XXXIII Premi Literari Alzina Reclamadora

Com cada curs, l’alumnat dels cicles mitjà i superior de la nostra escola ha participat en el Certamen Literari Comarcal “Alzina Reclamadora” de Fontcoberta. En aquesta edició, l’Arnau de 3r ha obtingut el primer premi de la seva categoria amb el relat titulat “El casament del pebrot i la ceba”. Felicitats Arnau !!! I felicitats a tots els participants per la bona feina realitzada!!!

EL CASAMENT DEL PEBROT I LA CEBA

Doncs resulta que fa una bona pila d’anys hi havia un pebrot i una ceba que eren molt amics. De petits jugaven junts, d’adolescents estudiaven junts, i ara d’adults es volen casar, però passava una cosa, que ho havien de preparar tot. Van posar fil a l’ agulla. Havien d’ anar a la floristeria a buscar les flors, amb el modista a buscar el vestit, a la perruqueria a que els pentinessin, a la pastisseria a buscar el pastís…Van començar a trucar els amics, a en pastanaga, a la patata… Quan hi varen ser tots va començar la festa.
Van començar a menjar-se el pastís. Però va arribar una persona i tots es van quedar quiets. Aquella persona es pensava que el casament l’havia preparat la seva filla, va encendre el forn i se’n va anar. Al cap d’un quart la persona va tornar i tots es van quedar una altra vegada quiets. La persona va agafar les verdures i les posar al forn perquè les volia escalivar.
– Com ho farem? -va preguntar la ceba.
– No ho sé -va respondre el pebrot.
– Ai, ai, ai, no sé si ens en sortirem!
– Mira allà al vidre, mira, mira, és l’ou de la nevera.
– Obre’ns, obre’ns si us plau, que ens volem casar.
L’ou els va obrir.
– Gràcies! -van dir tots.
– Te’n devem una -va dir el pebrot.
Continuem el casament. Però hi havia un problema, que les persones havien tornat i estaven a punt d’obrir la porta. Però quan la persona anava per obrir la porta li va sonar el telèfon mòbil i va començar a córrer cap al cotxe més ràpid que una gasela. Havia d’anar a buscar el seu fill perquè se n’havia oblidat. Mentre estan a la cuina continuava el casament. La ceba anava molt mudada, portava un vestit fet de moltes capes, unes fulles que feien enveja a totes les verdures, unes sabates fetes de garlandes molt petites. Estava preciosa.
El pebrot portava un vestit lluent com les estrelles. Un barret verd que el feia molt elegant. Tots els convidats ja estaven a punt. Els músics que eren els xampinyons, van començar a tocar i els nuvis es varen casar. Els convidats els hi varen tirar sal. Un cop acabada la cerimònia els convidats varen marxar rere els nuvis i se’n van anar cap a l’hort.
Quan van arribar les persones van voler fer el dinar i “Ostres!!!” , les verdures ja no hi eren, com faran l’escalivada?
Conte contat, aquest conte ja s’ha acabat.

L’ Arnau va anar a recollir el premi a Can Jan de la Farrès de Fontcoberta.

We are doctors

Els nens i les nenes de segon a l’hora d’anglès hem representat una visita al metge. Li dèiem el que ens passava: I have got a headache, a sore throat, a tummy ache… I el doctor ens donava consells: you can drink water, eat well…

Ens ho hem passat molt bé!

Quina ampolla caurà abans?

Els nens i les nenes de sisè hem fet un experiment amb dues botelles d’aigua, una buida i l’altra plena de sorra. Consisteix en tirar les dues ampolles des de la mateixa alçada per saber quina cau primer. La hipòtesi inicial era que l’ampolla plena de sorra cauria primer; però, hem vist que les dues cauen al mateix temps.

 

La força de la gravetat

Els nens i les nenes de sisè a l’hora de medi natural hem fet un experiment de la gravetat. L’experiment consistia en agafar una pilota de ping-pong i un assecador. Hem après que si posem l’assecador mirant cap amunt i l’engeguem la força de l’aire és contrària a la força de la gravetat; per tant, la pilota no cau.

The animals

Els nens i les nenes de primer a anglès hem après alguns animals de la selva. Tenim cartes, n’agafem una i fem mímica de l’animal que ens toca.

It is a mouse. It is a crocodile. It is an elephant. It is a giraffe.

It is a snake. It is a frog. It is a monkey. It is a parrot.

10è Premi Sambori Òmnium

El Premi Sambori és un premi de narrativa en català dirigit als alumnes de primària, secundària i batxillerat de tots els Països Catalans que té com a objectius promoure la participació en un projecte comú i difondre l’ús del català dins de l’àmbit escolar, tot incentivant la imaginació i la creativitat.

Des de 2006 Òmnium Cultural organitza i impulsa el Premi Sambori a Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord, tot coordinant-se amb la Fundació Sambori, que s’encarrega de l’organització del premi a la resta dels Països Catalans.

En aquesta 10a edició hi han participat els alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è de primària. La Nur de 3r, amb la narració El viatge al cel, ha rebut el segon premi en la categoria de cicle mitjà de la Demarcació Girona-Catalunya Nord. L’entrega de premis es va fer a l’Auditori del Museu del Suro de Palafrugell.

Els guanyadors de la demarcació, un total de tres per a cadascuna de les 6 categories, passen a la final catalana. Molta sort, Nur!!!

EL VIATGE AL CEL

Hi havia una vegada una nena que tenia 5 anys, vivia en un poble petit i llunyà a dalt d’una muntanya, la seva casa era de fusta i vella. Un dia va veure unes escales que baixaven del cel. Es va aixecar ràpidament de la butaca, es va posar la jaqueta i les sabates i va sortir a fora, va anar corrents fins aquelles escales que havien baixat del cel. Va començar a pujar l’escala, quan va haver pujat 200 esglaons va veure el poble petit com una formiga, les cases eren minúscules i els arbres semblaven floretes.

Al cap d’uns deu minuts, ja havia pujat cent esglaons més i de sobte la boira no li deixava veure res. Era un núvol, va quedar tota ella amarada d’aigua, al cap de dues hores li va passar un avió que per poc no la fa caure. Cinc hores més tard es va trobar una capsa plena de llibres a dins i també hi havia una cadira, es va asseure i va començar a llegir un conte. El conte li va agradar tant que li van començar a passar les hores, i quan es va fer de nit es va adonar que s’hi havia estat moltes hores. Es va adormir i l’endemà al matí va continuar pujant. Al cap d’uns minuts es va trobar amb un nen. Aquest nen era alt, prim, amb el cabell marró, i les mans petites, portava un jersei blau i uns pantalons verds amb ratlles marrons i sabates grises. La seva boca era de pinyó, el nas xato, ulls axinats i dents de conill. Tots dos es van preguntar on portaven aquelles escales i van decidir continuar l’aventura junts. Mentre pujaven el nen li va explicar que el seu pare conduïa avions, i de sobte els va passar un avió, era el pare d’ aquell nen. El seu pare quan els va veure va aterrar en una fusta que hi havia al costat de les escales i els va deixar pujar. La nena es va quedar parada en veure com era un avió, els seients eren tous com el cotó fluix, et passaven menjar de tan en quant i també hi havia diaris i revistes en una cistella que estava al costat dels seients. Quan es van haver assegut i lligat l’ avió es va tornar a enlairar, des d’allà dalt es veia tot, fins i tot la nena va veure on s’havia parat a llegir. Quan van haver aterrat, la nena els va dir adéu i se’n va anar cap a casa seva. La seva mare li va preguntar on havia estat tot aquell temps i li va dir que havia estat al cel i que li van anar passant coses molt guais i divertides. I vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos.

Llegim, leemos, reading

Ja és el tercer curs que estem aplicant el projecte Llegim en parella en català. Aquest any continuem amb aquest programa en català a CM, en anglès –Reading in pairs– a 6è i, com a novetat, hem introduït Leemos en pareja a 5è en castellà. D’aquesta manera, tant a CM com a CS, es treballa la lectura en les diferents llengües del currículum. El mètode en què es basa és el treball cooperatiu: l’alumnat té uns rols, alguns fan de tutors i altres de tutorats.
Aquest programa educatiu està impulsat pel GRAI (Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals) i la Universitat Autònoma de Barcelona.
Un dels punts importants és la implicació familiar: la família des de casa pot fer també un treball similar com el que es fa a les aules. Les famílies busquen una persona (pare, mare, avi, oncle,..) que faci el paper de tutor/a, i que llegeixi amb el nen/a.
L’objectiu final és una millora en la comprensió lectora i l’expressió oral.
Us convidem a llegir l’article del passat 13 de febrer al Diari ARA sobre aquest programa a http://aprenentatgeentreiguals.blogspot.com.es/2016/02/blog-post.html

Racó Llegint, llegint…

Cada cert temps anem celebrant la lectura en el nostre racó gràcies a l’ajut dels dinamitzadors de lectura, els alumnes de 5è.

Llegint, llegint ens fem grans, descobrim noves sensacions, somniem, encarem les nostres pors, ens fem més forts a la vida…

Les paraules dels llibres que llegim ens conviden a gaudir, a pensar, a recordar, a imaginar, a… Vegeu-ho vosaltres mateixos, estigueu atents!!!!