Els moviments socials han perdut avui una de les seves veus més estimades –i respectades–. Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945), economista de formació i pacifista per convicció, ha mort als 75 anys. Significat en lluites com el No a la guerra, el 0,7%, l’antiglobalització o l’objecció fiscal a la despesa militar, Oliveres va ser una de les veus que el 2011 es van situar de manera més clara al costat del moviment 15-M, convençut que calia una democràcia més directa. Va exercir de professor d’economia aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va presidir durant 13 anys Justícia i Pau, una entitat que treballa per a la defensa dels drets humans, la justícia social i la pau.

 

Més informació: Ara, CríticPere Enciso

Entrevistes: Singulars, Paraules d’Arcadi

 

PARAULES D’ARCADI

QUÈ HEM APRÈS DEL MÓN I COM PODEM ACTUAR

SINOPSI

«AQUESTA PANDÈMIA ÉS UN AVÍS DEL PLANETA PERQUÈ CANVIEM EL NOSTRE MODEL ECONÒMIC: HEM DE VIURE AMB MENYS.» Que es produeixi una pandèmia global o que en ple segle xxi haguem de cridar “llibertat presos polítics” no són fets casuals. Hem construït un món de relacions internacionals complexes, amb un sistema capitalista que perpetua les desigualtats controlat per governants i poders fàctics que actuen sense frens, en un planeta que està dient prou, mentre la Mediterrània s’omple de persones que s’ofeguen… Potser aquesta no era la fotografia que havíem imaginat del món que deixarem a les noves generacions. Fent memòria de les seves lluites i de la seva vida, l’economista altermundista i referent dels moviments socials Arcadi Oliveres repassa en aquest llibre els conceptes que han guiat el seu posicionament: democràcia, refugiats i migracions, capitalisme, canvi climàtic, cultura de la pau… Podem, així, entendre fins on hem arribat, què hem après de tot allò viscut i explicar on són les claus per creure, encara, que aquest és un món habitable. L’Arcadi ens adverteix: estem obligats a l’esperança. Perquè l’esperança és l’únic motor per a l’acció.