En la seva juventud, abans de rebre la profecia, Muhàmmad es va destacar per ser una persona integra, de noble caràcter i plenament confiable. Aquesta característica fou bàsica en l’acceptació de l’Alcorà, doncs els pobles, per lògica natural, donen credibilitat a allò que algú els diu, no sobre la base de que la noticia els satisfaci, sino sobre la base del prestigi de l’emissari. Veieu els següents articles:
El “digne de confiança” i matrimoni amb Khadija (Muhàmmad. Explorant l’islam) (pàg. 9)