NADAL
A Emili Badiella

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som -.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat Papasseit a L’irradiador del port i les gavines

Imatge del Born de primer quart de segle XX que es poden contemplar al Bar “El 300 del Born”

Quins d’aquests records nadalencs ens enllacen amb la celebració del Nadal del segle XXI? 

Han passat al voltant de cent anys des que Joan Salvat Papasseit vivia aquestes sensacions nadalenques. Els carrers empedrats ressonaven al pas dels carros que s’adreçaven al mercat. Al barri de la Ribera, el mercat majorista del Born es llevava molt d’hora. L’olor d’api fresc era una de les percepcions olfactives més representatives del desembre. El poeta vivia en una societat on l’economia es basava molt més en el sector primari ( pesca, agricultura, mineria…) que l’actual, on la producció industrial i el sector serveis són els predominants en el desenvolupament.
Segons podem llegir al Costumari Català de Joan Amades

“Segons Víctor Balaguer, el costum de menjar gall per Nadal prové dels antics usos cavallerescos i fou introduït a casa nostra pels comtes d’Urgell. Aquest costum es va estendre de la noblesa a les gents plebees, tant als nuclis de població com per la ruralia. La tradició de menjar gall d’indi és relativament moderna dins de les costums multiseculars de Nadal. Aquesta au fou importada de Mèxic on els pobles asteques la tenien com a animal sagrat.”

Podem preguntar-nos què ha canviat en aquests cent anys, des que Joan Salvat Papasseit escriví el poema, i també què és el que voldríem que canviés. Ens agradaria celebrar unes festes on el perill de posar uns “quilos de més” quedés conjurat. I això com es fa? Cada cop més hi ha receptes de cuina amb baixes calories i també llaminadures que no porten greixos en excés.
Demà, posats a taula oblidarem els pobres- i tant pobres com som- escriví Salvat Papasseit, potser nosaltres no oblidarem els pobres, encara que tots ho hem esdevingut una mica més que abans. Iniciatives com la del “Banc dels Aliments”, que és desitjable que mobilitzi molta gent, ens fa tocar més de peus a terra, conscienciant-nos que la solidaritat és el motor del món.