En els darrers anys s’han produït una sèrie de canvis importants dins la nostra societat i l’estudi de la creativitat ha despertat l’interès de diferents sectors, des d’empreses a polítics, passant pel món educatiu. Els governs busquen trobar noves maneres de fer les coses, adoptar nous conceptes per crear nous serveis o resoldre conflictes existents. Les empreses i els seus executius busquen el màxim rendiment i saben que l’esperança està en la creativitat.
Vivim en una societat globalitzada, on l’accés a la informació, la immediatesa i la facilitat de comunicar-se que ens aporten les noves tecnologies fa que la realitat estigui en continu canvi.
El món educatiu no es troba al marge d’aquests canvis, sinó que en són un revulsiu que obliga més que mai a desenvolupar noves estratègies que donin resposta a un nou paradigma. Tota aquesta manera diferent de fer ha suposat un canvi molt gran pel què fa a quin ha de ser el paper del professorat i de què, com, per què i quan ha d’ensenyar. El docent necessita renovar-se i incorporar noves eines i metodologies a les aules. Els alumnes han d’adquirir més que mai habilitats comunicatives, crítiques i creatives, habilitats que ensenyin a pensar. Ara per ara, el model educatiu tradicional no està donant respostes a aquestes necessitats.
En el terreny de l’educació es comença a introduir l’ensenyament de tècniques de pensament però s’ha avançat molt poc en l’ensenyament del pensament creatiu. L’escola, com a entitat social, ha oblidat i sovint reprimit la promoció de la creativitat. Pensem que desenvolupar la creativitat dins l’escola és absolutament necessari i possible, és un deure i una obligació dels docents i un dret que tenen els infants.
En aquest bloc que he anomenat “Educar per innovar” té com a objectiu mostrar algunes de les eines de pensament creatiu que es poden utilitzar dins una aula, per poder-les compartir i millorar.
Cecília Gafarot
