Dos poemes del seu recull “Aires”
1
No m’importa gens el principi del món
Ara les seves fulles s’avaloten
ara palpo la fusta afligida
d’un arbre immens
I la llum a través seu
brilla de llàgrimes
2
Tot comença
amb l’aigua pura
una flama que s’eleva
Sota la pell de l’aire adormit
un somni s’encén
