Jàson i els argonautes arriben a la Còlquida, regne del pare de Medea, a la recerca del velló d’or. Les deesses Hera i Atenea els protegien i van demanar a Afrodita que Medea, la filla del rei, s’enamorés de Jàson.
El rei va prometre a Jàson donar-li el velló d’or si complia algunes proves. Amb ajuda de les deesses protectores, Jàson i Medea es van trobar al santuari d’Hècate. Allí l’heroi li va demanar ajuda i va prometre casar-s’hi i portar-la a Grècia, la seva terra d’origen.
Medea li va donar a Jàson una poció que el feia invulnerable a les flames dels bous. Ell va ajudar a vèncer uns soldats i a provocar-li somni al drac que cuidava el velló d’or. Així, l’heroi va poder complir totes les tasques.
La parella va fugir al navili Argo, i per evitar que el seu pare els perseguís, ella va matar el seu germà petit, Apsirto. Van aconseguir arribar a Iolcos, on la parella va contreure matrimoni i Medea va rejovenir el pare de Jàson, en forma d’agraïment. Les filles de Pèlias, germà del pare de Jàson, van voler que també rejovenís el seu progenitor.
Medea les va enganyar i va fer que Pèlias morís. La parella va ser bandejada a Corint, on van ser rebuts pel rei Creont. Van viure feliços allà per molts anys i van tenir dos fills. Però Jàson es va enamorar de la filla del rei, Glauce, i va pensar en desfer-se de la seva dona.
Fingint que acceptava el compromís de Jàson i Glauce, Medea li va regalar un vestit a la princesa, a través dels seus fills. Quan la núvia se’l va posar, es va incendiar i el foc es va propagar a tot el palau. Després Medea, per causar més patiment a Jàson, va matar els seus propis fills, sabent que els corintis buscarien represàlies.
Una altra versió del mite narra que els corintis van matar els fills de Medea. Però, en venjança, ella va llançar una epidèmia que va acabar amb tots els nens de la ciutat.
Sigui quin sigui el cas, després de la mort dels seus fills, Medea fuig a Atenes (amb el carro d’Hèlios, déu del Sol, el seu avi), on va ser rebuda pel rei Egeu, amb qui es va casar i va tenir un fill anomenat Mede. Anys després, va intrigar perquè Teseu, fill d’Egeu, no pogués accedir al tro i aquest li fos atorgat al seu fill. El rei se’n va adonar i ella va fugir. Va tornar a la Còlquida, on va ser perdonada. Diu el mite que Medea és immortal i viu per sempre als Camps Elisis.
És interessant com les accions de Medea, inspirades pel seu amor obsessiu per Jàson, porten a la seva pròpia destrucció i la de la família.
Medea va fer tot el que podia per ajudar a Jàson, l’home el que estimava. En canvi, ell mogut per la cobdícia, la va enganyar. Aquest fet va provocar que ella es volgués venjar d’ell, matant fins i tot, els seus fills. Aquest mite és un clar exemple de com una traïció pot fer que una persona faci atrocitats per aconseguir venjar-se.
No crec que Medea sigui digna d’anomenar-se heroïna, clarament és una psicòpata. El fet que estigués enamorada no justifica els seus actes.
Medea és una dona ferida i venjativa que ha estat traïda pel seu marit, Jasó, i que fa tot el possible per fer-lo patir. La seva actitud extrema i violenta és comprensible, donat el dolor que ha patit, però també és immoral i condemnable.
És una història inquietant que planteja com uns costos emocionals poden portar la nostra pròpia destrucció o a cometre actes irreparables. És un mite que continua sent rellevant avui en dia i ens fa reflexionar sobre les emocions humanes més intenses i el seu impacte en les nostres vides.
El mite de Medea és un exemple que una persona pot fer coses molt dolentes degut a la traïció. Aquesta venjança que fa Medea va ser fer que el vestit que li va regalar a Glauce va provocar l’incendi del palau. I després, degut a la traïció de Jàson, Medea va matar els seus fills per venjança.
En aquest mite, ens explica la traïció i la venjança, ja que el seu marit la va deixar per anar-se’n amb una altra i Medea per la rabia i desesperació planeja una venjança.