JOSEP BRANGULÍ i LA MALETA MEXICANA

El passat dimarts 11 d’octubre, els alumnes de 1r de batxillerat artístic de l’IES Castell d’Estela d’Amer vam tenir la oportunitat de visitar les exposicions de Brangulí al CCCB i la Maleta Mexicana al MNAC.

 

L’exposició de Brangulí era dedicada, com el seu nom indica, al fotògraf Josep Brangulí i era una petita selecció de 300 imatges, classificades temàticament, de les més de 500.000 que va realitzar al llarg de la seva vida, preses entre el 1909 i  el 1945. Gran part de l’exposició no és destacada precisament per la tècnica o el valor artístic, sinó més per com mostren el canvi que va experimentant la societat catalana, especialment la ciutat de Barcelona, al llarg d’aquest període. És important que distingim aquestes fotografies d’unes altres en les que es mostraven fàbriques, empreses, escoles, museus o institucions del moment, entre altres, ja que, mentre les primeres ens mostren amb rigor i objectivitat l’actualitat, aquestes ens mostren una realitat ‘fictícia’, irreal, destacant els aspectes positius, potser fins i tot idíl·licament.

Ja fugint d’aquest tipus de fotografia, ens trobem amb les imatges nocturnes. Al nostre parer, no són importants emocionalment, sinó que el fotògraf treballa més la tècnica, la composició i el pes visual de les imatges.

Brangulí s’allunya més del seu estil net i pulcre i comença a treballar amb un gra més gruixut –o sigui, les partícules fotosensibles del paper són més grans i per tant reben més llum- per capturar instantànies de combats de boxeig. El fet de que el gra sigui més gran fa que no siguin tan nítides, però el resultat són unes fotos molt expressives.

Com que la última etapa de la vida fotoperiodística de Brangulí va coincidir amb l’efervescència dictatorial europea, ja sigui a Espanya amb el general Francisco Franco, a Alemanya amb en Hitler o  Itàlia amb en Mussolini, gran part de la exposició es centra en les revoltes i manifestacions dels ciutadans. Tot i que per la manera de mostrar els fets, podem intuir que Brangulí era de ideologia republicana; no hem d’oblidar que ell el que feia era vendre les fotos als diferents diaris i institucions, així que també hi són presents fotografies de caràcter franquista, realçant la figura de Franco i els del seu voltant.

 

La Maleta Mexicana és el nom que va ser donat a unes maletes plenes de negatius dels fotògrafs de guerra Robert Capa, Gerda Taro i Chim que, pel que sembla, van ser perdudes en algun viatge i van ser trobades recentment. La exposició està dividida en tres parts, una per cada fotògraf. És molt interessant que, al costat de les fotos seleccionades, positivades i ampliades, teníem els negatius amb totes les fotos que havia tirat el fotògraf. També ens mostraven diverses publicacions de diaris contemporànies a l’època en les que veiem com seleccionant fragments de la fotografia, canviaven totalment el significat.

En Chim no solia anar als fronts de combat, sinó que feia fotos més properes, fixant-se en les reaccions de la gent, en el que passava a les ciutats. Eren fotografies de caràcter formal, sense perdre aquest punt reivindicatiu. Humanitza la guerra; fa que deixem de pensar en nombres, en víctimes, i comencem a pensar en persones.

Hi havia algunes fotografies firmades per en Robert Capa i la Gerda Taro junts, això és perquè treballaven junts i, a part, eren parella. Això fa que encara avui en dia hi hagi moltes fotos que no és sap del cert qui les va fer. Tot i així, en Robert Capa feia una fotografia més directe, impactant i instantània als fronts de combat, en canvi, la Gerda Taro treballa les fotos amb més sensibilitat, capturant la ‘bellesa’ de la guerra. Darrera cada fotografia es veu un treball de reflexió de què i com ens vol mostrar, fent testimoni de la presència de les dones a la guerra i de la fragilitat de la vida humana, entre altres.

Saray Espinosa i Ariadna Corney

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *