Ens traslladem al barroc: concretament a Leipzig, gràcies al film El silenci abans de Bach. Aleshores, la música era un privilegi de les elits de la societat, Bach era un músic que es guanyava la vida treballant molt. No hi havia manera de difondre la música si no fos en viu i en directe.
Per això, tal i com veiem a la pel·lícula, moltes de les partitures de Bach es van perdre per sempre.
Sort que Mendelsshon en va recuperar una part i va donar a conèixer l’obra de Bach que, potser, s’hauria ignorat durant molts més anys.
Ara, gràcies a la tecnologia, la música clàssica s’ha democratitzat i tothom pot gaudir-ne només connectant un aparell de música.
Com a llenguatge universal, la música ens connecta amb diferents èpoques i cultures i, veient l’escena dels joves violoncel·listes interpretant Bach al
metro de la Línia 2 de Barcelona a l’esmentada pel·lícula, coincideixo amb el comentari de l’apuntador www.elquaderndelapuntador.net:
Fantàstica escena i excel·lent pel·lícula! Un exemple perfecte de com Bach és present encara en moltes vides i no només
una relíquia del passat.