“SHAME” O LA FRAGILITAT DE L’ÉSSER HUMÀ

Michael Fassbender, a Shame


Hi ha obres d’art que provoquen una profunda reacció en l’espectador. Tant se val que es tracti d’una pintura, una escultura, una obra literària, una pel.lícula … Tenen la capacitat de “canviar-te” un cop les has assaborit. És com si fóssim diferents respecte de l’home que érem abans. Doncs bé, la pel.lícula de la qual parlaré breument -des d’un punt de vista d’aficionat al cinema- crec que es pot incloure en aquest tipus d’obres que enriqueixen l’ésser humà i fan que ja mai més no siguem els mateixos. M’estic referint a “Shame” del director Steve McQueen. El cert és que és una pel.lícula que venia precedida de força polèmica a causa de la gran quantitat d’escenes de caràcter sexual -i val a dir que algunes de bastant explícites- que conté. A priori, doncs, tot feia pensar que aniria a veure una pel.lícula el tema principal de la qual seria el component sexual. A més, algunes crítiques que havia llegit incidien en la problemàtica essencial que pateix el personatge principal: la seva addicció al sexe. Semblava, doncs, una d’aquelles pel.lícules que a fi i efecte de dissimular les seves mancances artístiques recorria a un dels temes més atractius per a la gent: el sexe.

Doncs bé, m’equivocava completament. És al meu parer una d’aquelles pel.lícules que et deixen en un estat de xoc perquè despulla emocionalment de manera magistral els personatges que hi surten -sublims les actuacions dels dos actors principals, Michael Fassbender i Carey Mulligan. El tema principal no és de cap manera el sexe; aquest només constituiria l’aspecte a partir del qual se’ns mostra allò veritablement important, que no és altra cosa que la fragilitat de l’ésser humà, la impossibilitat de manifestar als altres aquelles emocions més profundes que sentim a la vida.. En aquest sentit, podríem definir el protagonista com un castrat emocional que viu amb vergonya i patiment extrems la seva problemàtica: és incapaç d’exterioritzar els seus sentiments.

Una pel.lícula, doncs, altament recomanable per a aquelles persones que tenen la valentia d’acarar-se a la complexitat emocional de l’ésser humà.

Aquest article ha estat publicat en CINEMA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *