El violí d’Auschwitz, de Maria Àngels Anglada

\”Follia\” d\’Arcangelo Corelli

Placa del monument als voluntaris catalans, morts en defensa de la llibertat

Molts són els homenatges que, des de la literatura, l’art, la música… s’han dedicat als catalans i les catalanes que van defensar la llibertat al llarg del segle XX. Un exemple el trobem en l’obra narrativa de Maria Àngels Anglada, que va dedicar un llibre al violer d’Auschwitz. És una novel·la basada en fets reals, que narra com ho va fer en Daniel, luthier de professió, per tal de poder sobreviure al camp d’extermini mitjançant la seva feina.

Llegim el següent paràgraf de la novel·la: “El violí d’Auschwitz” de Maria Àngels Anglada:

” Sentí una mà amical, no enemiga, a l’esquena: el professor, ara forner, li allargà d’amagat una bona llesca de pa que havia aconseguit de sostreure de la fleca. Era perillós, el podien matar o assotar per això, però de vegades s’hi arriscava, i repartia les llesques amb un ordre que mai no fallava als companys de barraca, per evitar enveges. Ja no es recordava quin dia li havia tocat, a ell!  Aquestes petites conspiracions, enmig de la misèria, eren com flames que escalfaven per dins. Tenia sort, el professor, de treballar al forn de pa, però s’ho mereixia perquè es recordava dels amics.”

Com podem veure en aquest fragment del llibre, era molt difícil sobreviure, dia rere dia, als camps nazis. A través de la lectura, hem descobert com en Daniel i els seus companys de dissort lluitaven per sobreviure: els records eren una motivació especial, el companyerisme n’era l’altra. D’amagat, arriscant-se a forts càstigs i, fins i tot a la mort, s’ajudaven els uns als altres. Havien de dissimular molt, tant els seus sentiments com les seves accions solidàries, perquè si els descobrien els Kapos, els podien fer la vida encara més difícil.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *