Aquí teniu l’enllaç a un voicethreat, haureu de pujar una imatge relacionada amb el poeta Josep Carner i fer-ne un comentari, escrit o oral (podeu gravar el vostre comentari si voleu amb un micròfon o a través de la vostra webcam, en el cas que en tingueu). Si voleu, això és opcional, també podeu comentar les imatges que pugin els vostres companys i opinar sobre el que diuen.
https://voicethread.com/share/3527021/
Presentació sobre la vida i els aspectes més importants de l’obra del gran poeta català Ausiàs March.
LLENGUA I LITERATURA CATALANES 1r BATX. CURS:2012-2013
ACTIVITATS SOBRE “TIRANT LO BLANC, EPISODIS AMOROSOS”
Normes de presentació: cap presentar aquestes activitats com si fos un treball. Per tant, cal posar-hi portada i cal copiar els enunciats de les preguntes. S’entregarà a ordinador (interliniat 1.5, tipus de lletra: Arial o Times new roman, numerar fulls, respectar marges, etc).
D’altra banda, cal aclarir que quan a les preguntes es parla de “Textos complementaris” ens estem referint als textos que surten al final del llibre Tirant lo Blanc. Episodis amorosos de l’editorial Edicions 62.
1-Al palau imperial hi ha una cambra amb pintures que expliquen les històries de cinc parelles d’enamorats (cap. 118). Busca’n informació a la xarxa i fes un resum de cada una de les històries. Classifica-les en dos blocs: les que pertanyen a la tradició clàssica i les que pertanyen a la romànica.
2-Al capítol 189 s’organitzen unes festes cortesanes que inclouen un torneig. Hi ha unes deesses unes dones que representen aquelles “qui bé havien amat”. Fes una llista de les parelles d’enamorats, busca’n informació i classifica-les segons la procedència, com en la pregunta anterior.
3-Quina de les històries d’amor referides al capítol 189 tenen relació amb Tirant i Carmesina i per què?
4-En el capítol 127, Estefania parla de tres tipus d’amor. Esmenta’ls, explica en què consisteixen i digues quin és el que proposa aquesta donzella.
5-Llegeix el text 2, de l’apartat “Textos complementaris”, i fes una llista dels símptomes de la malaltia d’amor que descriu Arnau de Vilanova. Busca’n als capítols 119.120 i 126 de Tirant lo Blanc.
6-Llegeix la descripció que es fa de la princesa Carmesina i apunta quins trets físics es van descrivint. Després llegeix la descripció d’Helena de Troia del text 3 de l’apartat de “Textos complementaris” i compara-la amb la de Carmesina.
7-Llegeix l’elogi que fa Cervantes del Tirant lo Blanc al text 7 de l’apartat “Textos complementaris”. No esmenta el nom de Martorell perquè la traducció castellana de 1511 es va publicar sense el nom de l’autor. Quines són les qualitats que valora de l’obra?
8- El premi Nobel de Literatura, Mario Vargas Llosa, va escriure un assaig sobre el Tirant lo Blanc. Quines opinions manifestà sobre l’obra de Martorell?
Clica a l’apartat de “pintura moderna”. Allà hi trobaràs dos quadres d’un dels pintors més importants del Romanticisme, Caspar Friedrich. Llegeix el text que els acompanya (t’ajudarà a entendre’ls), observa’ls atentament i després fes una narració literària expressant les sensacions que et produeixen. L’extensió ha de ser de 100-120 paraules. Recorda que l’ortografia és molt important i que si hi ha més de set faltes aquest exercici d’expressió escrita estarà suspès (si tens dubtes a l’hora de com s’escriu una paraula busca-la en un diccionari). Et recomano la lectura d’un exercici semblant: es troba en el bloc amb el títol Les ruïnes del discurs lògic.
Ninots de fantasia ballen al son de la música bèl.lica. Veus aquell cel negre que amenaça tempesta? No t’has adonat del cementiri celestial en què serem enduts? Abraçades impossibles, intents desesperats d’unió fraterna, futilitat de la vida. Colors brillants, multicolors, plens d’imaginació, però no veus com s’oposen al cel que anuncia el tràgic esdevenidor?
Titelles en una representació monstruosa, titelles dansant sota el poder infinit de Déu. Caminem sense rumb, no ho veus? No t’adones que volen arribar a tocar-se, que es volen donar la mà? No veus el paisatge apocalíptic al teu darrere? Per què rius? Per què estàs tan content? No entenc res. Em dius que res ja no serà el mateix. Germans amb sang a les mans. Que tot serà diferent, un nou començament, amarg, això sí, però al cap i a la fi un començament. Per això rius? Perquè t’has adonat de la imbecilitat de l’home. Em dius que sí, i tornes a riure ara, però, de forma amarga.
Me’n vaig, et dic. On? No ho sé, potser lluny d’aquest cel amenaçador i d’aquest paratge inhòspit. Véns? Et pregunto. I només sento la remor d’una rialla llunyana, una rialla que cada cop es va fent més somorta. Titella enmig de la catàstrofe, aniré pregonant pel món el final. Ells em miraran estranyament, riuran, i se n’aniran pels camins dolços i amorosos sense pensar en el futur.
M’ajec a l’ombra d’un enorme roure tot esperant el tràgic final. Aquí romandré en solitud.
Cendres de la barbàrie, Antoni Lluís de Codina
Michael Fassbender, a Shame
Doncs bé, m’equivocava completament. És al meu parer una d’aquelles pel.lícules que et deixen en un estat de xoc perquè despulla emocionalment de manera magistral els personatges que hi surten -sublims les actuacions dels dos actors principals, Michael Fassbender i Carey Mulligan. El tema principal no és de cap manera el sexe; aquest només constituiria l’aspecte a partir del qual se’ns mostra allò veritablement important, que no és altra cosa que la fragilitat de l’ésser humà, la impossibilitat de manifestar als altres aquelles emocions més profundes que sentim a la vida.. En aquest sentit, podríem definir el protagonista com un castrat emocional que viu amb vergonya i patiment extrems la seva problemàtica: és incapaç d’exterioritzar els seus sentiments.
Una pel.lícula, doncs, altament recomanable per a aquelles persones que tenen la valentia d’acarar-se a la complexitat emocional de l’ésser humà.
Paul Celan és un dels poetes més importants de la literatura alemanya del segle XX. De família jueva de parla alemanya, va sobreviure a la seva estada en els camps de treball durant la segona guerra mundial. Els seus pares, però, no van tenir la mateixa sort: el seu pare va morir de tifus i la seva mare, d’un tret, tots dos en un dels camps de concentració nazi. Com ha dit la crítica, el sentiment de culpabilitat per haver sobreviscut el perseguirà la resta de la seva vida. Jueu que parla i escriu en alemany, la llengua de la seva llar i de la seva mare, però alhora la llengua dels seus botxins, dels botxins de milers i milers de jueus. Aquest conflicte, juntament amb l’experiència traumàtica viscuda durant aquells anys, són ben presents en aquest excel.lent poema que és Fuga de mort
Fuga de mort.
Negra llet de l’alba la bevem a la tarda
la bevem al migdia i al matí la bevem a la nit
bevem i bevem
obrim una tomba en els aires no s’hi jeu estret
A la casa viu un home que juga amb les serps que escriu
que escriu en fosquejar ver Alemanya
el teu cabell daurat Margarete
ho escriu i surt davant la casa i brillen les estrelles
d’un xiulet fa venir els seus mastins
d’un xiulet fa sortir els seus jueus fa cavar una tomba a la terra
ens mana toqueu per a la dansa.
Negra llet de l’alba et bevem a la nit
et bevem al matí i al migdia et bevem a la tarda
et bevem i bevem
A la casa viu un home que juga amb les serps que escriu
que escriu en fosquejar vers Alemanya
el teu cabell daurat Margarete
el teu cabell cendrós Sulamith
obrim una tomba en els aires no s’hi jeu estret
crida caveu més endins en la terra vosaltres i vosaltres canteu i toqueu
agafa el ferro del cinyell el branda té els ulls blaus
ensorreu més endins les pales vosaltres
i vosaltres continueu tocant per a la dansa
Negra llet de l’alba et bevem a la nit
et bevem al matí i al migdia et bevem a la tarda
et bevem i bevem
A la casa viu un home el teu cabell daurat Margarete
el teu cabell cendrós Sulamith juga amb les serps
Crida toqueu més dolça la mort la mort és un mestre d’Alemanya
crida feu sonar més greus els violins aleshores pujareu com fum enlaire
aleshores tindreu una tomba en els núvols no s’hi jeu estret.
Negra llet de l’alba et bevem a la nit
et bevem al migdia la mort és un mestre d’Alemanya
et bevem a la tarda i al matí et bevem i bevem
la mort és un mestre d’Alemanya el seu ull és blau
t’encerta amb bala de plom t’encerta de ple
a la casa viu un home el teu cabell daurat Margarete
contra nosaltres atia els seus mastins ens regala una tomba a l’aire
juga amb les serps i somia la mort és un mestre d’Alemanya
el teu cabell daurat Margarete
el teu cabell cendrós Sulamith
[en Feliu Formosa i Artur Quintana, A la paret, escrit amb guix. Poesia alemanya de combat]
Font de la informació: Leche negra de la muerte: Paul Celan, dins www.filmica.com
La vida com a viatge, com un camí a través del qual l’ésser humà va acumulant experiències que faran que vagi madurant i adquirint saviesa i coneixement. Homo viator, tòpic literari que travessa les fronteres del temps, instal.lant-se en allò més pregon de nosaltres. Perquè tots en som, d’homes viatgers (ja sigui en sentit físic o espiritual), fent que cada vegada que ens mirem a l’espill tan sols ens hi reconeguem en part. Els nostres alumnes han realitzat també un viatge que de ben segur ha provocat que ja no siguin els mateixos que abans.
Escoltem-los atentament perquè volen compartir les seves experiències.
He preparat un breu recull de textos literaris realitzats pels alumnes de 1r de Batxillerat. Tots tracten, d’una forma o d’una altra, el tòpic literari que enguany hem treballat: la lloança de l’edat d’or, un tòpic que consisteix en una mirada, molts cops nostàlgica, cap a un passat (ja sigui aquest real o mític) contemplat com a brillant, en el qual l’ésser humà gaudia d’una absoluta felicitat. Aquí us deixo, doncs, amb aquests textos que més que dir el que fan és suggerir, , característica essencial de la bona literatura.
OCI I CULTURA