Enguany celebrem el centenari del naixement del poeta Salvador Espriu i Castelló ( Santa Coloma de Farners 1913-Barcelona 1985) i, a tal efecte, se celebren tot un seguit d’actes arreu de Catalunya.
Aquesta Setmana Santa que ell evoca en el següent poema, la passava a una casa d’estiu a Viladrau. En ella s’evidencien ja els temes que marcarien la seva trajectòria literària al llarg de la seva vida.

SETMANA SANTA
XXIV
Què és la veritat?
la solitud de l’home
i el seu secret esglai:
només, potser, aquest home,
el teu amagatall.
El poder sentencia
un reu lligat de mans.
Lluny, a la nit de fora,
sentim com canten galls.
S’estén remor de fasos ,
els llums són apagats.

La recerca de la veritat
Què és la veritat ? es pregunta a l’inici del poema. Ell mateix, en alguna ocasió explicava que, per a ell, la veritat és com un mirall trencat que cal refer com si d’un trencaclosques es tractés, per tal que aconseguís reflectir la realitat sencera.
Per tant, lluny de dogmatismes, per a Espriu, la veritat que cercava era el reflex de molts bocins de realitat, ajuntats de nou en un mirall.
Contraposada amb aquest concepte social de la veritat , trobem un dels temes preferits d’Espriu:

La solitud de l’home
De vegades drama i de vegades tragèdia, aquesta solitud només trobarà refugi en el mateix home. Vegem-ho en aquest poema:
CANÇÓ DE LA PLENITUD DEL MATÍ
Llum de retorn de barca:
la solitud guanyada.
a l’or, caminant del dia,
llum de retorn de barca.
Sóc. I en un lleu, benigne
hàlit de vida d’aire,
per mars i somnis duia
la solitud guanyada.
La solitud que s’amaga en l’home i que no és tant un càstig com un premi: La solitud guanyada.

El dolor per les víctimes
Salvador Espriu compartia el dolor de les víctimes, molts dels seus versos estan dedicats a les persones que van morir a la guerra, van patir persecució o van ser condemnades com a conseqüència dels fets històrics de la passada Guerra Civil espanyola.
El poder sentencia
un reu lligat de mans.

Un univers poètic inspirat en temes bíblics
Quan, com a conseqüència del xarampió, l’any 1920, el poeta va patir una malaltia pulmonar greu, la seva salut esdevingué fràgil i hagué de passar moltes temporades de repòs. En aquelles llargues estones, Salvador Espriu llegia la Bíblia. És per això que es troben molts temes bíblics en la seva obra. Vegem la següent escena:
Lluny, a la nit de fora,
sentim com canten galls.
En aquesta imatge, jo hi veig una clara al•lusió a l’episodi del Nou Testament, quan el gall cantà per les negacions de Pere respecte a Jesús.

Una sensibilitat molt acurada que li permeté copsar els ambients aclaparadors amb nitidesa

S’estén remor de fasos
els llums són apagats.
A la vida de Salvador Espriu hi ha dues èpoques ben diferenciades: abans de la Guerra Civil espanyola i durant i després de la mateixa. Tant l’una com l’altra estan marcades per la seva fràgil salut, cosa que marcava el seu destí de forma total. Però, a la primera època, Espriu va viure un ambient de llibertat que, després, es va esvair totalment i això encara va marcar més la trajectòria de la seva personalitat i la seva obra.
Cal recordar que, en temps de la República, l’any 1933, l’escriptor va participar a un creuer de 48 dies per la Mediterrània. L’expedició estava formada per professors i estudiants i va estar organitzada per Fernando Giner de los Ríos, que en aquell moment era ministre d’Instrucció Pública de la República. Gràcies a aquest viatge, Salvador Espriu es va apropar a la cultura i literatura clàssica i va desenvolupar la seva passió per l’egiptologia.
La pèrdua de tot això, en una persona de la seva sensibilitat poètica, va causar un fort daltabaix, que experimentà en forma de fatalisme que el privava de llibertat i l’apropava a la mort.
Com a conseqüència, l’escriptor copsava intensament el clima aclaparador de la guerra, la postguerra i els anys de la dictadura. I sabia reflectir això en els seus poemes i en tota la seva obra. En el vers: els llums són apagats ens transmet un ambient on hi manca la llum de la llibertat.