General

Dia de la Mare Terra

0

La celebración virtual del Día de la Tierra en National Geographic

La Mare Terra clarament ens demana que actuem. Els oceans s’omplen de plàstics i es tornen més àcids. La calor extrema, els incendis forestals i les inundacions, així com una temporada d’huracans a l’Atlàntic que ha batut rècords, han afectat milions de persones. Ara ens enfrontem a la Covid-19, una pandèmia sanitària mundial amb una forta relació amb la salut del nostre ecosistema.

El canvi climàtic, els canvis provocats per l’ésser humà a la natura, així com els crims que pertorben la biodiversitat, com la desforestació, el canvi d’ús de la terra, la producció agrícola i ramadera intensiva o el creixent comerç il·legal de vida silvestre, poden augmentar el contacte i la transmissió de malalties infeccioses d’animals a humans (malalties zoonòtiques). D’acord amb el PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient), una nova malaltia infecciosa emergeix en els humans cada 4 mesos. D’aquestes malalties, el 75% provenen d’animals. Això mostra les estretes relacions entre la salut humana, animal i ambiental.

Els ecosistemes sustenten totes les formes de vida de la Terra. De la salut dels nostres ecosistemes depèn directament la salut del nostre planeta i els seus habitants. Restaurar els nostres ecosistemes danyats ajudarà a acabar amb la pobresa, a combatre el canvi climàtic i prevenir una extinció massiva. El Decenni de les Nacions Unides per a la Restauració dels Ecosistemes, que s’iniciarà oficialment el Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny), ens ajudarà a prevenir, aturar i invertir la degradació dels ecosistemes en tots els continents i en tots els oceans. Però només ho aconseguirem si tothom posa de la seva part.

Recordem avui més que mai en aquest Dia Internacional de la Mare Terra que necessitem un canvi cap a una economia més sostenible que funcioni tant per a les persones com per al planeta. Promoguem l’harmonia amb la natura i la Terra. Afegeix-te al moviment mundial per restaurar la mare Terra!

 

Més informació: ONU, 7Accents, XCN

Adeu a Arcadi Oliveres, un gran savi del món contemporani

0

 

Els moviments socials han perdut avui una de les seves veus més estimades –i respectades–. Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945), economista de formació i pacifista per convicció, ha mort als 75 anys. Significat en lluites com el No a la guerra, el 0,7%, l’antiglobalització o l’objecció fiscal a la despesa militar, Oliveres va ser una de les veus que el 2011 es van situar de manera més clara al costat del moviment 15-M, convençut que calia una democràcia més directa. Va exercir de professor d’economia aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va presidir durant 13 anys Justícia i Pau, una entitat que treballa per a la defensa dels drets humans, la justícia social i la pau.

 

Més informació: Ara, CríticPere Enciso

Entrevistes: Singulars, Paraules d’Arcadi

 

PARAULES D’ARCADI

QUÈ HEM APRÈS DEL MÓN I COM PODEM ACTUAR

SINOPSI

«AQUESTA PANDÈMIA ÉS UN AVÍS DEL PLANETA PERQUÈ CANVIEM EL NOSTRE MODEL ECONÒMIC: HEM DE VIURE AMB MENYS.» Que es produeixi una pandèmia global o que en ple segle xxi haguem de cridar “llibertat presos polítics” no són fets casuals. Hem construït un món de relacions internacionals complexes, amb un sistema capitalista que perpetua les desigualtats controlat per governants i poders fàctics que actuen sense frens, en un planeta que està dient prou, mentre la Mediterrània s’omple de persones que s’ofeguen… Potser aquesta no era la fotografia que havíem imaginat del món que deixarem a les noves generacions. Fent memòria de les seves lluites i de la seva vida, l’economista altermundista i referent dels moviments socials Arcadi Oliveres repassa en aquest llibre els conceptes que han guiat el seu posicionament: democràcia, refugiats i migracions, capitalisme, canvi climàtic, cultura de la pau… Podem, així, entendre fins on hem arribat, què hem après de tot allò viscut i explicar on són les claus per creure, encara, que aquest és un món habitable. L’Arcadi ens adverteix: estem obligats a l’esperança. Perquè l’esperança és l’únic motor per a l’acció.

Som natura

0

Suma’t a la campanya ‘La Natura Ets Tu’, per una Catalunya sostenible ambientalment i social

Des de la XCN hem iniciat una campanya comunicativa per mostrar el recolzament de la ciutadania cap a polítiques que defensin i situïn la natura en el centre. La campanya, sota l’eslògan de ‘La Natura Ets Tu’, ha engegat amb la publicació d’un vídeo en que persones conegudes i actors rellevants del món ambientalista exposen la importància de conservar el medi natural. Periodistes, científiques, influencers, personal sanitari i altres s’han sumat a aquesta campanya, que pretén mostrar el consens social que existeix al voltant dels temes ambientals i acostar a la societat els reptes als que ens enfrontem i les accions necessàries per fer-los front.

La campanya engega en un moment clau de negociacions polítiques per formar govern. Des de la XCN, com a aglutinadora de més de 160 entitats ambientals, administracions locals i centres de recerca, hem reiterat la importància de que els temes ambientals siguin una prioritat en aquestes negociacions. Com ja vam exposar al comunicat que vam publicar juntament amb COAMB i conservació.cat, considerem essencial la creació durant la propera legislatura d’un Departament transversal que assumeixi totes les competències de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat: només així es podran executar aquelles mesures urgents per revertir la pèrdua de biodiversitat i garantir un futur sostenible. És per això que demanem un govern valent que situï en el centre de les seves polítiques la natura, la sostenibilitat, i la societat.

Animem a que entitats i persones compromeses amb la natura facin un petit vídeo o tuit explicant, des del seu punt de vista i el seu àmbit d’actuació, per què és necessari que Catalunya aposti per una transició ecològica i social, i que el publiquin a xarxes sota el hashtag #CATecosocial i #laNaturaetsTU. Sumant forces podrem mostrar el compromís i la conscienciació que la ciutadania ha adquirit amb la natura, reivindicant la importància de que Catalunya disposi de polítiques ambientals eficients i adequades. Suma’t a la campanya i digues la teva: la natura també ets tu!

 

SOMOS NATURALEZA, el podcast de WWF

Una història de pel·lícula

0

Diana Trujillo, la directora de l’aterratge a Mart de la NASA: va arribar als EUA amb 17 anys, 300 dòlars i sense saber anglès

 

Diana Trujillo

NASA 2020

 

Més informació: La Vanguardia

 

Volen capgirar el sistema

0

Més informació: Greenpeace, Xerrada

El canvi climàtic. Efectes globals del Iemen a Noruega

0

Iemen i Noruega: no cal imaginar dos països més diferents. No obstant això, alguna cosa tenen en comú: l’escalfament global els afectarà, encara que de formes diferents. El canvi climàtic no respecta fronteres i causarà crisis humanitàries, migracions massives i, fins i tot, guerres. ¿Seran suficients les mesures que està prenent la comunitat internacional per frenar un procés de conseqüències potencialment catastròfiques?

 

El canvi climàtic a Catalunya

Un reportatge especial amb dos capítols. En el primer (L’ultimàtum del mar) veurem els impactes del canvi climàtic sobre el litoral català i les seves conseqüències socials. En el segon (El crit de la terra) s’aborda la problemàtica que genera la crisi climàtica a les comarques interiors del país i al Pirineu.

Més informació: El Crític, Joves i canvi climàtic

 

 

 

 

 

El 2021 serà l’any de la biodiversitat?

0

El 2021 inicia una dècada que serà clau per al futur de la humanitat. Segons els informes científics el moment d’actuar és ara, i ja fem tard. Si no es prenen mesures abans del 2030 difícilment podrem aturar els efectes devastadors del canvi climàtic o de la pèrdua de biodiversitat.

Per això, la principal organització ecologista del món, la WWF ha començat a preparar-se per a la Cimera de la Biodiversitat que tindrà lloc a Kunming (Xina), serà un moment clau per acordar un pla d’acció global que es tradueixi en mesures i accions concretes que permetin revertir la destrucció del planeta. De moment, la WWF ha enllestit el “Pla Kunming per la natura i les persones“, un document que identifica les accions necessàries per protegir la biodiversitat.

 

Black Rhinoceros and Lilac-breasted roller. Rhinoceros is an endangered species. 

Un homenatge pel 700è aniversari de la mort de Dante, el poeta suprem

0

Dante, fresc d’Andrea del Castagno (1448-1449) exposat a la Galeria dels Uffizi (Florència).

 

La Galeria dels Uffizi de Florència ret homenatge des del dia 1 de gener a Dante Alighieri, en l’inici de l’any en què se celebra el 700 aniversari de la seva mort (1321). Ho fa amb una exposició virtual que inclou una sèrie d’il·lustracions de la seva Divina Comèdia realitzades al segle XVI.

Són 88 dibuixos realitzats entre 1586 i 1588 pel pintor italià Federico Zuccari, destacat exponent del manierisme italià tardà juntament amb el seu germà Taddeo i responsable de la pintura de la cúpula de Santa Maria del Fiore de Florència.

Les làmines, que constitueixen el grup il·lustratiu més impressionant de la Divina Comèdia d’abans del segle XIX, van ser creades per Zuccari durant la seva estada a Espanya i van entrar a formar part de la col·lecció dels Uffizi l’any 1738, gràcies a una donació d’Anna Maria Luisa de Médici.

Fins ara, havien estat exposades al públic de manera parcial en dues ocasions, l’any 1865 i el 1993, i la resta del temps estaven custodiades al Gabinet de Dibuixos i Gravats dels Uffizi, on podien ser consultades només per experts i acadèmics.

Ara han estat digitalitzades en alta definició per primera vegada i exposades a la mostra virtual “A riveder le stelle”, que permetrà a tots els amants de l’art contemplar aquestes il·lustracions des de qualsevol part del món.

Les il·lustracions formaven part d’un volum en el qual a la dreta es mostraven els dibuixos i a l’esquerra els versos del poema als quals corresponien i un breu comentari del propi artista.

 

Font: Diari de Barcelona

Més informació: Dant

El 2021 comença amb l’assalt a la democràcia més antiga

0

La desastrosa gestió de la crisi del coronavirus i el fet d’haver-ne negat la gravetat, van debilitar Donald Trump, junt amb els crims racistes d’alguns policies. Aquest president populista i d’extrema dreta s’ha comportat de forma immoral des que va arribar a la Casa Blanca: amb un estil agressiu, fent tuits incendiaris i fake news, atacant els seus oponents i els mitjans de comunicació crítics, afavorint només el seu electorat, negant-se a fer cas dels seus assessors i rebutjant el multilateralisme i la lluita contra el canvi climàtic. Per tot plegat i davant el discurs conciliador i moderat del demòcrata Joe Biden, el 3 de novembre, Trump va perdre les eleccions. Però, no va admetre la derrota i, des del primer dia, va denunciar irregularitats que no ha pogut demostrar. Finalment, a pocs dies del seu relleu a la presidència, va atiar una revolta, sense precedents a la història dels Estats Units, per impedir el nomenament de Biden, que ha deixat el país encara  més dividit del que ja estava.

El psiquiatra Lance Dodes en fa un retrat psicològic:” És un psicòpata o un sociòpata. I en aquest sentit, és correcte descriure’l com a depredador. Però ni tan sols això és massa fort. És dolent. I no és un terme tècnic.”

“No hauria de ser president. És un perill per a la civilització nord-americana i la civilització global, com a president.”

Anthony Scaramucci, exdirector de Comunicació de Donald Trump (El món segons Trump)

Malgrat les veus crítiques amb la figura de Trump, hi ha molts nord-americans que l’adoren i se’l creuen fins al punt que serien capaços d’iniciar una guerra civil.

 

Newsom calls DC mob violence "outright assault to our democracy"

Aquesta imatge revela el que no s’ha pogut solucionar des de la Guerra Civil del 1861-65, que aquests estats nord-americans segueixen desunits.

 

Més informació: CCMA, CCMA2, Shaman

Adéu 2020, un any apocalíptic

0

Tanquem un any històric. L’any de la pandèmia del coronavirus. Abordem també la resta de temes clau d’aquest 2020, que la pandèmia ha deixat en un segon pla: la inhabilitació de Quim Torra, el canvi de cicle als Estats Units i la crisi migratòria, entre d’altres.

Go to Top