Immanuel Kant, (1724-1804) filòsof prussià de la Il·lustració va escriure sobre la pau. Les seves idees tenen encara vigència i, davant la situació actual de crisis generalitzada, prenen un nou sentit. Es sabut que una de les conseqüències de la crisi ha estat l’aparició de postures euroescèptiques. La Unió Europea ha estat un dels instruments de la pau a Europa: amb aquesta vocació va néixer un cop finalitzada la II Guerra Mundial.
Al llarg del segle XX es van anar perfilant organismes com les Nacions Unides i la pròpia UE. Dos instruments de pau que, segurament, han contribuït a evitar catàstrofes com les dues guerres mundials del segle XX.
Les arrels d’aquestes institucions les trobem en una publicació de Kant titulada “La Pau perpètua”. Per això, en un moment històric com el que estem vivint, val la pena rellegir aquest llibre. Kant, aspira a un “estat de pau” que no pot establir-se sense un pacte entre els pobles. Vegem-ne alguns fragments:
- Tiene que existir , por tanto, una federación de tipo especial a la que se puede llamar la federación de la paz ( foedus pacificum) que se distinguiría del pacto de paz (pactum pacis) en que éste buscaría acabar con una guerra, mientras que aquélla buscaría acabar con todas las guerras para siempre.
El filòsof, unes línies més avall, ens explica el seu concepte de federació:
- Es posible representarse la posibilidad de federación ( Föderalität), que debe extenderse paulatinamente a todos los Estados, conduciendo así a la paz perpetua. Pues si la fortuna dispone que un pueblo fuerte e ilustrado pueda formar una república ( que por su propia naturaleza debe tender a la paz perpetua), ésta puede constituir el centro de la asociación federativa para que otros Estados su unan a a ella.
Aquestes idees kantianes van veure la llum l’any 1795 en un llibre anomenat “Sobre la paz perpetua” editat per Alianza Editorial l’any 2002. La filosofia que impregna aquesta tesi kantiana pertany al pensament de la Il·lustració segons el qual el món ha de ser una gran república en concordança amb la universalitat de l’home.
La pau perpètua, una assignatura pendent?
Segons Kant, les relacions pacífiques entre els pobles, per molt allunyats que aquests estiguessin, s’havien de consolidar legal i públicament. Això, el filòsof ho concretava en una constitució cosmopolita per a tot el gènere humà.
Tres conceptes fonamentals: legalitat, caràcter públic i universalitat ( cosmopolitisme). Actualment la globalització ens hauria de permetre aquest cosmopolitisme. Segurament a Imanuel Kant li hauria agradat la metàfora que usem actualment per definir la globalització: diem que el món s’ha convertit en una aldea global.
Això no obstant , a la Unió Europea encara no s’ha pogut aprovar una Constitució per als 28 estats que la componen. Un dels pares de la unificació d’Europa, Jean Monnet ( 1888-1979) , havia dit, anys més tard del Tractat de París: Si hubiera de empezar de nuevo, yo impulsaría una iniciativa tendente a la creación de una federación europea de rasgos más culturales que económicos.