Economia de futur: Per una societat sostenible

Ens podríem preguntar si Keynes (“Teoría general sobre el empleo, el interés y el dinero” 1936) està superat. J.M. Keynes (1883-1946), professor i economista britànic, aportava solucions per a la recuperació del capitalisme després de la crisi del 29 i afirmava que el capitalisme del segle XX havia de ser diferent al que va existir en el segle XIX.
Ens podríem preguntar si la societat del benestar està profundament qüestionada. Quan el president nord-americà F.D. Roosevelt (1882-1945) va definir el “New Deal” com una solució als problemes econòmics dels anys 30, donava una resposta a una situació de crisi econòmica, crisi que abastava gairebé tots els països del món. Mesures com col•locar la banca sota el control federal i establir distincions entre bancs de negocis i bancs de dipòsit; sotmetre a control el mercat de valors; la creació, per primera vegada l’assegurança d’atur i l’assistència de jubilació, van definir el seu mandat i van començar a posar les bases per evitar les causes que havien provocat el “Crac del 29”.
Finalment, ens podríem preguntar quines modificacions serien necessàries per al desenvolupament econòmic del segle XXI, tenint en compte que ens trobem davant d’una nova crisi. Es comença a entreveure la necessitat de basar l’economia dels països en el respecte al medi ambient i, per tant, definir no només el concepte d’una economia sostenible, sinó també d’un desenvolupament ecnòmic sostenible. Podríem anomenar-la com una societat del benestar sostenible?
Nous teòrics, noves teories, nous estudis estan sorgint com a conseqüència d’aquesta crisi financera que, des de l’any 2007 no para de causar greus problemes a les societats i a les persones. Tres autores britàniques Eilis Lawlor, Helen Kersleu i Susan Steed han presentat un estudi anomenat: “Calculating the real value to society of different professions” ( New Economic Foundation, Londres, diciembre 2009 www.neweconomics.org) , estudi que analitza la qüestió de les desigualtats, comparant el valor social i el valor econòmic de diverses professions.Per definir els referents d’aquest estudi, les autores han definit uns indicadors del valor social d’una professió, mesurant els impactes indirectes de les diferents professions en:
– L’economia
– El medi ambient
– La societat
Les autores posen molts exemples. Un dels més il•lustratiu és el següent: Segons el “British Medical Journal”,  un/a empleat/da de la neteja hospitalària, per cada lliura esterlina que absorbeix el seu salari, la seva activitat produeix més de 10 lliures de valor social. En contraposició, les autores han estudiat altres professions altament remunerades, per exemple els executius del sector publicitari destrueixen el valor de 11,5 lliures, cada cop que generen una lliura de valor.
Altres professions estudiades són les d’assessor fiscal, on segons els seus estudis, es destrueix 47 vegades més el valor del que es crea; per contra el d’una empleada d’escola bressol retorna a la societat 9,43 vegades el que percep en salari.
Tota aquesta realitat respon a una determinada concepció del món en la que no s’atribueix cap valor econòmic al treball domèstic, majorment reservat a les dones. Ens podem preguntar: per què treballs com els domèstics no es comptabilitzen al PIB quan els realitzen les mestresses de casa? De moment, jo només trobo una resposta als interrogants que m’he plantejat al llarg de tot aquest article: Calen nous criteris per a l’economia dels nous temps.

2 thoughts on “Economia de futur: Per una societat sostenible

  1. Florència Ventura

    M’han agradat les conclusions de l’article però veig el canvi que es proposa realitzable només a molt llarg termini. Considero que faran falta moltes voluntats i una suma de les diferents voluntats per aconseguir aquest canvi de criteris. Considero que també requereix una nova formació: les generacions actuals d’economistes estan formades en el marc del pensament de l’economia liberal, per la qual cosa veig difícil que canviïn.
    Caldria una nova moral en què basar l’economia, on les persones que portin el pes de les decisions econòmiques parteixin d’un altre criteri molt més ètic que possibiliti transformacions econòmiques, afavorint així, totes les persones de la societat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *