El logo del mundial del Brasil 2014

Launch Of 2014 FIFA World Cup Brazil Official Emblem.

Si busquem informació sobre el logotip del mundial de futbol del Brasil trobarem valoracions com les següents: “...el logo quedarà gravat a les ments dels amants del futbol” i “evocarà moments de glòria” O bé: “…és una obra mestra de simplicitat, profunditat i bellesa. La senzillesa es conjuga amb el simbolisme estètic, molt proper a la perfecció”. Més enllà d’aquests comentaris massa complaents, excessius i ostentosos, voldria fer la meva aportació a l’anàlisi d’aquest logotip que hem estat veient ja fa uns dies.

El propòsit

La finalitat de qualsevol logotip és representar una empresa, una institució o un esdeveniment, així com visualitzar la seva activitat o propòsits a través de la seva forma i dels seus colors. Per anar bé ho ha de fer d’una manera original, que es pugui memoritzar bé i que tingui una forma fàcil de reproduir en diferents superfícies i ben visible a diferents distàncies i en diferents mides.

El logo, que es va presentar durant l’anterior mundial del 2010, va ser el producte d’un concurs per al qual es van invitar a 25 agències del Brasil. Entre els membres del jurat hi havia l’arquitecte Oscar Niemeyer, el dissenyador Hans Donner, la model Gisele Bundchen i l’escriptor Paulo Coelho. El logo guanyador, anomenat Inspiração, el va fer l’agència brasilera Africa. Una agència de publicitat de grans marques per a la seva distribució al Brasil, com ara Gillette, Budweiser, Mitsubishi, Head & Shoulders. Sembla ser que l’elecció dels dissenyadors va crear controvèrsia. L’Associació de Dissenyadors Gràfics del Brasil es va queixar perquè se’ls havia exclòs i Alexandre Wollner, important dissenyador del país, se’n va lamentar.

Però, podem dir que aquest logotip respon de manera adequada a aquestes qüestions?
Representa bé l’esdeveniment esportiu?
Visualitza correctament l’activitat de la competició?
És prou original per cridar la nostra atenció?
Es pot memoritzar bé?
Es pot reproduir bé en diferents suports i mides?

Per respondre-les correctament analitzarem per separat els diferents aspectes visuals.

copa-logo

La forma

La seva forma està inspirada en la copa del mundial, on unes figures estilitzades sostenen amb els braços estirats una bola del món. En el cas del logotip les figures desapareixen i només en queden tres mans engrandides que configuren elles mateixes una esfera que tan pot entendre’s com una representació del món o d’una pilota. Es tracta de tres mans d’aspecte tou, flexible, com de goma, amb una expressivitat que es relaciona amb la calidesa, la suavitat, la naturalesa, la humanitat. Però que també li donen un aire massa infantil, amb uns dits massa deformats, com de goma.

El contorn general de la copa s’exagera, sobretot en la base i en el cercle superior, que augmenten la seva mida. Els comentaris positius sobre les mans esmenten el seu simbolisme d’humanitat, de benvinguda, de victòria i d’unitat. Com a crítica es comenta el fet que les mans no són precisament la part del cos que intervé en l’esport de futbol, haurien de ser més aviat uns peus que no pas unes mans. Si mirem logotips més antics, com ara el del mateix Brasil del 1950, a part de la pilota hi vèiem sovint un peu. Altres comentaris crítics busquen, amb ironia, semblances entre el logotip i un cap d’home que es tapa la cara amb les mans, avergonyit o espantat pel resultat d’un partit.

brasil i cares

2014-logo-2

Les mans també s’utilitzaven, molt ampliades, en les animacions de les retransmissions televisives. En aquesta ampliació podem veure-hi perfectament com no són formes planes sinó que tenen un lleuger volum o gruix suggerit amb un lleuger ombrejat.

 

 

samarreta--bandera

El color

Si considerem el daurat com un color equivalent al groc, veiem que els colors utilitzats al logotip, el groc i el verd, són presents a la mateixa copa oficial del mundial. Els dos colors també els trobem a la bandera del Brasil, i a la seva samarreta, encara que al logo hi ha un predomini més gran del verd, com en la bandera.
Pel que fa a possibles simbolismes, el groc pot fer referència al sol i a les platges. El verd s’identifica amb les selves tropicals del país i vol ser, d’una manera conscient, una referència a l’interès per la preservació del medi ambient. Interès que sobretot s’ha posat de manifestat a través de la poc coneguda mascota oficial dels jocs. Es tracta d’una espècie d’armadillo en perill d’extinció, que per protegir-se pren una forma esfèrica que recorda la pilota de futbol. El seu nom, Fuleco, vol ser una barreja entre FUTbol i ECOlogia

Undated handout image of the official 2014 World Cup mascot, the Brazilian three-banded armadillo (the Tolypeutes tricinctus)

El verd també ens pot remetre a la gespa dels camps de futbol.
Al marge d’aquest dos colors predominants hi veiem un tercer que complementa els anteriors. Es tracta d’un vermell, un color passional i càlid, encara que se’ns presenta amb un tonalitat una mica fosca. Els colors estan treballats amb degradats que volen donar volum i ajuden a dinamitzar o conferir una mica de moviment al conjunt.

L’estructura

La composició de tot el conjunt és força simètrica, que d’entrada ens donaria una impressió massa estàtica, si no fos per l’any 2014 situat més a la dreta i per les corbes de les mans que suggereixen un cert moviment en hèlice que sembla fer recargolar les mans de baix cap a dalt.

 

tipografia

La tipografia

S’ha dissenyat una tipografia específica per als textos de l’esdeveniment esportiu, com ara els noms dels països participants. La podem veure en el nom del Brasil, però el més estrany del cas és no s’ha utilitzat per escriure l’any 2014 del logotip.

Es tracta d’una tipografia de caire manuscrit, més aviat irregular i volgudament maldestre. És ampla i gruixuda, per tant expressa generositat. És divertida i simpàtica, però crec que és una tipografia sense força, massa infantil per representar un esdeveniment de caire internacional. Al pòster de la tipografia, es veu molt bé que la imatge que ens dóna seria sobretot adequada per anunciar un parc d’atraccions, un joc, una festa infantil, uns caramels o uns xiclets.

 

Comparació amb logotips anteriors

altres logos mundials2

Si el comparem amb els dos últims mundials realment podem dir que el del Brasil funciona millor com a logotip i que té una millor qualitat gràfica. Els dos últims eren massa carregats i redundants pel que fa a la informació visual, barrocs pel que fa la repetició de formes i força arbitraris en relació a la tria dels colors. El logo d’alemanya podria anar bé per una marca de caramels, de joguines, o per il·lustrar uns dibuixos animats, però no pas per una competició esportiva. El de Corea tenia un aspecte més sintètic, menys carregat. Fixem-nos que va ser tan ben acceptat que el tornem a trobar, encara que de forma reduïda, als logos d’Alemanya i de Sud-àfrica. El del Brasil copia força aspectes del de Corea. Ambdós s’inspiren en la copa, utilitzen la forma circular com a síntesi de la pilota i de l’esfera terrestre; i fan servir formes amb corbes suaus i colors primaris.

altres logos mundials3

Els logos anteriors al 2002 eren força diferents, molt més sintètics, i insistien amb la forma de la pilota de futbol tradicional. De tots ells, el menys treballat és el d’Espanya. Destaquen el d’Argentina, el d’Itàlia i el dels Estats Units, per la seva originalitat i per la unitat visual de la pilota amb els colors del país amfitrió.

Resumint les preguntes que ens fèiem al principi, podem dir que el logotip comunica bé l’esdeveniment pel que fa a la representació del seu país. Sobretot per la tria dels colors així com per les idees d’unitat, calidesa i humanitat. Però no visualitza prou bé l’activitat de la competició. Sí que ens recorda la copa del mundial, però no ens ajuda a visualitzar el dinamisme de l’esport del futbol. Tampoc s’entén massa el recurs de les mans i el seu aspecte massa tou, enganxós i infantil. No té una forma massa original, tot i que millora els anteriors. Podem valorar positivament el seu aspecte festiu, però li manca força i contundència visual. És més sintètic que els dos anteriors, però continua sent massa detallat, sobretot pels degradats i el relleu de les mans. La qual cosa el fa més complicat de reproduir en segons quins suports i mitjans, i en dificulta la seva percepció a distància o a petita escala.

Per acabar us deixo una versió millorada del logotip, realitzada pel dissenyador nord-americà Felix Sockwell, que creu que el logo del Brasil partia d’una bona idea però té un mal disseny.

versió Felix Sockwell

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Anàlisi visual dels cartell electorals. 2014

tots
Cartells de propaganda electoral de les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig de 2014.

El color és un dels primers elements visuals que ens arriba d’un cartell, sobretot quan el mirem de lluny, abans de veure’n les cares, o llegir-ne els textos. En general podem dir que cada partit es manté més o menys fidel als seu cromatisme tradicional. El vermell del PSC i del PSOE, el blau cel del PP, el verd d’ICV, el blau i el taronja de CiU… Però tot i així notem algunes diferències si els comparem amb cartells anteriors.

00-tots-comparació

Els socialistes del PSC recuperen el vermell d’altres eleccions. També copien el blanc i negre de la imatge del candidat d’ICV de les últimes eleccions catalanes. Amb tot això, segurament volen potenciar la seva imatge d’esquerres per diferenciar-se més del PP i recuperar votants d’esquerres perduts. El cas del PSOE és diferent, el vermell és més discret i es converteix en una combinació de diferents tons vermellosos, que més aviat semblen els colors de l’estampat d’un mocador. La resta de colors són poc saturats i força freds. Aquest to gris blavós que hi predomina dóna un contrapunt més conservador al vermell de les esquerres.
El cartell del PP és el que millor il·lustra una tendència extrema a potenciar el valor comunicatiu del color. Volen deixar molt clara la seva posició conservadora fent que el blau ompli tot l’espai fins a tenyir tot el candidat! Talment com si fos un barrufet!
El cartell de CiU recupera el blau de cartells anteriors, encara que s’aclareix i s’acosta en alguns llocs al blau gairebé cian del PP. De tota manera no es tracta d’un blau ideal o purament simbòlic, sinó d’un blau del cel i del mar, per remarcar la seva mediterraneïtat . Es tracta del fons del candidat, del seu context, que podem associar a algunes metàfores marineres que ha fet servir l’Artur Mas. Però no és un mar obert. Un tros d’espigó ens fa tocar de peus a terra i una barca llunyana acaba d’humanitzar el paisatge. El blau del cel i la seva vinculació al territori semblen copiar els cartells anteriors d’ERC.
El cartell d’ERC ens mostra uns colors nous. Desapareixen el blau cel i el groc ataronjat. Aquest segon s’ha reconvertit en un vermell saturat –que sembla copiat de l’antic cartell de SI- i que evidentment vol reforçar la seva imatge d’esquerres. El color del fons, un to càlid però molt poc saturat amb un lleuger toc de violeta, coincideix amb algunes zones ombrejades de la cara. Ajuda a donar seriositat sense fugir de la gamma vermella, buscant un lleuger equilibri cap el blau però sense arribar-hi.
Finalment el cartell d’ICV, a part de continuar amb el verd vegetal de cartells anteriors, reforça o guanya terreny el to negre que ja havíem vist anteriorment. El candidat deixa de ser en blanc i negre però es situa sobre un fons gairebé negre, amb el qual es confon en alguns punts. Un fons que ens pot recordar un quadre tenebrista barroc i que té un aire força intimista, realista i elegant, però també amb unes connotacions de misteri, de novel·la negra i d’una certa preocupació.
La majoria d’enquadraments dels candidats s’acosten més al plans mitjans que als primers plans, excepte en el cas dels socialistes. El candidat menys visible, més allunyat, o amb un rostre més petit, és el del PP, la qual cosa fa que es distanciï molt de l’espectador i de la seva realitat. Crec que es tracta d’un dibuix, o al menys o sembla, la qual cosa seria una estranya novetat, que no faria més que donar un aire molt tradicional i sobretot antiquat.
La candidata socialista i el candidat d’ERC són els que més se’ns acosten i busquen implicar-se amb els nostres problemes. Els candidats de tots els partits miren directament a la cara de l’espectador, amb connotacions de sinceritat, excepte el candidat d’ICV que mira cap a la dreta. Sembla voler encarar-se cap el futur, cap endavant, cap allò que encara ha de venir. La seva expressió facial és la més seriosa i preocupada. La resta de candidats comparteixen una expressió menys seriosa, amb un lleuger somriure, que ens dóna una imatge més positiva i optimista.

Els tres candidats partidaris al dret a decidir ens mostren les seves mans. Es veuen relativament més actius i expressius. El candidat d’ICV es mostra reflexiu. El de CiU ens ensenya el seu eslògan, com si volgués votar amb les seves mans. El candidat d’ERC té un gest més casual, com de posar-se les ulleres, o de treure-se-les. Un gest que l’humanitza, i que converteix el cartell en una imatge més quotidiana i propera. Un gest que el podem relacionar amb el fet de voler veure les coses més clares. Podríem dir que és un posat sorprenent i original, que mai fins ara havíem vist. Però que ha estat criticat en comparar-lo amb l’anunci d’una òptica.
Si ens fixem en les composicions veurem que els partits més tradicionals o conservadors (PP, CiU, fins i tot el PSOE) prefereixen composicions simètriques, menys arriscades i més estàtiques. El seu equilibri és passiu, monòton i ens vol transmetre més seguretat, menys canvis o riscos. La composició visualment més interessant i dinàmica és la del candidat d’ICV que equilibra tot el conjunt amb una clara asimetria, que dóna més modernitat i vivesa a la imatge. Les composicions del PSC i d’ERC busquen un equilibri entre la simetria i l’asimetria, sense ser visualment tan radicals. La totalitat del cartell del PSC és clarament asimètrica sense que cadascuna de les dues imatges de què es composa (l’eslògan i la foto del candidat) tinguin un clar equilibri asimètric. La distribució del cartell d’ERC és força simètrica, però la postura del seu candidat sembla voler trencar aquest equilibri tan estàtic que ens donen els textos, i donar-li més moviment.

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Presentació

La nostra capacitat visual, sumada a la nostra cultura, fa que siguin necessaris pocs elements per activar un missatge visual amb sentit. A les nostres aules hem de donar eines a l’alumnat que l’ajudin a ser obert i crític a l’hora d’interpretar els nombrosos missatges visuals que li arriben diàriament. També hem d’animar-los a utilitzar els elements del llenguatge visual per tal de formular missatges amb sentit, entenedors i funcionals.

Benvinguts al món de la comunicació visual. En aquest bloc hi podreu trobar propostes d’activitats per a l’àrea d’educació visual i plàstica, algunes dels quals han estat pensades i realitzades durant el curs telemàtic: Educació visual i plàstica a secundària. Competència digital i comunicativa audiovisual (2011-2012).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari