La recuperació del riu Besòs

El Besòs, un riu amb vida, audiovisual que va ser presentat dins el programa “Diàlegs amb la ciutat 2012” a Santa Coloma de Gramenet. A l’acte, que  tingué lloc al Teatre Sagarra de la ciutat el passat 2 de desembre de 2012, s’havolgut reflectir la relació que el riu Besòs ha tingut amb la nostra ciutat al
llarg dels anys.

Podem llegir-ho al següent poema de Jordi Valls
( poeta colomenc)

Santa Coloma feia mal de cap

i no per això era menys arbre

que el verd

d’una nova esperança

amb el temps recuperarem el riu

i els cognoms abocaran més sorolls

a les cimenteres dels nostres fills

seran peixos del dia i a la nit bar

rere les parets d’altres que ens mullaran

tot allò que no s’entengui amb l’humit

rellotge de l’alba i el rec diari

de les coses.

L’actor Lluís Homar va recitar els textos del poeta Jordi Valls. Maite Rubio i Míriam Franch van fer l’acompanyament musical amb el duo de guitarres. El vídeo ha estat produït pel Centre Excursionista Puigcastellar. L’audiovisual ha estat realitzat per Marta Dalmau, la posada en escena ha estat a càrrec de Josep Navarro i el material fotogràfic ha esta aportat per Joan Guerrero (fotògraf local).

El riu Besòs des dels orígens

Des que tenim notícies dels pobladors de la nostra ciutat sabem que el Besòs ha estat font de vida: els nostres avantpassats van respectar el riu i en van gaudir. Però, amb la industrialització el riu va anar perdent qualitat i, en el tercer quart del segle XX, s’havia convertit en una autèntica claveguera: tenia fama de ser el riu més contaminat d’Europa. Van caldre anys i l’actitud decidida de la ciutadania per a la seva recuperació. Col·lectius ciutadans,  institucions catalanes, el Centre Excursionista Puigcastellar (CEP) han fet possible que el Besòs tornés a ser un riu de veritat.
Respecte a l’evolució del nostre riu, el biòleg Ramon Folch es preguntava l’any 1999:
Existeix, avui, el delta del Besòs? Tenim dret a fer-nos la pregunta mentre
tractem d’apartar de la nostra vista esteses d’alta tensió que enteranyinen
boirines suspectes abatudes sobre construccions massa denses. Fins i tot
existeix el Besòs[1].(…)
Finalment es preguntava: Com veuran el Besòs els viatgers del segle XXI? Com veuran el riu, el delta, la gent i el paisatge?

Temps després, l’any 2000, la Diputació de Barcelona gestionà el Parc Fluvial del Besòs, a partir d’un conveni d’encomanda de gestió amb els ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià i Montcada i Reixac i el Consorci per a la Defensa de la Conca del  riu Besòs. El Parc es va crear mitjançant l’execució del projecte de recuperació ambiental del tram final del riu Besòs.

Al llarg de la conca del Besòs s’hi troben dos aqüífers importants: La cubeta de la Llagosta i el Delta del Besòs. Tot i ser una conca petita presenta una gran diversitat d’hàbitats, amb tres ambients clarament diferenciats:

La muntanya (Collserola, Sant Llorenç de Munt, Els Cingles de Bertí i la Serralada Litoral).

La plana: A la comarca del Vallès s’ha anat vivint una evolució des dels anys 60, en què l’activitat principal era de caràcter agrícola, fins a l’actualitat on predomina la implantació urbana i industrial.

La desembocadura , eminentment urbana però amb un espai natural digne de ser preservat: el Delta del Besòs.

 

El Besòs ha recuperat la vida

La recuperació: De claveguera a Parc Fluvial del Besòs

El Parc Fluvial del Besòs és un espai ubicat al llarg dels darrers 9 km de llera del riu Besòs des de la confluència amb el  riu Ripoll  fins la desembocadura a la Mediterrània. Amb una superfície total de 115 ha és un dels espais verds més importants de la regió metropolitana de Barcelona i forma part del continu urbà de les ciutats de  Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac.

Per aconseguir el Parc ha calgut retirar les torres elèctriques a les que feia referència el biòleg Ramon Folch quan deia:

tractem d’apartar de la nostra vista esteses d’alta tensió que enteranyinen boirines suspectes abatudes sobre construccions massa denses.

Actualment la recuperació mediambiental i la creació del Parc Fluvial del Besòs han permès la creació de nous hàbitats d’interès per a la fauna.
Aquesta millora i la ubicació de l’espai en el tram final del riu, ha fet que es detectessin més de 200 espècies d’ocells diferents. Els peixos de més interès són l’anguila i la bagra. També cal destacar altres vertebrats com la reineta, el gripau corredor i la tortuga de rierol.

Imatge Vquipèdia ( Wikimedia Commons)


[1] Folch,R.;1999. Pròleg del llibre El riu , 25 anys del Besòs . Autor: Joan Guerrero. Ed: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *