dcolell

dcolell

This user hasn't shared any profile information

Articles per dcolell

Una nova arma de guerra: els migrants

0

Migrants, a la frontera de Polònia amb Bielorússia (font: Reuters).

 

Uns tres mil migrants, la majoria refugiats del Pròxim Orient, estan atrapats a la frontera entre Bielorússia i Polònia. Bielorússia els ha facilitat el viatge perquè arribin a Europa i així pressiona perquè la UE li aixequi les sancions imposades pel règim autoritari i proper a Rússia del president Lukashenko. En canvi, Polònia, amb el suport de la UE, els ha barrat el pas a cop d’antiavalots i gasos lacrimògens. Les famílies estan suportant temperatures sota zero i no s’hi permet l’accés als actors humanitaris. Després dels conflictes entre Turquia i Grècia o les tanques de Ceuta, aquest és l’últim episodi de la crisi migratòria a la UE.

 

Més informació: Ara, CCMA, mapa migracions

El poblat iber de la Saira, Almacelles

0

«La Saira, a Almacelles, presenta un poblat situat a l’altra vora del Segre, no lluny del poblat ibèric de la Vispesa a Binèfar o de Castellassos a Tamarit de Llitera. La Saira es diferencia de la resta dels poblats per estar construït en vessant aprofitant terrasses que concentren una zona de forns circulars. Aquest fet, la inclusió d’una àrea artesanal en l’espai urbà, és poc habitual ja que normalment es disposa fora del nucli habitat. En qualsevol cas, la datació presentada d’ibèric ple (V-III aC), obre noves perspectives sobre la versatilitat del poblament iber.» (Font: Revista d’Arqueologia de Ponent, 30).

El Museu de Lleida estrena la sèrie 10 Minuts d’Història

0

Recreació de la ciutat de Lleida al segle XVI. Obra del pintor Enric Garsaball i Josep Lladonosa.

 

El Museu de Lleida ha elaborat sis càpsules històriques sobre sis personatges reals, interpretats per actrius i actors professionals, amb l’objectiu d’explicar de forma amena i visual, sis episodis de la història de Lleida i de les terres de Ponent. Els vídeos, d’uns 10 minuts de durada, s’aniran penjant un a un, cada setmana, al canal Youtube i a la resta de xarxes socials del museu.

L’origen d’aquests vídeos es remunta als dies de confinament més dur a causa de la pandèmia, quan el Museu de Lleida es va adonar de la necessitar de tenir més recursos en línia, educatius i de difusió, per si es tornava a repetir la situació. L’àrea educativa del museu, conjuntament amb la resta de tècnics del museu, va treballar en la selecció de sis personatges històrics reals, que viatjarien en el temps i que explicarien les seves històries a partir de les col·leccions del museu, però també de jaciments arqueològics i monuments del territori relacionats amb ells.

Els episodis s’aniran penjant cada setmana i el calendari previst és aquest:

5 d’octubre: Indíbil, 12 d’octubre: Pòrcia Nigrina, 19 d’octubre: Sulayman, 26 d’octubre: Elisenda de Sant Climent, 2 de novembre: Bernarda Donada, 9 de novembre: Gaspar de Portolà.

Històries de volcans

0

 

L’erupció del volcà de La Palma, Cumbre Vieja, marcarà la història d’aquesta illa canària, però aquests fenòmens de la natura tenen més repercussió en la història del que en un primer moment podríem imaginar. Aquí podrem repassar les explosions volcàniques més rellevants per a la humanitat.

 

El vídeo de més amunt és una recreació de l’erupció del volcà Vesuvi, una de les més famoses de la història. L’any 79 aC, un núvol ardent va enterrar les ciutats romanes de Pompeia i Herculà. Aquestes poblacions de l’imperi Romà van quedar cobertes per una capa de 25 metres de cendres volcàniques fins el 1709, quan s’hi van començar a fer les primeres excavacions arqueològiques. Des de llavors, s’hi ha localitzat 1.500 víctimes mortals d’una població que rondava els 20.000 habitants. Aquesta catàstrofe natural, almenys, ens ha permès estudiar amb molta exactitud com era una ciutat romana de fa uns 2.000 anys i com s’hi vivia, ja que la cendra va ocultar i conservar les restes humanes i materials.

 

Més informació: 10 erupcions històriques, més erupcions, NG, H Channel, Mapa mundial de volcans, Mapa dels volcans europeusEP, Wiki, animals a La Palma, dolor i espectacle La Palma, Enciclopèdia, Oriol Alamany

102 minutes that changed America (20è aniversari de l’11-S)

0
Defining images from the 9/11 attacks | Reuters.com

No es tracta de cap imatge procedent d’una pel·lícula d’acció de Hollywood, sinó d’una fotografia de l’agència de notícies Reuters que capta l’impacte del segon avió a les Torres Bessones de Nova York.

 

Dimarts, onze de setembre de 2001. Nova York, 8.46 h. A mesura que els esdeveniments s’anaven succeint al llarg del matí, uns testimonis presencials quedaven estupefactes pel xoc, uns altres decidien ajudar els qui demanaven auxili i uns altres buscaven un lloc segur mentre el món, astorat, mirava d’entendre i assumir el que passava. Molts novaiorquesos van agafar les seves càmeres abans de fugir per gravar la Història en el mateix moment en què s’escrivia. A pesar del caos i el perill molts van continuar gravant enmig d’aquella catàstrofe durant els 102 minuts que van passar des que el primer avió es va estavellar contra la primera de les Torres Bessones fins que tots dos edificis es van esfondrar. La pel·lícula integra centenars de peces de gravacions i constitueix un testimoni històric perfecte i esgarrifós. És el documental definitiu sobre els atemptats de l’onze de setembre de 2011 a Manhattan.

 

Més informació: TN resumSense Ficció, EOMMón Afganistan

També va passar un onze de setembre: cop d’estat a Xile del 1973, notíciaDiada Nacional de Catalunya, GenCat

El col·lapse de l’Afganistan

0

Un nadó és rescatat per soldats nord-americans a la tanca de l’aeroport de Kabul (Font: Diario de Tabasco).

 

 

El que ha passat a l’Afganistan és important perquè suposa el punt i final de l’ordre internacional que els Estats Units va imposar després dels atacs de l’11-S del 2001. Si la pandèmia ha demostrat que el model de globalització no és el millor per a resoldre crisis mundials, la tornada dels talibans al poder és un cop per a la credibilitat de Washington i del sistema internacional que ha defensat aquests darrers vint anys (més informació: Afganistán para principiantes, Cuellilargo, el tresor de la Bactriana, el auténtico tesoro de Afganistán, la darrera gran pífia, un país llamado desolación).

El darrer informe de l’ONU sobre el canvi climàtic

0

 

El Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) -l’organisme de l’ONU responsable d’avaluar l’estat del coneixement sobre el canvi climàtic, les seues causes i impactes- ha publicat la primera de les tres parts del seu nou informe d’avaluació, dedicat a l’evidència científica entre les emissions humanes i el clima extrem.

Les conclusions de l’informe són clares i nítides: l’origen humà del canvi climàtic és inequívoc i indiscutible i s’està agreujant a un ritme molt alarmant, fins i tot més ràpid del que es temia.

Ens sorprèn? Per desgràcia, no. Però aquest informe fa encara més escandalosa la inacció política dels governs, mentre la pitjor cara del canvi climàtic ja està davant dels nostres ulls, en tots els continents, amb inundacions dramàtiques, temperatures rècord o sequeres i incendis devastadors.

 

Els quatre punts clau de l’informe de l’IPCC

  1. El nostre sistema climàtic està canviant ràpidament a causa de l’activitat humana.
  2. Els canvis són d’una naturalesa sense precedents en tota la història de la humanitat i alguns d’aquests ja són irreversibles. La influència humana ja és a tot arreu i hem deixat un llegat que durarà centenars i milers d’anys, amb el desglaç del pols, l’augment del nivell del mar i els canvis en els oceans.
  3. Estem fent que els fenòmens meteorològics siguin més extrems i més freqüents.
  4. Tanmateix, això és només el començament, si seguim sumant carboni a l’atmosfera. Cada tona de carboni afegida empitjora la situació.

Complir amb el nivell d’escalfament de l’Acord de París d’1,5 ° C faria que tots els canvis futurs fossin menors i més manejables. Com més ràpid arribem a zero emissions i menors siguin les emissions totals, menors seran l’escalfament futur i els impactes relacionats.
El camí als 1,5 ° C és molt estret, però encara existeix. No serà per gaire temps, si les retallades d’emissions no s’acceleren. El pressupost de carboni restant per als 1,5 ° C es consumirà al 2030 si els països mantenen els seus objectius climàtics actuals. Per això calen accions urgents, tant individuals com col·lectives.

 

Més informació: efectes a Catalunya, ONU

La xacra del treball infantil

0

Un informe de l’Unicef i l’Organització Internacional del Treball alerta que la pandèmia augmentarà encara més el nombre de menors que treballen.

 

Més informació: CCMA

Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny)

0

 

A Juneda volen construir la primera incineradora de residus urbans de les comarques de Lleida. Una plataforma ciutadana hi està en contra. Una agrupació de ramaders, a favor. Qui té la raó?

 

El manifest de la Plataforma Aturem la Incineradora a Juneda

L’any 2016 es presenta el projecte NOVA TRACJUSA amb la proposta de substituir el gas natural per un nou combustible. CRD -Combustible Derivat de Residus- residus urbans tractats.
Els promotors sempre parlen de la gasificació d’aquest combustible, en realitat és un INCINERADORA, els residus no els vol ningú, són un gran negoci i les empreses paguen molts diners per desfer-se d’ells. Es transformaran 45.000 tones de residus urbans -25.000 t. de Barcelona i 20.000 t. de les Garrigues i comarques properes- en 6.000 tones de cendres perilloses i la resta en emissions de gasos contaminants que contenen micropartícules iguals o inferiors a 2,5 micres molt difícils -gairebé impossible- de filtrar. Entre altres compostos, emeten dioxines i furans -disruptors endocrins- que entren al cos humà directament a la sang que provoquen malalties cardiovasculars i cancerígenes, entre altres. Ho avalen estudis fets per l’Instituto Carlos III de Madrid durant 9 anys (1997-2006) a 8.000 poblacions espanyoles
i del Centre de Investigacions del Càncer de Maryland (2020) estudi clínic a 112.000 infermeres (1989 i el 2013) a poblacions properes – entre 5 i 10 km – a empreses químiques i INCINERADORES.

 

De la web dels promotors (Nova Tracjusa)

Nova Tracjusa, gestión responsable y sostenible para la deyecciones ganaderas a las Garrigues – GAP

Què farem?
Transformar les dejeccions ramaderes de les nostres granges en un adob orgànic de qualitat.

Què canvia respecte a l’anterior model?

Substituirem l’actual font de calor, ara amb gas natural, per una altra obtinguda a partir de la gasificació de combustibles derivats de residus urbans, un cop higienitzats i estabilitzats.

Què és la gasificació?

Mitjançant la gasificació es transforma un material sòlid (en aquest cas un CDR) en un producte gasós, que servirà per generar la calor necessària (vapor) per assecar els purins. S’utilitzarà un sistema totalment contrastat, eficaç i respectuós amb les persones i el medi ambient. A la planta es realitzarà una biodigestió de purins i assecat mitjançant l’aprofitament de la calor útil derivada del procés de gasificació de residus urbans ja tractats (CDR) i del propi biogàs del biodigestor.

La salut i la seguretat, la nostra prioritat

El projecte compta amb la resolució provisional favorable de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, cal destacar que els diferents informes han estat emesos per tècnics de la Generalitat (Salut, Territori i Sostenibilitat, Agricultura, ACA …) Es disposa també d’un dictamen ambiental, territorial i energètic favorable de l’Estudi Ramon Folch & Associats, un dels més prestigiosos en la matèria a Catalunya.

Estimem, vivim i treballem amb les nostres famílies a les Garrigues; per això, podem garantir que en la Nova Tracjusa prioritzarem la protecció de la salut de les persones i el territori.

 

I tu, què n’opines?

 

Acte virtual Joves i Natura: inscripció aquí

Més informació: 30 Minuts

Dia de la Mare Terra

0

La celebración virtual del Día de la Tierra en National Geographic

La Mare Terra clarament ens demana que actuem. Els oceans s’omplen de plàstics i es tornen més àcids. La calor extrema, els incendis forestals i les inundacions, així com una temporada d’huracans a l’Atlàntic que ha batut rècords, han afectat milions de persones. Ara ens enfrontem a la Covid-19, una pandèmia sanitària mundial amb una forta relació amb la salut del nostre ecosistema.

El canvi climàtic, els canvis provocats per l’ésser humà a la natura, així com els crims que pertorben la biodiversitat, com la desforestació, el canvi d’ús de la terra, la producció agrícola i ramadera intensiva o el creixent comerç il·legal de vida silvestre, poden augmentar el contacte i la transmissió de malalties infeccioses d’animals a humans (malalties zoonòtiques). D’acord amb el PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient), una nova malaltia infecciosa emergeix en els humans cada 4 mesos. D’aquestes malalties, el 75% provenen d’animals. Això mostra les estretes relacions entre la salut humana, animal i ambiental.

Els ecosistemes sustenten totes les formes de vida de la Terra. De la salut dels nostres ecosistemes depèn directament la salut del nostre planeta i els seus habitants. Restaurar els nostres ecosistemes danyats ajudarà a acabar amb la pobresa, a combatre el canvi climàtic i prevenir una extinció massiva. El Decenni de les Nacions Unides per a la Restauració dels Ecosistemes, que s’iniciarà oficialment el Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny), ens ajudarà a prevenir, aturar i invertir la degradació dels ecosistemes en tots els continents i en tots els oceans. Però només ho aconseguirem si tothom posa de la seva part.

Recordem avui més que mai en aquest Dia Internacional de la Mare Terra que necessitem un canvi cap a una economia més sostenible que funcioni tant per a les persones com per al planeta. Promoguem l’harmonia amb la natura i la Terra. Afegeix-te al moviment mundial per restaurar la mare Terra!

 

Més informació: ONU, 7Accents, XCN

dcolell's RSS Feed
Go to Top