XXXIII Premi Literari Alzina Reclamadora

Com cada curs, l’alumnat dels cicles mitjà i superior de la nostra escola ha participat en el Certamen Literari Comarcal “Alzina Reclamadora” de Fontcoberta. En aquesta edició, l’Arnau de 3r ha obtingut el primer premi de la seva categoria amb el relat titulat “El casament del pebrot i la ceba”. Felicitats Arnau !!! I felicitats a tots els participants per la bona feina realitzada!!!

EL CASAMENT DEL PEBROT I LA CEBA

Doncs resulta que fa una bona pila d’anys hi havia un pebrot i una ceba que eren molt amics. De petits jugaven junts, d’adolescents estudiaven junts, i ara d’adults es volen casar, però passava una cosa, que ho havien de preparar tot. Van posar fil a l’ agulla. Havien d’ anar a la floristeria a buscar les flors, amb el modista a buscar el vestit, a la perruqueria a que els pentinessin, a la pastisseria a buscar el pastís…Van començar a trucar els amics, a en pastanaga, a la patata… Quan hi varen ser tots va començar la festa.
Van començar a menjar-se el pastís. Però va arribar una persona i tots es van quedar quiets. Aquella persona es pensava que el casament l’havia preparat la seva filla, va encendre el forn i se’n va anar. Al cap d’un quart la persona va tornar i tots es van quedar una altra vegada quiets. La persona va agafar les verdures i les posar al forn perquè les volia escalivar.
– Com ho farem? -va preguntar la ceba.
– No ho sé -va respondre el pebrot.
– Ai, ai, ai, no sé si ens en sortirem!
– Mira allà al vidre, mira, mira, és l’ou de la nevera.
– Obre’ns, obre’ns si us plau, que ens volem casar.
L’ou els va obrir.
– Gràcies! -van dir tots.
– Te’n devem una -va dir el pebrot.
Continuem el casament. Però hi havia un problema, que les persones havien tornat i estaven a punt d’obrir la porta. Però quan la persona anava per obrir la porta li va sonar el telèfon mòbil i va començar a córrer cap al cotxe més ràpid que una gasela. Havia d’anar a buscar el seu fill perquè se n’havia oblidat. Mentre estan a la cuina continuava el casament. La ceba anava molt mudada, portava un vestit fet de moltes capes, unes fulles que feien enveja a totes les verdures, unes sabates fetes de garlandes molt petites. Estava preciosa.
El pebrot portava un vestit lluent com les estrelles. Un barret verd que el feia molt elegant. Tots els convidats ja estaven a punt. Els músics que eren els xampinyons, van començar a tocar i els nuvis es varen casar. Els convidats els hi varen tirar sal. Un cop acabada la cerimònia els convidats varen marxar rere els nuvis i se’n van anar cap a l’hort.
Quan van arribar les persones van voler fer el dinar i “Ostres!!!” , les verdures ja no hi eren, com faran l’escalivada?
Conte contat, aquest conte ja s’ha acabat.

L’ Arnau va anar a recollir el premi a Can Jan de la Farrès de Fontcoberta.