Entrevista a Jordi Valls, poeta colomenc

El poeta de Santa Coloma de Gramenet, Jordi Valls Pozo, ens ha concedit una entrevista amb motiu de la presentació de l’audiovisual El Besòs, un riu amb vida. Actualment és conegut per la seva  trajectòria  poètica. Jordi Valls treballa a  la Biblioteca “Salvador Cabré” a la ciutat colomenca.

El riu Besòs ha estat objecte d’inspiració en la poesia  de Màrius Sampere o de la teva? Quins poemes remarcaries ?

El riu és una metàfora de la vida. Jorge Manrique és potser el poeta que millor l’ha evocat però no l’únic, ni el primer. Un riu sempre és el mateix però les seves aigües no, així ho afirmava Heràclit, i no ésl’únic que evoca símbols: el mite de Narcís, els premonitoris somnis de Juli Cèsar sobre el Tíber banyat de sang, el riu dels ibers l’Ebre, el Mississipi de Mark Twain, el Jordà de Joan  -el dit evangelista- les aigües lentes i tèrboles del Ganges on els morts es passegen entre els vius, el Danubi i l’encreuament dels eslaus, germànics, llatins i orientals, el Tàmesi victorià, o el Besòs de Julià de Jòdar, de Pérez Andújar, de  Màrius Sampere o de Joan Margarit.
Aquests autors han vist el Besòs des de diferents angles. La visió des de Sant Adrià, des de Santa Coloma o des de Montcada  difereixen. Destacaria però la profunditat i la visió de conjunt de “Balada del Déu, el riu i la mar” de Màrius Sampere, un autor que ha viscut des de Sant Adrià i Santa Coloma el riu Besòs.
És inevitable haver de fer referència a aquest poema cabdal.

Ens pots fer una breu història de l’evolució del Besòs des què era qualificat com una “claveguera” fins a l’actualitat que és un espai recuperat i que forma part del Parc Fluvial del Besòs?

Bé, no sóc historiador, però des del punt de vista personal he viscut el riu com un espai al marge de la ciutat, un abocador de brutícia, on només hi anava gent a drogar-se, un pastor amb unes quantes ovelles o cabres camí de Montcada i algun que altre poeta despistat. Jo era un escèptic. El riu passava a ser un no-lloc molt desagradable per les olors i les escombraries, un espai esborrat entre un costat i l’altre del Besòs, una barrera infranquejable per persones sensates i que nodria la percepció barcelonina que a l’altra banda, la llegenda de la ciutat sense llei: Santa Coloma de Gramenet, era  del tot certa.

A partir del moment que el riu abocador passa a ser el Parc Fluvial del Besòs, la percepció canvia, i cau la darrera muralla de Barcelona, l’espai metropolità pren una coherència que visualment no existia, i d’altra banda, Santa Coloma guanya un territori perdut, torna a mirar al riu, com en els seus orígens.
Només cal acostar-se al Parc i veure la gent passejant amunt i avall per les rutes marcades o per la llera del riu, és un lloc d’esbarjo extraordinari.

És pot dir que s’ha recuperat la vida al riu Besòs? Pots posar-ne algun exemple?

L’imaginari de la ciutat creix perquè mira el riu Besòs i la vida hi és present en la ciutadania que en fa ús del Parc. La vegetació de la llera entre canyars i plantes aqüàtiques abans inexistents ara procuren llar per aus insòlites en el riu fa uns anys: Polles d’aigua, faisans, ànecs de coll verd, les inevitables gavines, etc. I si hi viuen és perquè l’aigua és salubre i al riu i al seu entorn hi ha vida.

Quines persones i col·lectius assenyalaries com a promotors/es i responsables d’aquesta recuperació?

L’ànima, el cor, i diria, el gèrmen de la idea del Besòs com a “riu de vida” ha estat l’Alfons Martínez, i el màxim responsable i promotor tossut l’Antoni Fogué. Gent secundant  molta, i entitats, sobretot el CEP i la gent que s’estima la ciutat i que ha seguit amb entusiasme les iniciatives a l’entorn de la recuperació del riu. Però crec important destacar que la primera persona que va tenir una visió integral del Besòs va ser l’Alfons Martínez, Santa Coloma sempre havia mirat el seu tros de riu però no l’entenia en la seva
totalitat i l’Alfons va saber mirar, i fer mirar una mica més enllà del que era evident.

Com creus que viu la ciutadania de Santa Coloma i els altres llocs on s’ha creat ja el Parc Fluvial del Besòs? Quins són els usos d’aquest espai públic?

Com he dit abans la ciutadania fa un ús de lleure responsable. El camí que du a Montcada popularment és coneguda com a “ruta del colesterol” indicatiu de l’evolució de la gent que en el moment actual té una informació de la salut preventiva que anys enrere no existia. La bicicleta i les caminades són l’estrella, a banda dels jocs d’equip com el futbol. Tot i que penso que podríem fer un ús més extens, encara aprofitem poc el riu i podríem fer-lo atractiu al públic de la comarca amb activitats culturals i esportives.

Com va sorgir la iniciativa de participar a “Diàlegs amb la ciutat 2012” i la presentació del vídeo a càrrec de Lluís Homar?

La Isabel Ibáñez, que és una baula infatigable en la dinamització cultural colomenca, em va demanar si tenia escrits sobre el Besòs, ja em va comentar l’any passat, que feia temps que des del Centre  sospesaven la possibilitat de demanar-me la participació amb texts propis. Per part meva estic molt orgullós d’haver contribuït a crear imaginari literari a la meva ciutat. Santa Coloma és una ciutat de persones sensibles que estimem el nostre espai i la nostra gent amb fervor, incondicionalment. Amb Lluís Calvo vaig escriure el 2008 el llibre “Última oda a Barcelona” editat per la Garua, l’editorial del poeta colomenc  Joan de la Vega, i en un dels poemes llargs, “Camí del Fondo” ja vam fer una incursió en la poetització del territori colomenc, inserint-lo a la visió metropolitana. Trobo que Lluís Homar va fer una magnífica feina de dicció i d’interpretació dels poemes i dels texts explicatius.

Com valores la repercussió de l’esmentada presentació de l’audiovisual?

La repercussió dependrà de les voluntats, pot ser un material d’arxiu, una memòria o un reconeixement nostàlgic a la història recent de Santa Coloma, o poc convertir-se en un document divulgatiu que passi per les escoles i fomenti el coneixement de la geografia, la història i l’estima a la nostra ciutat. Els alumnes colomencs haurien de tenir dret a conèixer la seva ciutat  més enllà dels tòpics.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *