Fruit d’una maleïda relació incestuosa entre els reis de Tebes Èdip i Iocasta, Antígona és una de les heroïnes gregues més conegudes i influents de tots els temps.
Després de la mort de Iocasta, el rei Èdip, desolat per la seva mort i pel pecat que va cometre, decideix abandonar Tebes, deixant els seus fills Etèocles i Polinices en el poder. Aquest fet va provocar que tots dos entressin en un conflicte pel poder, resultant en guerres i en la mort d’aquests. Però com va ser Polinices qui va començar la guerra, arribant fins i tot a atacar la seva pròpia gent, el germà de Iocasta, l’actual rei Creont, va decidir que el traïdor no tindria dret de ser enterrat.
Antígona, indignada per no poder efectuar els rituals funeraris al seu germà, decideix anar en contra l’Estat i les lleis de l’home i acaba intentant enterrar Polinices durant dos cops. Furiós per la desobediència d’Antígona, Creont ordena que sigui jutjada com una traïdora i condemnada a morir de gana. Tot i que ella era la promesa d’Hèmon, fill de Creont, el tirà no va canviar d’idea i la va condemnar igualment. L’endeví Tirèsies, en descobrir les accions de Creont, l’avisa del seu error i prevé que si la mort d’Antígona s’efectua, Creont al seu fill.
En escoltar això, el rei entra en raó i se’n va a buscar a Antígona per deixar lliure, però ja és massa tard. Ella ja imaginant el seu final, decideix suïcidar-se abans de morir en mans del seu tiet.
Antígona de Frederic Leighton, (1882)
Com la profecia de Tirèsies, Hèmon mor després d’intentar matar el seu pare i Creont acaba sol, perquè la seva dona, després de sentir que el seu fill s’havia mort, va prendre la decisió de suïcidar-se.
Antígona és la representació del poder de la força de voluntat i valors ètics. Per ella, honrar la mort del seu germà mentre respectava les lleis divines valia molt més que no pas seguir les lleis dels homes. El seu amor fraternal i la seva resistència contra el poder tirànic és un exemple de força femenina que lluita pels seus drets i per ser escoltada.
Rafaela de Oliveira i Alèxia Segura
Molt bon article, el mite d’Antígona ens recorda que les nostres accions tenen conseqüències i que hem de ser responsables per elles. La decisió d’Antígona de desobeir la llei del rei Creont per enterrar el seu germà, té conseqüències tràgiques per a ella mateixa i per a la seva família, i porta a un final desolador. Això planteja la qüestió de si la seva elecció va ser correcta o no, i si la seva devoció a la llei divina va ser suficient per justificar les seves accions.
El mite d’Antígona és una història intensa i impactant, que ressalta la valentia i determinació d’Antígona per fer allò que ella considera correcte, malgrat les conseqüències que això pugui tenir.
La història d’Antígona és una mostra del poder de la força de voluntat i la importància de seguir els nostres valors ètics, fins i tot si això vol dir desafiar el poder establert. La seva figura continua sent una font d’inspiració i de reflexió en la nostra societat actual.
Aquest mite posa en qüestió la llei i l’autoritat, i mostra el coratge i la determinació d’Antígona per fer el que creia que era just i correcte. També destaca la importància de les relacions familiars i el conflicte entre els deures familiars i els deures cívics.
El mite d’Antígona ens recorda la importància de la llibertat, la justícia i la moralitat individual enfront de l’autoritat. Antígona, com a personatge, simbolitza la valentia de desafiar les normes establertes per seguir el que creiem just.
Aquets mite ens ensenya la determinació i la importància dels valors ètics que cadascú té per decidir alguna cosa que personalment es consideri correcta.
Aquesta obra ens ensenya la importància de defensar els nostres valors, tot i les conseqüències tràgiques que això pugui comportar. Antígona és una noia molt valenta.