cal una camera amb trípode, un flaix o llum intermitent, un espai fosc i una velocitat d’obturació lenta.

Jugant amb la velocitat del flaix i del moviment podem aconseguir efectes molt interessants i divertits. Aquí teniu una petita mostra de les fotografies que hem realitzat.

Fotografies estroboscòpiques:

Paula Rísquez i Saray Espinosa.

MOVIMENTS

Un dels tants temes treballats a classe és l’exercici de les fotografies amb moviment. Per aconseguir unes imatges adequades s’ha de treballar amb un diafragma no molt obert, però tampoc molt tancat en el cas de dia, en canvi, les imatges de moviment a les fosques, hauríem d’obrir molt el diafragma, ja que hem de procurar que la càmera capti tota la llum possible, sense fer servir el flaix. Per obtenir les imatges el millor possible s’ha de tenir present la velocitat d’obturació que varia segons el que volem captar.

Podríem classificar en dos tipus segons la velocitat d’obturació:

-Velocitat ràpida

-Velocitat lenta

Fem servir la velocitat ràpida quan volem congelar el temps, és a dir, capturar un instant. Com per exemple un salt, si només volem que es vegi quan està en a l’aire.

En el cas de velocitat lenta per capturar el procés del moviment o quan estem a les fosques hi ha poca llum.

A classe de cultura audiovisual vam treballar aquest dos punts. Un dia vam agafar les càmeres i el trípode i vam anar al passadís a practicar les fotografies amb moviment. Vam fer servir l’obturació de velocitat lenta per la gran majoria de imatges. També vam intentar captar l’aigua en un moment congelat, en aquest moment es va fer servir l’obturació ràpida.

En un altre moment, vam tornar agafar la càmera i el trípode. Vam deixar la classe intentant sense que entri cap llum, per tant, estàvem completament a les fosques. Els alumnes agafàrem el mòbil i vam il·luminar fent formes. A les imatges van quedar el procés de la llum del mòbil. Al fer servir velocitat d’obturació lenta és el que produeix que quedi el moviment de la llum a la fotografia, per fer això vam obrir tot el possible el diafragma.

Zaida Linares i Ariadna Corney

Visita al Museu Comarcal de la Garrotxa

Dilluns 17 d’Octubre ens va visitar a classe una alumna de 2n de Batxillerat Artístic, la Sara Torres.

Ella ha fet un treball de recerca sobre la fotografia: “ Els inicis de la fotografia. Experimentació amb una càmera estenopeica.”

En un principi ens va explicar que va utilitzar quinze tipus de caixes diferents i el procés d’elaboració d’aquestes. Totes eren negres, tant de dins com de fora i tenien un minúscul estenop, fet amb una agulla de cosir, per on passava la llum.

Seguidament va mencionar els diferents tipus de paper que havia utilitzat, a on els posava i quins li havien anat millor.

Per fer les fotografies, depèn del grau del paper, de la llum i de la mida i forma de la caixa. Segons aquests condicionants, s’havia d’utilitzar un temps d’exposició més o menys llarg.

També ens va explicar les diferents zones que tenia a l’habitació on revelava. La zona humida, on hi tenia les cubetes i els líquids químics; i la zona seca, on retallava i preparava les càmeres. I, òbviament, el procés de revelat.

Finalment ens va explicar com havia composat el treball, les seves conclusions, els resultats de l’experiment i ens va ensenyar les fotografies, negatius i positius.

Zaida Linares
Júlia Solà
B1B

El dimarts dia 11 d’octubre, vam anar d’excursió a Barcelona per fer fotografies a la ciutat, especialment a monuments i edificis, tot practicant la tècnica arquitectònica.  Vam començar el recorregut al Pla de Palau, on es va fer el primer daguerrotip de la ciutat. Vam fotografiar edificis, monuments i carrers  importants i no tant importants de Barcelona, encaminant-nos al CCCB (Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona). En aquest museu vam visitar una exposició fotogràfica de Josep Brangulí. En aquesta exposió vam veure un recull de més de 100 fotografies en blanc i negre. Després, mitjançant el metro vam dirigir-nos cap a Plaça Espanya. Vam dinar davant del pavelló Mies Van Der Rohe, també vam fer-hi fotos. Després de dinar, vam anar a l’MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya). Allà vam visitar una altre exposició de fotografia, anomenada “La maleta Mexicana”.
Durant tota la sortida vam fotografiar carrers, edificis,  espais buits, és a dir sense habitants, etc.  Tot i així van sortir fotos bones de gent fent vida normal, sense que s’adonessin que els fotografiàvem.Depenent de la persona es fotografiaven elements amb línies rectes o bé, més artístiques i formals. A partir de les fotografies hem pogut observar que cada alumne té un estil personal de fotografiar un mateix element, en aquest cas: Barcelona.

Laia Giménez, Júlia Solà i Paula Rísquez / B1B

El passat dimarts 11 d’octubre, els alumnes de 1r de batxillerat artístic de l’IES Castell d’Estela d’Amer vam tenir la oportunitat de visitar les exposicions de Brangulí al CCCB i la Maleta Mexicana al MNAC.

L’exposició de Brangulí era dedicada, com el seu nom indica, al fotògraf Josep Brangulí i era una petita selecció de 300 imatges, classificades temàticament, de les més de 500.000 que va realitzar al llarg de la seva vida, preses entre el 1909 i  el 1945. Gran part de l’exposició no és destacada precisament per la tècnica o el valor artístic, sinó més per com mostren el canvi que va experimentant la societat catalana, especialment la ciutat de Barcelona, al llarg d’aquest període. És important que distingim aquestes fotografies d’unes altres en les que es mostraven fàbriques, empreses, escoles, museus o institucions del moment, entre altres, ja que, mentre les primeres ens mostren amb rigor i objectivitat l’actualitat, aquestes ens mostren una realitat ‘fictícia’, irreal, destacant els aspectes positius, potser fins i tot idíl·licament.

Ja fugint d’aquest tipus de fotografia, ens trobem amb les imatges nocturnes. Al nostre parer, no són importants emocionalment, sinó que el fotògraf treballa més la tècnica, la composició i el pes visual de les imatges.

Brangulí s’allunya més del seu estil net i pulcre i comença a treballar amb un gra més gruixut –o sigui, les partícules fotosensibles del paper són més grans i per tant reben més llum- per capturar instantànies de combats de boxeig. El fet de que el gra sigui més gran fa que no siguin tan nítides, però el resultat són unes fotos molt expressives.

Com que la última etapa de la vida fotoperiodística de Brangulí va coincidir amb l’efervescència dictatorial europea, ja sigui a Espanya amb el general Francisco Franco, a Alemanya amb en Hitler o  Itàlia amb en Mussolini, gran part de la exposició es centra en les revoltes i manifestacions dels ciutadans. Tot i que per la manera de mostrar els fets, podem intuir que Brangulí era de ideologia republicana; no hem d’oblidar que ell el que feia era vendre les fotos als diferents diaris i institucions, així que també hi són presents fotografies de caràcter franquista, realçant la figura de Franco i els del seu voltant.

La Maleta Mexicana és el nom que va ser donat a unes maletes plenes de negatius dels fotògrafs de guerra Robert Capa, Gerda Taro i Chim que, pel que sembla, van ser perdudes en algun viatge i van ser trobades recentment. La exposició està dividida en tres parts, una per cada fotògraf. És molt interessant que, al costat de les fotos seleccionades, positivades i ampliades, teníem els negatius amb totes les fotos que havia tirat el fotògraf. També ens mostraven diverses publicacions de diaris contemporànies a l’època en les que veiem com seleccionant fragments de la fotografia, canviaven totalment el significat.

En Chim no solia anar als fronts de combat, sinó que feia fotos més properes, fixant-se en les reaccions de la gent, en el que passava a les ciutats. Eren fotografies de caràcter formal, sense perdre aquest punt reivindicatiu. Humanitza la guerra; fa que deixem de pensar en nombres, en víctimes, i comencem a pensar en persones.

Hi havia algunes fotografies firmades per en Robert Capa i la Gerda Taro junts, això és perquè treballaven junts i, a part, eren parella. Això fa que encara avui en dia hi hagi moltes fotos que no és sap del cert qui les va fer. Tot i així, en Robert Capa feia una fotografia més directe, impactant i instantània als fronts de combat, en canvi, la Gerda Taro treballa les fotos amb més sensibilitat, capturant la ‘bellesa’ de la guerra. Darrera cada fotografia es veu un treball de reflexió de què i com ens vol mostrar, fent testimoni de la presència de les dones a la guerra i de la fragilitat de la vida humana, entre altres.

Saray Espinosa i Ariadna Corney

A classe vàrem mirar un reportatge del programa Fotografies de tv3, concretament el capítol dedicat a fotografiar la ciutat:

“En aquest episodi us proposem una excursió fotogràfica per Barcelona des del matí fins la nit. Començarem de matinada, amb els paisatges urbans de Manolo Laguillo; Lluís Casals ens mostrarà com aprofitar la llum per retratar arquitectura; veurem les transformacions de Barcelona dels anys 60 amb fotografies de gent de carrer de Xavier Miserachs. El fotògraf Joan Villaplana ens explicarà el seu projecte “Metròpolis”, centrat en els metros de les principals ciutats europees, i acabarem amb Manel Esclusa, que ens mostrarà com treballa la llum nocturna i el moviment per recrear l’arquitectura barcelonina. Aquesta setmana, a “Fotografies”, fotografiem “La ciutat”. “

http://www.tv3.cat/videos/3603491/Ciutat

Seguidament us donerem informació sobre els autors del vídeo:

Manel  Esclusa: La seva obra es centra en el tractament de la llum en espais foscs. És especialista en fotografia nocturna, espais urbans de nit i ombres de la natura.

Xavier Miserachs: Aquest fotògraf va retratar la Barcelona dels anys 60 en blanc i negre, mostrant la seva gent, l’ambient dels carrers i els canvis socials.

Joan Villaplana: Fotògraf català explorador del subsòl metropolità, buscant un escenari. l’andan del metro, comú a moltes ciutats europees.

Manolo Laguillo: La seva fotografia és com un documental íntim i molt poètic de la transformació de les ciutats. Ha fotografiat Barcelona durant 30 anys. Li interessa sobretot les transformacions urbanístiques. A les seves fotografies poques vegades hi apareix gent .

Lluís  Casals : És un fotògraf català, conegut per la seva obra centrada en els espais urbans i arquitectònics. Les seves fotografies d’edificis ens mostren les línies bàsiques que els configuren.

William Klein: Fotògraf dels Estats Unit, reconegut per les seves fotografies sobre la moda i les imatges documentals de la ciutat de Nova York.

ANIOL PONS , joan jordán

Un dels treballs que hem fet és un conjunt de fotografies totalment formals dels nostres carrers. En aquesta pràctica l’objectiu era assolir noves tècniques com la profunditat de camp, diferents enquadraments, entre d’altres. Us n’ensenyem una mostra.

–

––

Amanda Garcés i Aleix Vidal.

Som els alumnes de Cultura Audiovisual de l’institut Castell d’Estela.

Ben aviat podreu veure els nostres treballs de fotografia i saber les activitats que fem.

Tot el grup som:

Ferran Valenzuela
Montserrat Planella
Saray Espinosa
Júlia Solà
Zaida Linares
Paula Rísquez
Ariadna Corney
Joan Jordán
Aniol Pons
Cynthia Quintà
Clara Carranza
Amanda Garcés
Laia Giménez
Aleix Vidal
Sandra Villa