Josep Benet i Morell, cinc anys després

L’historiador, polític i advocat Josep Benet i Morell fa cinc anys que ens va deixar : va ser el 25 de març del 2008. Han passat cinc anys des que el vam acomiadar i la seva tasca en favor dels drets humans i nacionals és totalment actual.

La seva vida ha estat totalment dedicada a recuperar la memòria històrica i compromesa en la defensa del seu país, Catalunya. Per això va ser un incansable defensor de la llengua catalana, la història de Catalunya i també de l’economia i la societat del país.

Va estar intensament preocupat i ocupat en la reconciliació i en esborrar de la vida quotidiana l’odi nascut d’una Guerra Civil (1936-39) que havia causat una ferida en la societat molt difícil de cicatritzar. Mai no es va oblidar dels homes i les dones que patiren repressió i persecució i, com a advocat, defensà molts ciutadans i ciutadanes compromesos en la lluita per la llibertat. Així ho podem llegir en el capítol: La contribució de Josep Benet a la lluita democràtica, com a advocat dels resistents, a la publicació : “Miscel·lània d’Homenatge a Josep Benet” editada per: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Aquesta lluita resistent de Josep Benet també era un resistència cultural: tot el seu projecte el portava a conquerir nous espais de llibertat per a la societat en els anys de la dictadura.

Com a historiador, Josep Benet ha estat sempre rigorós  i molt curós. L’estudi de Benet sobre Maragall i  la Setmana Tràgica, publicat l’any 1963 va ser guardonat amb els premis “Joan Maragall” (1961) i “Lletra d’Or” (1963) ja mostrava la seva acurada metodologia per recopilar i recollir els fets històrics. Al mateix temps ja definia les línies de recerca històrica de Benet historiador, adreçades sempre a aquests dos objectius: recuperar la memòria històrica i assolir una reconciliació social per tal de superar les ferides  del nostre passat. Josep Benet estava convençut que la història s’ha de llegir per tal de ser capaços d’esmenar els errors comesos en el passat.

 

Llegim en el capítol: Josep Benet, historiador, a la publicació “Miscel·lània d’Homenatge a Josep Benet” abans esmentada i a càrrec de Casimir Martí: En el cas de Josep Benet, aquesta subjecció positiva a les fonts no desemboca en una acumulació i juxtaposició aparentment neutral de documents. Benet ordena les dades meticulosament aplegades, i les interpreta tot destacant-ne la concatenació cronològica i lògica, i tot emmarcant-les en una visió global de les forces històriques que ell creu detectar com a presents i actuants en els esdeveniments.

Això feia que Josep Benet fos un incansable treballador, el seu horari de treball no tenia límits i fins el moment de la seva mort, estava implicat en projectes com la confecció de les Memòries. Malgrat aquesta intensa dedicació, el seu estat de salut no li va permetre completar les Memòries. Se n’ha publicat el Volum I, subtitulat De l’esperança a la desfeta (1920-1939)[1].

 

No solament es prodigava en els seus escrits i publicacions sinó que era molt partidari de la paraula: li agradava conversar i a través de la seva paraula s’adreçava als nois i noies joves per tal de transmetre’ls la seva passió per la llengua i la cultura , és a dir per la identitat de Catalunya.

Josep Benet i Morell, visqué la política com una part del seu compromís

Una de les motivacions més fortes en la vida de Josep Benet va ser el redreçament de Catalunya després de la desfeta de 1939 per tal de restablir les llibertats nacionals de Catalunya i d’un règim democràtic que permetés l’autonomia de Catalunya. Podem llegir-ho en el capítol titulat: Onze de Setembre a la publicació “Combat per una Catalunya autònoma” editat per Bruguera el 1980:

Tot semblava perdut aquell any 1939, La desfeta de Catalunya era total. El gran escriptor Gaziel ho constatava amb aquestes paraules:

“ Res no ha quedat en peu del que era nostre: ni el govern, ni les institucions, ni la cultura, ni la llengua, ni tan sols la senyera. Només ens resta, com un cos trossejat i sense ànima, la nostra vençuda terra catalana. Sí hem perdut;  Catalunya ha perdut” ( Fragment de l’article publicat a Hoja del Lunes, 11 de setembre de 1978).

Acceptar la realitat per tal de poder transformar-la ha estat un dels motius que han portat a Josep Benet a dedicar-se a fons a l’estudi i recuperació de la història i dels fets que més han definit la nostra realitat.
Segurament ha estat aquesta una de les raons que van portar Josep Benet a escriure el llibre :” Exili i mort del President Companys” editat per  Empúries l’any  1990.

La publicació va coincidir amb el 50è aniversari de la mort de Lluís Companys. En els moments de la publicació del llibre, Benet era el director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya.
En la línia rigorosa d’historiador de Josep Benet, el llibre aporta documents, fins aleshores inèdits, que confirmen la dignitat amb què el President Companys va saber morir després de ser condemnat per la dictadura l’any 1940, finalitzada ja la Guerra Civil, pel fet d’haver estat President de la Generalitat de Catalunya. Després de llegir el llibre, el lector, la lectora ens podem fer la pròpia idea dels fets, ja que són els documents aportats, degudament referenciats, els que permeten accedir a la informació sobre aquells fets històrics.

En la mateixa línia podem citar la publicació “ Domènec Latorre, afusellat per catalanista”  editat per Edicions 62, l’any 2003. La intenció de l’escriptor era la d’evidenciar la brutal repressió de la postguerra en el cas de Domènec Latorre i dels seus companys Daniel Cochs i Lluís Escaler, tots ells condemnats a mort.

L’obra de Josep Benet, una eina imprescindible per estudiar a fons la història contemporània de Catalunya

A fi de consultar documents sobre la situació de la llengua i cultura de Catalunya sota el règim del general Franco cal recórrer a l’obra de Benet “Catalunya sota el règim franquista”, editat l’any 1978 per l’Editorial Blume. Significativament, aquesta obra va veure la llum l’any 1973 a París: editat per Edicions Catalanes, com tantes altres obres que no podien veure la llum a casa nostra perquè no hi havia llibertat per publicar-lo aquí, s’havien de publicar a França, a l’altra banda de les nostres fronteres. També significativament, les Edicions Catalanes de París eren dirigides per Josep Benet que així ho escriví a les “ Notes preliminars a l’edició de Catalunya sota el règim franquista” (1978) on així ho explicava ell mateix:

(…) Les Edicions Catalanes de París, dirigides pel que signa, una editorial promoguda per un petit grup de catalans de l’interior: Albert Manent, Jordi Pujol i Josep Benet. De l’edició se’n féu un tiratge de 4500 exemplars. El llibre fou presentat com obra col·lectiva d’un clandestí Institut Català d’Estudis Polítics i Socials de Barcelona, malauradament inexistent, per tal de no facilitar a la policia franquista sobre la personalitat de l’autor únic. L’ajut econòmic rebut per a la redacció i publicació de l’obra fou atribuït, en una nota preliminar que contenia la primera edició “als patriotes catalans residents a Amèrica”. Tampoc no era cert. L’ajut procedí totalment de l’interior de Catalunya.

Llegint aquestes línies, publicades, l’any 1978, l’any que es va aprovar l’actual Constitució Espanyola, relatant les dificultats que, només cinc anys enrere s’havien trobat per la confecció i edició de l’obra, ens podem adonar de la realitat del moment, no tant llunyà, als anys setanta, i aquest refrescament de la memòria ens ha de permetre analitzar la situació actual de Catalunya. Per això hem de donar les gràcies a totes les persones que han fet costat a Josep Benet en la seva incansable i perdurable tasca de reconstrucció nacional de Catalunya.

 


[1] Benet, J. 2008. Memòries I. De l’esperança a la desfeta (1920-1939). Barcelona: Edicions 62.

2 thoughts on “Josep Benet i Morell, cinc anys després

  1. Florència Ventura

    Estimada Núria, estic emocionada per el teu record d’en Josep, i la imparable fugacitat del temps fa que el teu article amb la precisió de les cites i ……… El cert és que em va impressionar el teu record d’en Josep i la precisió en les cites concretes que hi aportes. Ara voldria tornar a llegir-me’l per saber si havia fet el comentari que em demanes ,de moment vull que sàpigues que en nom d’en Josep agraeixo molt el teu respecte per la seva tasca patriòtica.

  2. MN Valls

    En Josep Benet ha aportat una rigorositat històrica a la memòria col·lectiva de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *