Anton Txèkhov escrivia les seves obres teatrals a la Rússia de finals del XIX i principis del XX. Sorprenentment, la problemàtica que planteja a les seves peces teatrals ha cobrat nova actualitat en aquesta segona dècada del segle XXI. Podem preguntar-nos què ens està passant per haver retrocedit més d’un segle en la nostra història contemporània.
La família protagonista de l’obra L’hort dels cirerers , és desnonada de les seves terres i la seva casa pairal. Pateixen la mateixa desolació que les famílies que, en l’actualitat, estan essent desposseïdes de la seva casa pel de fet de no poder pagar la hipoteca.
Les causes de l’ infortuni de la família txehoviana són de dues menes: causes internes, degudes a la malversació de fons de la família benestant i de la mala administració de la mateixa; causes externes: especulació, personatges cobdiciosos que ambicionaven les possessions de la propietària Andréievna i que esperen l’oportunitat de concórrer a la subhasta dels béns desnonats per engreixar el seu patrimoni…
La diferència entre els desnonaments actuals i els de l’obra de ficció està en la classe social a què pertanyen uns i altres. Els que actualment estan afectats pel problema de la pèrdua del seu habitatge pertanyen a les capes més populars de la nostra societat, també persones i famílies de classe mitjana que han perdut la feina. La família russa que Txèkhov ens presenta era una família benestant vinguda a menys que, precisament per poder seguir fent ostentació del seu estatus social, fa un seguit de despeses que causen el seu endeutament amb els bancs.
Ens podem preguntar com podríem definir la consciència de classe al segle XXI. A la pregunta si existeix podríem respondre que sí. Les classes benestants, com les de la família d’Andréievna Ranévskaia, creuen en la seva pertinença a les elits de la societat i la seva consciència augmenta a mesura que augmenta el seu capital. Les classes treballadores es veuen afectades pels canvis radicals que, al llarg d’aquest darrers trenta anys, s’han produït a les empreses i a les condicions laborals que imposen als seus treballadors. Les classes mitjanes s’estan aprimant i un nombre important de persones estan essent desplaçades a un estatus inferior. Jo afirmaria que s’estan engruixint les capes més populars de la societat i s’estan enriquint les elits.
Això vol dir que les condicions de l’estat del benestar, que igualaven un mica més les condicions de vida de les persones de les classes populars amb les persones més privilegiades, s’estan perdent. És per això que hi veiem un nou paral·lelisme amb la situació de la família desnonada de l’hort dels cirerers. La consciència de pertànyer a les capes més populars de la societat en ple segle XXI es veu enterbolida pels missatges que transmeten els mitjans comunicació i molts polítics conservadors, però està latent en les persones i, encara que sigui inconscientment, podem afirmar que existeix la consciència pertànyer a la classe treballadora.
Molt bé Núria, examinar circumstàncies i causes del passat de la societat crea experiència per preveure el que ens porta el futur. Només cal transmetre-ho positivament als joves que hauran de viure’l per tal que puguin evitar grans desastres per a ells mateixos i els seus descendents. El temps no s’atura i amb les accions del present inexorablement s’està fent la sembra per al demá. Florència
Com va sorgir l’obra de Txékhov, “L’hort dels cirerers”?
El pare de Txékhov va ser perseguit pel fet de no haver pogut pagar les lletres d’una casa que havia comprat l’any 1874, quan Anton Txékhov tenia catorze anys. Per tal de lliurar-se de la presó, el pare va haver de fugir a Moscou per no ésser empresonat per deutes. Un hoste de la casa, Selivánov, es va oferir a pagar les lletres per tal d’evitar que fos venuda en pública subhasta. D’aquesta manera l’antic hoste va esdevenir propietari de la casa. Un dels únics mobles que no es va vendre, un armari, apareixerà a l’obra “L’hort dels cirerers”. I és que Anton Txékhov es va quedar a viure a la seva antiga casa, ara en qualitat de rellogat. El nou propietari va oferir a Anton la possibilitat de donar classes particulars a un nebot seu a canvi d’una habitació i del menjar.
Anton Txékhov estudiava , anava al teatre , finalitzà els estudis amb bones puntuacions i obtingué una beca de l’Ajuntament de Taganrog ( on ell vivia) de vint-i-cinc rubles mensuals. Tenia 20 anys. Abandonà aquesta ciutat i es retrobà amb la seva família, que vivia en condicions deplorables. Mitjançant les classes particulars, Anton ajudà a pagar un lloguer que permetè a la seva mare i germans abandonar un soterrani fosc on vivien i traslladar-se a una casa de cinc habitacions. Aquesta va ser l’actitud de Txékhov al llarg de la seva vida: ajudar la seva família, que aleshores era una família extensa, i lluitar per millorar les seves condicions materials.
Molt bon article, Núria ! Bona relació entre la família de l’obra del dramaturg rus, i les classes populars desnonades de l’actualitat. Moltes gràcies! Esperem llegir nous posts tan bonics com aquest!
M’ha agradat l’article i els comentaris, especialment el de M.N.Valls, que explica el context històric i vivencial a partir del qual Thèkhov va escriure l’obra. I també el de Florència, que ens recorda que el que va passar ahir influeix en l’avui, i el que fem avui influirà en el futur dels nostres fills. Com deia Espriu: “Aprofiteu la lliçó, / preneu exemple, / que de ‘pigs’ i de senyors / se’n ve de mena”. Gràcies.
El paralelismo entre la obra de Chéjov y la actualidad española es innegable (hay que leer los clásicos). Es lamentable que tanto como nos ha costado a la clase trabajadora este nivel de bienestar, el sistema neo liberal impulsado por la Dama de Hierro y compañía lo liquiden en cuatro días demonizando a la clase trabajadora.
Felicitaciones por tu artículo, muy bueno, continúa! Juan