El 20 de novembre és una diada en què celebrem, reivindiquem i donem a conèixer la Declaració Internacional dels Drets dels Infants.
Un total de 192 països van ratificar la Convenció sobre els Drets dels Nens l’any 1989. A partir d’aquell moment, la infància va ser considerada un subjecte de ple dret.
En Noè Rivas ens ha enviat aquesta cançó.
Els alumnes de Cicle superior estan aprenent aquesta cançó
QUAN EL SOL ES PON
Digue’m perquè plores fill meu,
jo sé que veus en els ulls de la gent
un cel de dubtes, ennegrit de pors,
però tu saps que jo estic vora teu,
vora teu.
Si em dons la mà,
jo et vetllaré el son blau i vermell,
quan el sol es pon.
Si em dons la mà,
jo et vetllaré el son blau i vermell,
quan el sol es pon.
Quan es pon, quan el sol es pon;
quan es pon, quan el sol es pon;
quan es pon, quan el sol es pon;
quan es pon.
Per què de neguit i afanys
els homes grans han omplert el món;
tu em preguntes, vols que et digui per què;
jo només et sé dir: som estranys,
som estranys.
Guarda el teu somriure, fill meu,
mai no te’l venguis ni l’omplis de nit,
res no envegis que no puguis guanyar,
i el sol d’or, dia clar, serà teu,
serà teu.
(Peter Yarrow. Adapt.: J. Soler Amigó i Xesco Boix
