L’actual Unió Europea va néixer amb una vocació de ser una alternativa a la II Guerra Mundial, un cop finalitzada aquesta i, davant la perspectiva d’establir una Europa en pau. Ja compta, per tant, amb més de seixanta anys d’història. En un moment determinat va ser una esperança per a molts i moltes ciutadans europeus i per als països que la componien.

Però, actualment l’euroescepticisme va guanyant terreny. La pregunta que ens podem fer és la següent: Què cal fer per aprofundir en la idea inicial de la Unió Europea? Per tal de respondre aquesta pregunta ens en podríem formular una altra: Què ha fallat per arribar a conrear l’euroescepticisme que es constata en augment?
Penso que han faltat accions encaminades a fomentar una autèntica unió política i monetària, tal i com s’havia previst. Europa és un petit puzle d’estats que, sols, no tenen prou força per competir al món. Un primer pas va ser no veure’s com a competidors sinó com a cooperadors. Després d’anomenar-se CECA , va passar a dir-se Comunitat Econòmica Europea. Actualment 27 països formen l’actual Unió Europea. En un món global, crec que la UE té una funció ben determinada i, en la meva manera de veure, superant les diferències pot arribar molt més lluny que l’Europa fragmentada anterior al final de la II Guerra Mundial.
El pas que ara caldria donar seria arribar a consolidar una federació d’estats d’Europa, uns Estats Units d’Europa, per tal de poder coordinar adequadament les polítiques dels diferents estats i comptar amb una potent organització política i econòmica que enfortís l’Europa federada davant del món globalitzat.
Però per tal de fer-ho ben fet s’ha de tenir en compte que la història de cadascun dels països que componen Europa determina la seva personalitat i que hi ha unes grans diferències entre ells. Diferències que provenen de ser països del Nord o del Sud, de l’Europa occidental o dels anomenats països de l’Est. Potser la reunificació de les dues alemanyes podria ser un exemple per analitzar i veure com es va portar a terme. L’Alemanya Oriental i la República Federal Alemanya venien de trajectòries ben diferents, havien tingut uns sistemes polítics i econòmics molt enfrontats, només cal recordar la guerra freda i el mur de Berlín i, tot i això, van unir-se en un sol estat l’any 1990.
Un federació europea no seria només un fet econòmic, sinó també històric i cultural.
A la pregunta que ens fèiem al principi sobre què cal canviar a l’actual UE, podem respondre que s’han de restablir els valors inicials que van portar a la seva creació. La unió inicial era la dels països productors del carbó i de l’acer: base de la indústria i l’energia del moment. Actualment aquesta indústria ja ha evolucionat cap a l’economia del coneixement i cal reconèixer aquest fet com un actiu important per a la nova UE o la possible federació d’Estats Units d’Europa.
Cal doncs, situar l’Europa del futur en la societat de la informació, anomenada també del coneixement. Europa ha estat un referent cultural a nivell mundial i crec que ha de tenir aquest valor molt present per tal d’elaborar un futur que conservi la seva identitat. Una identitat multicultural que constitueix un valor en si mateixa. No és per casualitat que a Europa una de les fonts econòmiques més importants és el turisme, turisme que no s’entendria sense l’interès per la cultura, per part dels visitants que viatgen a Europa.
Un altre valor que pot definir la Unió d’Estats d’Europa hauria de ser l’ecologia. La futura producció industrial d’una Europa de 27 països hauria de ser sostenible, ecològica i respectuosa amb el medi ambient.
Aquesta vocació d’una Europa en pau s’hauria de veure reflectida en el valor del pacifisme, és a dir, que l’experiència de la unió per tal de no repetir una guerra sagnant con les dues mundials de la primera meitat del segle XX, s’hauria de traslladar als diferents àmbits on encara les guerres són conflictes a molts indrets del planeta.
Com a conclusió puc dir que no només té sentit l’europeisme sinó que hauria de fer un pas endavant per no quedar ancorat en unes burocràcies paralitzadores que fomenten l’euroescepticisme i fan sorgir alguns fantasmes del passat que, res a veure tenen amb la defensa dels Drets Humans que sempre ha caracteritzat la filosofia de l’actual Europa.