Entrevista amb Jordi Adell, professor de noves tecnologies aplicades a l’educació de la Universitat Jaume I de Castelló.
L’aprenentatge es fa pertot i tothora, no se circumscriu a les quatre parets d’una aula ni a un període de la vida. Justament, una de les missions de la universitat és de demostrar, amb l’exemple, que el professor continua aprenent gràcies a un conjunt d’eines i a unes persones amb qui es relaciona via internet.
En Jordi Adell parla amb una visió força crítica de l’actual política educativa, la implantació de l’Escola 2.0 i els llibres digitals. Com hauria de ser la universitat del futur i la gestió de recursos.
Autor/s: Susanna Ginesta (10.03.2011)
FONT: VilaWeb
Hi ha escletxa digital i pedagògica en l’àmbit professoral?
Sí, i cada dia més gran, perquè els qui accedeixen a la informació i al coneixement cada dia són més preparats i fan servir més aquests recursos; en canvi, els qui no es mouen del llibre de text i de les pràctiques de tota la vida s’estanquen. L’escletxa no és tan sols tecnològica, sinó pedagògica i didàctica, i com més va, més. No és generacional, sinó actitudinal. Hi ha una visió del professor responsable que no ha de conformar-se i que constantment ha d’innovar (el més feliç, i els alumnes se’n contagien) i hi ha la del professor que repeteix la mateixa classe cada dia… Els qui es pensen que, quan han acabat la carrera o han començat la docència, ja ho saben tot i ningú no els pot ensenyar res més haurien de ser foragitats del sistema educatiu.
