Si busquem informació sobre el logotip del mundial de futbol del Brasil trobarem valoracions com les següents: “...el logo quedarà gravat a les ments dels amants del futbol” i “evocarà moments de glòria” O bé: “…és una obra mestra de simplicitat, profunditat i bellesa. La senzillesa es conjuga amb el simbolisme estètic, molt proper a la perfecció”. Més enllà d’aquests comentaris massa complaents, excessius i ostentosos, voldria fer la meva aportació a l’anàlisi d’aquest logotip que hem estat veient ja fa uns dies.
El propòsit
La finalitat de qualsevol logotip és representar una empresa, una institució o un esdeveniment, així com visualitzar la seva activitat o propòsits a través de la seva forma i dels seus colors. Per anar bé ho ha de fer d’una manera original, que es pugui memoritzar bé i que tingui una forma fàcil de reproduir en diferents superfícies i ben visible a diferents distàncies i en diferents mides.
El logo, que es va presentar durant l’anterior mundial del 2010, va ser el producte d’un concurs per al qual es van invitar a 25 agències del Brasil. Entre els membres del jurat hi havia l’arquitecte Oscar Niemeyer, el dissenyador Hans Donner, la model Gisele Bundchen i l’escriptor Paulo Coelho. El logo guanyador, anomenat Inspiração, el va fer l’agència brasilera Africa. Una agència de publicitat de grans marques per a la seva distribució al Brasil, com ara Gillette, Budweiser, Mitsubishi, Head & Shoulders. Sembla ser que l’elecció dels dissenyadors va crear controvèrsia. L’Associació de Dissenyadors Gràfics del Brasil es va queixar perquè se’ls havia exclòs i Alexandre Wollner, important dissenyador del país, se’n va lamentar.
Però, podem dir que aquest logotip respon de manera adequada a aquestes qüestions?
Representa bé l’esdeveniment esportiu?
Visualitza correctament l’activitat de la competició?
És prou original per cridar la nostra atenció?
Es pot memoritzar bé?
Es pot reproduir bé en diferents suports i mides?
Per respondre-les correctament analitzarem per separat els diferents aspectes visuals.
La forma
La seva forma està inspirada en la copa del mundial, on unes figures estilitzades sostenen amb els braços estirats una bola del món. En el cas del logotip les figures desapareixen i només en queden tres mans engrandides que configuren elles mateixes una esfera que tan pot entendre’s com una representació del món o d’una pilota. Es tracta de tres mans d’aspecte tou, flexible, com de goma, amb una expressivitat que es relaciona amb la calidesa, la suavitat, la naturalesa, la humanitat. Però que també li donen un aire massa infantil, amb uns dits massa deformats, com de goma.
El contorn general de la copa s’exagera, sobretot en la base i en el cercle superior, que augmenten la seva mida. Els comentaris positius sobre les mans esmenten el seu simbolisme d’humanitat, de benvinguda, de victòria i d’unitat. Com a crítica es comenta el fet que les mans no són precisament la part del cos que intervé en l’esport de futbol, haurien de ser més aviat uns peus que no pas unes mans. Si mirem logotips més antics, com ara el del mateix Brasil del 1950, a part de la pilota hi vèiem sovint un peu. Altres comentaris crítics busquen, amb ironia, semblances entre el logotip i un cap d’home que es tapa la cara amb les mans, avergonyit o espantat pel resultat d’un partit.
Les mans també s’utilitzaven, molt ampliades, en les animacions de les retransmissions televisives. En aquesta ampliació podem veure-hi perfectament com no són formes planes sinó que tenen un lleuger volum o gruix suggerit amb un lleuger ombrejat.
El color
Si considerem el daurat com un color equivalent al groc, veiem que els colors utilitzats al logotip, el groc i el verd, són presents a la mateixa copa oficial del mundial. Els dos colors també els trobem a la bandera del Brasil, i a la seva samarreta, encara que al logo hi ha un predomini més gran del verd, com en la bandera.
Pel que fa a possibles simbolismes, el groc pot fer referència al sol i a les platges. El verd s’identifica amb les selves tropicals del país i vol ser, d’una manera conscient, una referència a l’interès per la preservació del medi ambient. Interès que sobretot s’ha posat de manifestat a través de la poc coneguda mascota oficial dels jocs. Es tracta d’una espècie d’armadillo en perill d’extinció, que per protegir-se pren una forma esfèrica que recorda la pilota de futbol. El seu nom, Fuleco, vol ser una barreja entre FUTbol i ECOlogia
El verd també ens pot remetre a la gespa dels camps de futbol.
Al marge d’aquest dos colors predominants hi veiem un tercer que complementa els anteriors. Es tracta d’un vermell, un color passional i càlid, encara que se’ns presenta amb un tonalitat una mica fosca. Els colors estan treballats amb degradats que volen donar volum i ajuden a dinamitzar o conferir una mica de moviment al conjunt.
L’estructura
La composició de tot el conjunt és força simètrica, que d’entrada ens donaria una impressió massa estàtica, si no fos per l’any 2014 situat més a la dreta i per les corbes de les mans que suggereixen un cert moviment en hèlice que sembla fer recargolar les mans de baix cap a dalt.
La tipografia
S’ha dissenyat una tipografia específica per als textos de l’esdeveniment esportiu, com ara els noms dels països participants. La podem veure en el nom del Brasil, però el més estrany del cas és no s’ha utilitzat per escriure l’any 2014 del logotip.
Es tracta d’una tipografia de caire manuscrit, més aviat irregular i volgudament maldestre. És ampla i gruixuda, per tant expressa generositat. És divertida i simpàtica, però crec que és una tipografia sense força, massa infantil per representar un esdeveniment de caire internacional. Al pòster de la tipografia, es veu molt bé que la imatge que ens dóna seria sobretot adequada per anunciar un parc d’atraccions, un joc, una festa infantil, uns caramels o uns xiclets.
Comparació amb logotips anteriors
Si el comparem amb els dos últims mundials realment podem dir que el del Brasil funciona millor com a logotip i que té una millor qualitat gràfica. Els dos últims eren massa carregats i redundants pel que fa a la informació visual, barrocs pel que fa la repetició de formes i força arbitraris en relació a la tria dels colors. El logo d’alemanya podria anar bé per una marca de caramels, de joguines, o per il·lustrar uns dibuixos animats, però no pas per una competició esportiva. El de Corea tenia un aspecte més sintètic, menys carregat. Fixem-nos que va ser tan ben acceptat que el tornem a trobar, encara que de forma reduïda, als logos d’Alemanya i de Sud-àfrica. El del Brasil copia força aspectes del de Corea. Ambdós s’inspiren en la copa, utilitzen la forma circular com a síntesi de la pilota i de l’esfera terrestre; i fan servir formes amb corbes suaus i colors primaris.
Els logos anteriors al 2002 eren força diferents, molt més sintètics, i insistien amb la forma de la pilota de futbol tradicional. De tots ells, el menys treballat és el d’Espanya. Destaquen el d’Argentina, el d’Itàlia i el dels Estats Units, per la seva originalitat i per la unitat visual de la pilota amb els colors del país amfitrió.
Resumint les preguntes que ens fèiem al principi, podem dir que el logotip comunica bé l’esdeveniment pel que fa a la representació del seu país. Sobretot per la tria dels colors així com per les idees d’unitat, calidesa i humanitat. Però no visualitza prou bé l’activitat de la competició. Sí que ens recorda la copa del mundial, però no ens ajuda a visualitzar el dinamisme de l’esport del futbol. Tampoc s’entén massa el recurs de les mans i el seu aspecte massa tou, enganxós i infantil. No té una forma massa original, tot i que millora els anteriors. Podem valorar positivament el seu aspecte festiu, però li manca força i contundència visual. És més sintètic que els dos anteriors, però continua sent massa detallat, sobretot pels degradats i el relleu de les mans. La qual cosa el fa més complicat de reproduir en segons quins suports i mitjans, i en dificulta la seva percepció a distància o a petita escala.
Per acabar us deixo una versió millorada del logotip, realitzada pel dissenyador nord-americà Felix Sockwell, que creu que el logo del Brasil partia d’una bona idea però té un mal disseny.
