ESTRENA DE “DISTÀNCIES” A LA FILMOTECA

Ahir vam anar a la nova Filmoteca de Catalunya, al barri del Raval de Barcelona.

Tothom estava nerviós  per l’ estrena del seu curtmetratge, érem  més de 250 espectadors, tancats a la sala Chomón ,durant moltes hores. Pot semblar molt estressant,però ens va passar ràpid. Una jornada inoblidable!!

TEXT DE LA PRESENTACIÓ DEL NOSTRE CURT

Bona tarda.

Som els   alumnes de 6è de l’escola de Bordils.

Bordils és un poble  situat a la comarca del Gironès a prop de la costa i de la ciutat de Girona. Per Bordils passa el riu Ter.

Per iniciar el curt  el primer que vam fer va ser recuperar idees del sac d’impressions, categories de la pràctica central i característiques del personatge .

El personatge que vam definir viu en un poble, en una casa de pagès. És amable, sensible, obedient, una mica vergonyosa, activa, divertida, responsable,… Li agrada llegir, escriure en el seu diari, dibuixar, la fotografia i el cinema i els animals. La seva relació amb els pares és bona, però a l’hora els troba a faltar, perquè no són gaire a casa.

A partir de les situacions emocionals del sac d’impressions i d’altres idees que vam aportar cada un de nosaltres , vam estar tot un matí per trobar les dues situacions a partir de les quals crearíem la història del nostre curt. Per prendre decisions ens posàvem en forma de cercle com quan fem assemblea, així ens veiem tots més bé, és una millor manera de comunicar-nos.

Per  decidir la història vam necessitar més estona de debat que per definir el personatge.

El  treball de  la concepció global va ser intens : Vam pensar les possibles escenes, les apuntàvem a la pissarra, les ordenàvem  i  de mica em mica ens imaginàvem, com passàvem  d’una a l’altra.

Decidir com acabàvem el curt va ser l’escena que ens va costar més, dubtàvem de si s’havia de veure el germà o no.  La decisió final va ser: l’Helena, la protagonista  estirada en un camp contemplant les dues bicicletes, la seva i la del seu germà.

Dins la concepció global , també vam haver  de tenir en compte les regles del joc i cada una en quina seqüència la posaríem. Ens vam repartir en grups per decidir l’estat emocional del personatge en cadascuna i  per pensar en els  extrets de pel·lícules que havíem vist  i  que ens podien ajudar  a decidir com gravar els diferents plans.

A partir de visionar el fragment de la “La gent de l’arrossal” se’ns va acudir utilitzar una veu en off .

En un principi, aquesta veu en off, havia de ser una carta més narrativa que explicava els fets però després ens va semblar més adient reflectir sensacions. Vam fer un gran treball, tots vam escriure la nostra carta i com hem fet durant el curs amb tots els textos, la vam posar en comú i en va sortir un text cooperatiu.

Per fer els tràvelings  ens vam inspirar en diferents extrets: “White Material” de Clarie Denis per la seqüència de quan va amb bicicleta i està contenta i “La solitud del corredor de fons” de Tony Richardson (del personatge al món).

Altres  extrets que ens han ajudat  han estat Ningú no sap “ perquè al llarg de la pel·lícula surten  avions i nosaltres vam pensar que en la nostra podien sortir-hi trens i  també el de  “ Yuki i Nina”  i  “La vida a la terra”  pel pla general del camp verd amb la protagonista al fons en bici.

Ens vam adonar que no podíem gravar a qualsevol lloc, durant un cap de setmana  vam  voltar pel poble buscant localitzacions que anessin bé a cada seqüència.  També ens van servir  fotos dels espais vuits. Les vam comentar totes i finalment vam decidir els llocs on gravaríem.

La protagonista o el protagonista  havia de ser una persona  pacient, que es prengués la feina seriosament, actués de manera natural, no tingués pressa… Cada un de nosaltres vam proposar companys tot argumentant l’elecció. No va ser una tasca fàcil però  vam quedar satisfets de la tria.

En el rodatge En comptes de gravar amb la nostra càmera i el nostre trípode, ho vam fer amb un equip més professional. Al principi a tothom li semblava que seria  complicat, però després de gravar un pla, vam veure que era senzilla com l’altra.

Ens vam organitzar amb quatre grups de rodatge, cada grup va gravar diferents seqüències i en diferents dies. El temps de rodatge va ser de tres dies matí, tarda i capvespre. Anàvem amb bici d’una localització a l’altra i  el temps de rodatge ens va passar molt ràpid.

Com ja heu vist, hem fet diversos tràvelings. Els vam gravar amb la furgoneta del nostre mestre, i sense so, perquè no se sentís el soroll del cotxe i perquè així el director o directora dels plans, juntament amb la Meritxell, podien donar ordres a l’actriu i al conductor.

Un altre aspecte important del nostre rodatge va ser la climatologia que va afavorir  poder diversificar els plans del món. En vam gravar molts!! El temps canviava, tots ens emocionàvem, volíem gravar més i més plans, alguns moments van ser estressants!

Si el temps hagués estat un altre, el nostre curt seria molt diferent. Podem dir que amb la climatologia hem tingut sort.

Durant  dos dies,  vam fer un primer muntatge amb la Carme, després amb la Meritxell i vam estar-hi dos dies, unes deu hores cada dia.

El muntatge el vam fer  en petits grups de 4 o 5 alumnes. Havíem d’acordar quins plans triàvem, on els tallàvem, on posàvem els diferents sons  ambients  que havíem gravat, tot eren decisions!

La part que ens va costar més del muntatge va ser el traveling de la bici quan està contenta. Ens vam adonar que si fèiem talls amb plans més curts era més ràpid i expressava millor l’alegria.

Aquest any tenim una novetat, hi ha tres músiques  composades i interpretades per  3 alumnes de la classe, dues amb piano i una amb flauta. Ens fa moltíssima il·lusió!

El curt muntat durava 1 min i 15 seg més del que marquen les normes. Ja ens havien advertir que solia passar. Quin disgust! Calia tallar o suprimir alguns plans. Després de molt discutir vam treure un tràveling que havia estat molt difícil a l’hora de gravar, alguns plans del món i altres els vam haver d’escurçar.

Ens quedava trobar el títol. Per triar-lo vam començar fent un llistat de paraules, les anàvem combinant, comentant  i així després de dues sessions ens vam quedar amb una sola paraula, “Distàncies”.   El títol és senzill, no pots saber de què va el curt i pensem que donarà  ganes de mirar-lo.

En el muntatge vam incorporar el títol quan ja ha començat la pel·lícula, en una nota musical, muntar-ho va ser divertit perquè, frame a frame vam trobar el punt exacte de la música on calia que entrés el títol.

La realització el curt ha estat un gran treball en equip. Ha requerit esforç, paciència, creativitat, maneres d’expressar, estones per reflexionar i pensar.

S’han barrejat emocions diverses i sentiments de tota mena.

Ara veiem el món amb uns  ulls més cinematogràfics i l’observem i ens hi fixem més.

Ha estat una experiència única. De grans potser gravarem o farem fotos però mai ho tornarem a viure d’aquesta manera.

Estem orgullosos que la nostra escola tingui l’oportunitat de participar en aquest projecte, ja que a hores d’ara són poques les que ho poden fer. Hem tingut molta sort!

El nostre agraïment a les organitzadores de Cinema en curs i a en Bernat Font per deixant-se una de les músiques que hem posat al curt .

Volem  donar  les gràcies a la Meritxell per transmetre’ns  il·lusió i  sensibilitat vers el cinema

CARTA VEU EN OFF

 

Després de visionar l’extret de “La gent de l’arrossal”, se’ns va acudir fer una veu en off

En el moment de la veu en off volem expressar els sentiments del personatge que no es poden aclarir cinematogràficament. L’ Helena escriu una carta al seu germà on explica el que li passa. Una carta bonica, envoltada de plans del món.

Cada un de nosaltres va escriure una carta, les vam fusionar i en vam escriure una de conjunta.

Ja ha arribat la primavera, aquí tot és preciós. L’herba, com sempre, verda i alta… Ensumo l’aroma dels arbres, i també la humitat. Ara fa un ventet suau, les fulles es belluguen lentament…Escolto les mallerengues i els estornells, que a l’estiu es menjaran les cireres. Estranyo les sortides amb bici, quan posàvem els peus a l’aigua i escoltàvem l’esquitx del rierol. Els núvols ja no tenen la mateixa forma ni color. Ara plou, no trobo el sol. Sola no sé que fer, és com si el món m’abandonés. Sols veig els pares a la nit.

Recordo els dies de pluja, les gotes fredes lliscant per la finestra a poc, a poc;  els dos asseguts a la taula del menjador.

La casa està tranquil·la i buida. La taula és diferent, hi falta un plat, el teu.. Ara els dubtes s’amunteguen. Estic confusa, no sé que m’espera.

Cartes:


Fa molt temps que no ens veiem. Com et va per Barcelona?

No sé què fer sola, és com si el món m’abandones. La casa està tranquil·la i buida. La taula es diferent, hi falta un plat, el teu. Estic a la teva habitcaió escoltant les teves músiques, recordant els moments que passava amb tu, ara tot ha canviat.

Ara plou, el món s’ha tornat gris des  que vas marxar, no trobo el sol,  ha perdut el seu color, com si la vida, hagués desaparegut.

Estic trista, passejo pel poble, recordant els moments que anava amb tu. Recordo les sortides a la palanca amb bici, quan ens divertiem tirant-nos aigua. També al parc  jugant, aquell va ser l’últim dia!.

Ho recordes? Et trobem a faltar.  Tinc ganes de veure’t, igual que els pares. Necessito parlar amb tu de l’institut!

Zorana


Fa dies que penso en tu.

No descuidaré les sortides que havíem fet junts, el Roure, On posàvem els peus a l‘aigua d’aquell petit rierol, on cada tarda jugàvem engrescats a fet i amagar, tapats per l’herba, ella, com sempre, verda i alta, com sempre superior a mi. Al cor de l’herba descobríem un món d’insectes, aranyes, formigues i uns puntets negres, amb el fons vermell. Com ens animàvem d’haver trobat una marieta!

Als refugis, on entràvem i no es veia res. Sempre xocàvem i sortíem amb alguna esgarrinxada.

També anàvem a l’alzina, on collíem aglans, saltàvem el rec i comprovàvem que tots dos junts no podíem abraçar l’alzina.

Recorda-ho! Jo aquestes sortides les tindré present sempre. Ara hi passejo jo sol, reflexiono; tot és tant diferent sense tu…

Em sento sol. Ensumo l’aroma dels arbres, i també la humitat, ja que ahir el cel va plorar. Ara fa un ventet suau, les fulles es belluguen lentament de dreta a esquerra, d’esquerra a dreta…

Escolto les mallerengues, els estornells, que a l’estiu es menjaran les cireres. També volen les garses, les recordes? Amb aquella cua llarga i la panxa blanca, que quan voleien es veu.

Vull que sàpigues que des de Bordils, t’espero.

Olga


He estat pensant amb tu, això no ho puc negar!.

Té de dir que et trobo a faltar, sobretot passejar, escriure poesies, observar animals però també la teva companyia.

Només que sàpigues que aquets dies no t’has perdut res de res.

Al roure un dels teus llocs preferits, ja ha arribat la primavera, aquí tot és preciós. Ah! I te’n recordes aquells dies que ens desvetllaven els pardals? Me’n recordo com si fos ahir. Mai m’he sentit igual, ni mai m’hi havia sentit.

Ara mateix m’agradaria compartir amb tu uns dubtes sobre l’institut… Però malauradament no puc.

Per fer passar els mals moments he anat amb bici, però no m’ho he passat tan, sense tu res és igual.

Estic confusa, no se que m’espera. Normalment compartiria amb tu les meves penes.

No et preocupis per a mi, estic bé, sola però bé. Ah! I els pares també estan molt bé, tot i que treballen molt i no tenim temps d’estar junts. La teva bicicleta està igual, no l’he tocada.

A la casa hi ha un gran buit, igual que al meu cor.

Vull que sàpigues que cada nit penso en tu i per molt lluny que estiguis sempre estaràs al meu costat.

Carla

 

Hola germà,

Cada dia penso en tu, dies escassos d’estima, nits fredes i feixugues, els pares tan sols es veuen a la nit i a mi no m’escolten perquè han de parlar entre ells.

Tu tenies una manera d’escoltar única, m’explicaves històries increïbles que ningú pot inventar, només tu.

Recordes quan jugàvem a base ball, tu feies de batejador i jo de pitxi, llençaves la pilota tan lluny que havia de córrer molt per atrapar-la.

També escoltàvem cançons de la Rihanna i en Pitbull, estàvem ballant a l’habitació, i els pares ni s’adonaven, és clar, quan arribaven.

Torna i expliquem un relat de històries, acudits, anem en bici i juguem a base ball i ballem.

Fins aviat,

Namrud


HOLA!

Sempre penso en tu quan els pares no hi són. M’imagino que estàs al meu costat i m’expliques el que t’ha passat durant el dia. La mare, quan té temps, m’ensenya les fotos de quan tu i jo jugàvem a futbol al parc. També em llegeix el teu llibre preferit, m’encanta que me’l llegeixi cada dos per tres!. No t’enfadis! vaig entrar a la teva habitació per  mirar les teves fotos.

Els pares segueixen treballant molt. Per casa hi són poc i, quan hi són, és hora d’anar a dormir. Tinc un piló de coses  per explicar-te!, però és difícil explicar-t’ho per carta, penso que és millor parlar-ne quan tornis a casa. També espero que tu m’expliquis què tal al pis amb els amics, com et van els estudis.

Si vens podrem parlar, em podràs ajudar, així no estaré sola. Estic tan nerviosa per anar a l’institut !!

UN FORT PETÓ ………

Lemba


Trobo a faltar la teva companyia, sobretot quan vaig amb bicicleta. Ara hi haig d’anar sola, perquè els pares… ells no hi volen anar!

Te’n recordes fa un temps, quan ens banyàvem al riu? Era tan divertit!

A l’estiu, si tornes, que és el que espero, ens hi anirem a banyar!

I dels llibres que llegíem!! Bé, que tu em llegies. Eren fantàstics!

I al ban, quan jugàvem a amagar. Te’n recordes aquell dia que em vaig amagar tant bé que no em trobaves.

Ara, els camps, són de color groc… És maquíssim!

Ja saps, o deus suposar, que estic nerviosa, molt nerviosa per l’anada a l’institut… a tu et devia passar el mateix!. Però… em donaràs consell, no?

Espero amb impaciència la retornada d’una carta, una trucada, que vinguis, o alguna noticia teva!

Adéu!

Júlia


Hola!!!

Te escrit aquesta carta des de la cabana que vam construir  tu i jo. Des que t’en vas anar sempre he trobat a faltar  els contes que m’explicaven els teus llavis abans d’anar a dormir i,  també,  els teus petons de bona nit. Ara per recordar-te cada nit miro com passa el tren des del teu balcó, com fèiem les dos juntes per poder dormir i tenir bons somnis.

Espero que  et vagi bé  la universitat, jo ara estic de vacances de Setmana Santa. Si tens temps em podràs venir a veure? Molts petons de part de tota la família.

Montse


Buscant en la memòria en temps que encara em podies ajudar, explicar-me contes i resoldre dubtes sens parar, el teu record m’ha fet reflexionar que una germana especial com tu és difícil de trobar.

Els moments que juntes hem passat, des de que vas marxar, els recordo com si fos ahir, les històries, que brollaven cada nit dels tus llavis amb l’emoció que hi posaves!, era un regal que jo apreciava. Ara s’ha esfumat.

La tristor tenyeix el meu rostre,perquè el record de la teva absència m’entristeix.

Ara la teva ajuda ja no hi és, els dubtes es van amuntegant al meu damunt. Si me’ls poguessis resoldre! Seria un pes lleu que em trauria de sobre. No tinc  ningú  que m’escolti. La teva manera d’escoltar era única, les hores que hi dedicaves i la teva paciència infinita. Recordo aquell dia ennuvolat, de pluja, les gotes fredes lliscaven per la finestra a poc, a poc;  les dues assegudes a la taula del menjador, no vaig voler escoltar-te, ara, en pensar-hi em sap greu, segur que m’hauria ajudat el teu comentari. Aquí la paciència és molt escassa. I d’històries boniques no en sento!

Espero que tornis ben aviat! Un petó.

Nina


Aquest matí em pensava que em vindries a despertar, però he recordat que eres a Barcelona.

Des que has marxat em sento molt sola, vaig a passejar  on anàvem junts a jugar. Agafo la meva bici, mentre la teva és queda sola al garatge, i passejo per intentar desconnectar. He anat a la teva habitació i he llegit un dels teus llibres preferits.

T’enyoro molt, espero la teva visita per parlar de l’institut.

Jordina

 

HOLA!!!

Ja fa temps que no ens veiem, eh?.

Ja que sempre estàs a la Universitat, a unes quantes hores d’aquí Bordils, et vull explicar coses que me han passat durant aquest temps.

A l’escola ens van anunciar l’anada a l’institut. És molt gran!. Coneixerem a nens i nenes que mai  hem vist, però hi sinó en coneix-ho cap? Què em passarà? Sempre tindré d’estar sola!!  És per això que vull el teu consell, perquè tu ja has viscut l’anada a l’institut. Sovint vaig a fer un vol amb la teva bicicleta, esta al garatge, ningú la utilitza.

Te’n recordes de la cabana que vam fer a la Palanca?  Avui hi he anat, encara està en molt bon estat. Ha aguantat  el vent, la pluja,…

Cada nit penso que estàs al meu costat llegint-me un llibre i que em fas un petó i em dius “bona nit germaneta bonics somnis”. També me’n recordo de la festes que fèiem per la nit a la teva habitació.

Et volia dir que ara els treballen molt, no tenen temps per mi i amb sento sola però quan penso en les coses que fèiem junts amb sento animada!!!

Espero que vinguis aviat, així recuperarem les coses que ens hem perdut. Ens divertirem molt, te’n recordes?

T’estimo MOLT!!!

Yosra

SINOPSI

DEFINICIÓ
Sinopsi ve del grec “sýnopsis”, que vol dir ‘vista del conjunt’. Es tracta, de fet, d’una narració breu.
Se l’anomena també al resum d’un llibre o pel·lícula. És una recopilació de dades dels punts principals d’una obra, per tal de veure’n els aspectes més rellevants. A les sinopsis, sigui de llibre o de pel·lícula no s’han de donar detalls del desenllaç ja que la sinopsi ha de buscar l’interés del lector o de l’espectador per l’obra que s’hi explica.

SINOPSI  DEL  NOSTRE  CURT

Arriba un dia que l’Helena ha de canviar,  se li apropa l’anada a l’institut  i està preocupada. No té el germà gran per compartir els dubtes, ni els pares perquè treballen molt. Se sent sola i espera que ell torni.

 

EL PERSONATGE DEL CURT FINAL

Cada un de nosaltres va definir el personatge i a partir de totes les aportacions vam crear, l’Helena, la protagonista del curt.

L’Helena  és una noia de dotze anys  que viu en un mas força vell.

És enyoradissa i nostàlgica. Un xic tímida i responsable, una gran aventurera.

En els moments que està sola dedica estones a dibuixar, així es relaxa, a llegir, a fer fotografies i sobretot,  a anar a donar  tombs pel poble amb bici, no se’n cansa mai! Sempre busca la manera de trobar nous llocs i camins per on passejar. És amant de la natura i els animals. Escriu tot el que li passa en el seu diari personal, això la desfoga i fa que estigui més tranquil·la.

Té paciència amb els que l’envolten. Amable amb els amics, en té pocs però els que té els conserva.

Se sent insegura per l’anada a l’institut, no sap què fer, es troba sola, sense ningú amb aquí  compartir els dubtes, les pors, les inseguretats…

D’ençà que el seu germà ha anat a estudiar a Barcelona, se sent com abatuda, un xic abandonada, més sensible, se li ha esborrat l’humor.

A més, el fet que els pares treballin moltes hores i no siguin a casa, encara l’ha fet sentir menys acompanyada. Entén la situació, però li costa acceptar-la. Els caps de  setmana, que els pares disposen de temps, fan activitats junts per animar-la. Els moments en que no se sent bé, va a casa els avis que viuen a les afores del poble. Ells la mimen molt.

És una somiatruites, no deixa passar per alt cap dels seus somnis.

SENSACIONS DESPRÉS DEL MUNTATGE

Uns companys del meu grup, (els de “Canvis d’escala”),  ja havien fet un muntatge del que havíem rodar a la sèquia, i  nosaltres en faríem  un altre. Anàvem veien com havien quedat tots els plans gravats i jo em vaig quedar sorpresa:

-Sí que ens ha quedat bé, això sembla fet per professionals!….

En aquest muntatge vam experimentar més i vam aprendre a:

-Fer boleta per baixar o pujar el so.

-Allargar el so en el següent pla.

També vam haver de decidir quin tros del pla gravat escollíem.

El muntatge ens va quedar molt bé, espero veure el dels altres companys del grup.

Alba

A l’hora de muntar-ho, vaig trobar estrany el fet que l’últim que vam gravar, ho muntéssim a davant. També que intercaléssim plans.

Vam haver de  capturar dos plans i això no ho havíem fet mai. Ens vam adonar que es pot captura àudio i vídeo junts o cadascun d’ells per separat.

Júlia

Per començar ens havíem de posar d’acord i:

-No queda bé.

-Provem-ho així!

-No queda bé. Potser així…

-Tampoc

-I així???.

-Perfecte!!

-I ara el so.

-D’acord.­­­­

Guillaume

Primer vam muntar-ho d’una manera i després vam pensar:

-No quedaria més bé així?

-Sí! No??!

-Provem-ho!

-D’acord!

A l’hora de mirar si havia sortit bé:

-Sí que ha quedat bé però a on posarem el so de les pedres?

-Ara farem les boletes del so.

-D’acord!

Jordina

Quan vaig veure la feina que tindríem a muntar, vaig quedar parada. Encara no dominava gaire el “Première” i vaig pensar: – Si que comencem de dret!

Un pla per aquí, un per allà!

– El so no ha anat prou bé! Haurem de posar aquest altre so ambient.

Ja està, qui sap com ha quedat. Encara no ho he vist, però com que ho vam anar veient a mesura que el muntàvem, estic convençuda que haurà quedat com imaginava

SENSACIONS DESPRÉS DEL RODATGE

 

 

 

 

 

 

 

Esgotada del càrrec de claqueta:

El pla dura i dura…

Repetim una vegada i una altra

Sol a la cara, calor, set…

Júlia

Primera gravació, anar i tornar, proves, perdut, cansament, esgotament, esforç, calor, concentració, perfecció, satisfacció, interès, curiositat, diversió, plaer, espai agradable, tranquil, sèquia, experiència especial.

Una bona experiència!

Júlia i Marc

Fet i fet del 3r pla passem al 4rt. Ara tornaré a fer de sonidista, aquest cop aguantaré la perxa. Som 2, una seqüència ella,  una seqüència jo. Fet i fet.

Director:

-So!!!

Contesto:

-Espera un cotxe!!! Bé!!!!

Penso:

-Espero que hagi sortí bé!

Al cap d’un minut…

-Talleu!

I l’script diu :

És bona!

Tothom crida:

-Ueeeeeee!!!! (aplaudim)

Uf! Que cansat aguantar la perxa, estar dreta, em toca el sol, em fa mal la mà,  em cauen les mans i els peus,…Uf! Si que em queixo, massa i tot!!!!

A l’hora de marxar:

-Uf! Ara arribaré a la classe i estaré una mica fresca.

Jordina

Primer pla. El meu preferit, jo feia de càmera. L’enquadrament i els paràmetres que vam triar pel pla van afavorir-lo.
Segon pla. Feia de claqueta, no volia que em gravessin la cara. Intentant tapar-me, vaig quedar-me en blanc!!

-Seqüència 1, pla 2 pr…..presa 2.

De seguida ho vaig arreglar i no es va repetir.

Gravant el sol ens tocava d’esquenes, el director i el càmera no podien veure res de la pantalla. Posant-m’hi davant vaig fer-los ombra, van repetir el pla diverses vegades. Era difícil, la calor augmentava, pensava que em desfeia allà mateix, aquella estona se’m va fer interminable….. al final vam aconseguir la panoràmica.

Alba

Era l’actor! Portava un patinet. La Sèquia, el lloc escollit era perfecte per gravar!!

Fer d’actor m’ha provocat  esforç i paciència.

A les pel·lícules sembla molt fàcil fer d’actor, però en realitat és una feina complicada.

En acabar estava cansat, però m’ho vaig passar bé!!!  Marc

Quan em vàrem explicar quina era la feina del director, vaig pensar que ho havia de fer per dirigir a l’actor i a la resta de l’equip.

– Silenci!!!

– So? (Espera un moment) Bé!

– Càmera: gravem.

– Director, espera cinc segons.

– Acció!

Guillaume

 

Prepara’t en el gronxador! perquè en el moment que el director digués “Acció”, gronxar-me una miqueta i després parar-me perquè em poguessin enquadrar bé i llavors fer les mirades que havíem decidit.

Una hora! assentat en una postura de geperut. A la cinquena presa ho vam aconseguir.

Descans, em vaig tornar a assentar, però no em van gravar a mi, sinó la meva ombra.

Al tercer pla vaig fer de director i càmera. Van augmentar les dificultats, ja que havia de buscar un pla amb branques i cel, que coincidís amb el mateix enquadrament de la mirada que havia fet.

Berenem esperant que es pongui el sol. Més tard, muntarem la càmera i el so sobre el pont de la Sèquia i ens posarem a mirar com quedava millor el pla i llavors, va i s’acaba la bateria! I corre a cridar a la Carme “Porta la bateria”, quin ensurt!

Amb dos preses  en vam tenir prou, després vam gravar tot tipus de núvols amb colors roses, taronges i blancs i l’aigua amb la llum del sol que hi reflectia.

Sam

No va ser fàcil rodar el primer pla, ja que era el primer cop. L’ enquadrament va ser difícil de triar: mirà si el paisatge de darrera és el què vols, i si col·loques la càmera un pèl més amunt ? i més avall? provem de posar-hi dins les cadenes del gronxador….

En aquell pla fer  d’script, escriure cada seqüència, va ser pesat: , esgotador, preguntar a tothom, escriure, el temps d’entrada, el temps…

Del primer pla se’n van fer una, dues, tres, quatre preses i per fi a la cinquena, bé!

Paciència per part de tot l’equip!

En el segon pla, més lleuger. Per gravar l’ombra canviem de lloc perquè el sol ens va moure l’ombra.

L’últim pla, em sentia feliç, feia de directora. Vaig descobrir un lloc magnífic per gravar-hi, al rec, dalt del pont, amb la posta de sol!!

Pura màgia! el so ambient del rec, un espai tranquil, reposava sobre aquella bonica vista, deixava els meus ulls vagant entre el paisatge.

Gravats tots els plans, dediquem una estona llarga a gravar vistes de la posta de sol, n’hi havia de tant boniques! El reflex dels núvols rosats a l’aigua, els avions volant entre el cel roig….

Nina

A la pràctica central, has de posar-hi tot el que tens perquè et surti bé. Per a mi, el que ho demostra va ser fer bé el meu pla, i per fer-ho havia aconseguir enfocar en Sam, l’arbre que es superposava davant seu i l’arbre que hi havia a darrere. I, inclús podent enquadrar els dos objectes, havíem d’enfocar per crear els efectes de nítid i flou. Era bastant difícil enquadrar, però enfocar tampoc es quedava curt. Vam haver d’apuntar els metres exactes dels que calia canviar passats 3 segons de la “acció”: 1,4 m i 4,1 m. Un cop fet això, em sentia satisfet amb mi mateix.

Damià

Recordo la imatge del  primer pla. Tenia por de trencar la càmera.

Aguantava la perxa, pesava molt! Apropa’t més a l’actor! Encara més! No tant, allunya’t una mica!

Cansada d’aixecar la perxa! 1,2,3,… fins a 5 preses vam repetir el pla!! Que pesat!

Passa l’estona i el sol es comença a pondre.

“Ràpid que es fa fosc, muntem la càmera!”

Que bonic, aquell taronja càlid emmirallat, reflexat al rec. Mils de núvols, diferents, de formes, tonalitats,… Els gravem!

És inevitable, ara el cel, ara l’aigua…

Aquell taronja càlid em crida l’atenció, mirades, m’imagino que em

filmaven mentre observava aquell cel guarnit de taronja.

Olga

Acció, gravant, camp contra camp,llum sense llum,nítid i flou, calorós,sol, vent

núvols, cels blaus, posta de sol, cel rogent, divertit, nervis, silenci, solitud, mirades!!!

Lemba i Laura V.

Tarda divertida, esgotadora, treball amb equip i esforç.

Va valdre la pena, i com a resultat un molt bon treball!

 

PRÀCTICA CENTRAL

“Pluja d’idees de converses quotidianes que et deixen en un determinat estat emocional”

Cadascú de nosaltres,  va aportar diferents idees de converses que mantenim  en el dia a dia. D’aquestes expressàvem el sentiment que ens provocaven: tristesa, ràbia, nostàlgia, alegria, descoberta, solitud… En vàrem anar descartant tenint en compte les més creïbles, la facilitat a l’hora de la seva realització i, també, si el tema ja s’havia tractat en altres cursos. Argumentant-les en van quedar tres.

Possibilitat de triar l’institut i d’amigues  (dubtes, presa decisió).

Els pares no em fan cas (solitud i ràbia).

Descobrir una amiga (descoberta, alegria).

Argumentem les tres propostes i n’escollim una


Exposem al grup les argumentacions, així anem concretant les idees. Decidim ajuntar la proposta  “Els pares no em fan cas” i “Descobrir un amic”:  El personatge descobreix un amic, els hi  explica als pares, però ells no li fan cas.

Són  situacions que ens han passat a tots i perquè les experiències viscudes ens són més fàcils de representar. Per aquest motiu vam descartar la de poder triar l’institut.

Definim el personatge, les categories i les localitzacions


Entre tots creem el nostre personatge: Caràcter, aficions, on viu, d’on és, amb qui viu, si té germans, relació amb els amics,…

Acabem de definir el seu estat emocional després de la conversa amb els seus pares: se sent sol, petit, invisible, rabiós, impotent, dolgut, aïllat, reflexiu, vol estar sol.

Visionem diferents extrets de les cinc categories que ens proposen. Entre tots argumentem i escollim les quatre que ens semblen més interessants per treballar en relació a l’estat d’ànim del personatge. Un cop tenim les quatre categories, visionem les fotografies de localitzacions que tenim i entre tots decidim quines localitzacions són més adequades per a cada categoria. Després ens organitzem en quatre grups i cada un decideix la concepció global de la seqüència que vol filmar.

SAC D’IMPRESSIONS

Avui, hem fet la primera sessió amb la Meritxell. Ens ha presentat el tema del “personatge i el món”.

Cada un de nosaltres ha pensat en situacions relacionades amb el seu món i amb diferents sensacions i sentiments… Hem començat el nostre “SAC D’IMPRESSIONS” que anirem completant al llarg del curs

De sobte,  un dia miro el magraner i veig  que ja no hi queden magranes i em ve al cap un sentiment de tristesa, se m’ha escolat el temps entre els dits. SAM

Quan vaig pel carrer i no hi ha ningú, hem sento sol i buit (exemple:  m’enfado amb els pares).

Anant a la platja amb el gos, m’estiro al costat de l’aigua. Sentir les ones em relaxa i em fa pensar. ISAAC

Alguns cops quan estic en un lloc alt i veig unes vistes de camins i arbres, em relaxa. FLOPI

M’engresca jugar a dins del mar  quan l’aigua és brava, i la força de l’aigua m’envesteix i em fa fer tombarelles. NAMRUD

Al mig del parc, mirant els núvols, les fulles que cauen de l’arbre, la papallona que passa per davant dels meus ulls em dóna una tranquil·litat de ser lliure. JORDINA

A dalt la bici, pedalant cap als Àngels,  em sento cansat viu i lliure.  MARC

Surto de casa, no és ni clar ni fosc. Un cel rosat dóna tenebrositat a la silueta d’una casa vella.

Sempre la contemplo, i em fa sentir alegre perquè reflexiono pensant que aviat començarà un nou dia. OLGA

Plou. Sota el paraigua sento nostàlgia o alegria. D’alegria en sento perquè puc saltar i córrer per les basses. JÚLIA.

Quan vaig al bosc em sento acompanyat pels animals. VÍCTOR

Quan de dia miro per la finestra de casa meva, el soroll dels cotxes que passen per la carretera m’acompanyen. En canvi de nit em sento trista, no sento cap soroll. YOSRA

M’engresca jugar a dins del mar  quan l’aigua és brava, i la força de l’aigua m’envesteix i em fa fer tombarelles.

És agradable sentir la cançó del mar quan passejo amb el gos. ISAAC

Sento que el meu cos s’encongeix quan la immensitat de gent m’envolta.

Al pati m’assec a la balla i observo: els arbres no tenen fulles, ja és tardor.

Quan vaig a la platja i m’estiro, em relaxa escoltar amb els ulls tancats el soroll de les onades. Caminant cap a l’escola trobo bonic poder veure com la llum del sol il·lumina les fulles dels arbres molles de rosada. NINA

Quan estic estirat, sense estar en cap lloc en especial, em relaxo i veig el món que m’envolta.DAMIÀ

 

RODATGE MINUTS

 

RASPALLANT

Després de veure el minut ens vam adonar  que ho podríem haver fet diferent:

Com per exemple que la Mercè, la mestra, s’hagués posat en un altre lloc o també hagués estat  bé que els nens s’haguessin esverat més, estaven molt tranquils i quiets, parlaven molt poc.

Però no tot és negatiu també hi va haver coses bones com per exemple que el treball en equip  va ser molt bo, ens vam entendre molt bé entre nosaltres.

També va quedar bé que aparegués el gos a mig el pla.

Ens hagués agradat poder-lo veure  just després de gravar-lo.

Isaac i Musa

ARRIBA EL TREN

Quan el tren estava en el punt que havíem decidit, li vaig picar fluix a l’espatlla a en Damià perquè comencés a gravar.

Em va agradar perquè en 1 minut vam tenir temps que el tren parés i tornés a marxar.

Quan l’hem vist he pensat que l’enquadrament va quedar molt bé. Vam saber triar-lo bé. Jo crec que està bé perquè es veia que el tren ve d’un cantó i va anant cap al mig de la pantalla.

En quan el so, m’hagués agradat que es sentís més gent parlant, i el so dels ocells. També seria més interessant si  baixés o pugés més gent.

Júlia

A l’arribar a l’estació,  ens vam trobar que uns homes tallaven l’herba i els hi vam haver de demanar que si podrien parar quan vingués el tren i ens van dir que sí. Quan vam acabar de filmar els hi vam donar les gràcies.

Quan la Júlia em va picar l’espatlla, em vaig posar  nerviós i vaig clicar tres cops REC.

Després de veure el vídeo,  per mi ja estava com m’havia imaginat i m’ha encantat.

Damià

ENTREM, SEIEM I MENGEM

Ens va costar molt trobar l’ enquadrament perquè volíem que es veiés quasi tot el menjador.

Hi havia nens i nenes molt trapelles que segur que no varen escoltar quan els hi vàrem dir que no miressin a la càmera.

Era difícil trobar l’ iris i el final el varen trobar però l’exterior que es veia per les  finestres  va quedar cremat.

Entre tots dos vàrem  triar  la llum i l’enquadrament, ens vam posar d’acord, tot i que vam discutir  perquè tots dos volíem fer de càmera. Al final vam decidir que en Guillaume portava els auriculars, la Jordina gravava i controlava el temps i en Mohamadou aguantava la perxa amb el micro.

El minut va quedar molt bé, llàstima que el carrer va quedar una mica cremat.

Jordina i Guillaume

POLLANCRES  A TERRA

A l’hora de muntar l‘equip de so, vam tenir un problema i és que  quasi ens cau la càmera a terra quan el que aguantava la perxa va estirar massa el cable del so, per acostar-se  al camp de pollancres.

Pensem que el temps estava ben calculat i justament va passar el que volíem que passés, veure caure els dos arbres.

Trobem que l’imprevist del cotxe al final afavoreix al nostre minut i marca més l’acabament del minut.

Gravar el minut és una activitat que val la pena de fer, hi ha d’haver molta preparació al principi però un cop està tot muntat passa volant.

Nina Busquet i Lemba Anaya

RECOLLIDA DE PORCS

Va ser un dia que ens vàrem aixecar ben d’hora per gravar el minut a Parlavà. Parlavà està situat a la comarca del Baix Empordà a prop de Rupià i Torroella de Montgrí. De Bordils a Parlavà hi ha 12,3 km i en cotxe  tardes 19 minuts en arribar-hi.

Vàrem arribar a la granja a un quart de nou. Mentre esperàvem el camió vam tenir temps de preparar l’equip de rodatge i de parlar amb en Joan, l’amo dels porcs.

El que volíem gravar era quan els porcs sortien del portal, veure que l’ascensor els pujava al camió i que els altres porcs s’esperessin, però els següents porcs es van desviar cap a un altre lloc i només veiem un porc que entra i surt del pla.

Estem satisfets del que hem gravat, va ser divertit i el minut  de gravació passa molt ràpid.

Manel i Víctor

EL PATI

Trobo que va ser molt divertit gravar el minut. Sobretot  em va agradar fer de sonidista, ja que ho vaig escoltar tot pels auriculars.

Quan vam començar a gravar, no hi havia gaire moviment. Al final ja ni havia molt més. La mala sort és que quan vam parar de gravar van marcar un gol. M’hagués agradat, per què era el que havíem previst.

És difícil calcular quin és el millor moment per començar a gravar.

Maria


CLASSIFICACIÓ D’ÀRIDS

El dia del rodatge estàvem molt emocionades per fer el nostre Minut ja que no n’’havíem gravat mai cap..

Creiem que va estar bé la idea del nostre minut  perquè hi ha molta gent que no ho ha vist mai.

El dia que vam anar a “Àrids del Ter” i ens van explicar com funcionava vam pensar que estaria bé de gravar el camió descarregant i en un minut tindríem temps, de què el camió buidés tota la sorra, l’inconvenient era que no es veien les pedres com pujaven per la cinta, era impossible poder-ho veure.

Carla i Zorana

GOS NET

Ens va agradar l’enquadrament triat perquè es veia molt bé el gos i la veterinària.

Després de veure’l com ha quedat, hem vist que tot i que es veia poca estona com l’assecava amb l’assecador s’ha pogut veure i   ens pensàvem que potser no hi hauria temps. Tot i haver parlat amb la veterinària ens era  difícil preveure la durada del bany.

Pensem que hagués estat millor que durés una mica més, però ja sabem que només pot durar un minut. També hagués quedat bé que es veiessin més coses de la botiga però era inpossible.

Estem satisfetes!

Ariadna i Laura M.

PLUJA DE PEDRES

Vam buscar aquest enquadrament, perquè es veien caure les pedres seleccionades segons la grandària i feia molt de soroll.
Va ser difícil trobar l’enquadrament idoni. Ens van recomanar que ens poséssim lluny perquè les pedres que queien no ens toquessin.
Abans de començar estàvem molt nerviosos ja que una vegada gravat el minut no es podia repetir. Era difícil saber en quin moment havíem de començar i pensem que vam començar una mica massa aviat perquè just quan acabava el minut començaven a caure moltes més pedres
El que ens va sortir bé va ser el so que anava de fluix a fort i quan veus per primera vegada el minut no saps de què és aquell soroll tant fort.
Al fons hi havia sorra molt fina que anava caient a poc a poc però en el minut no es veu perquè era molt lluny

Quan vam acabar ens vam sentir molt relaxats, ja estava gravat el nostre minut .

David i Yosra


PREPARACIÓ MINUTS

Estem planificant els Minuts Lumière i hem escrit  el que hem de tenir en compte abans de gravar:

Què volem gravar i en quin lloc.

Quin dia i quina hora serà la millor. Pensem amb la llum que hi pot haver a diferents hores del dia.

Hi ha d’haver acció durant un minut. Han de passar coses.

La càmera no es podrà moure

Només podrem fer una presa.

Gravarem sense utilitzar el zoom.

Mentre gravem no podrem modificar cap paràmetre( enquadrament, enfocament, so, diafragma…)

Hi pot haver algun imprevist?

Haurem de pensar bé quin és el moment que volem començar a gravar perquè hi hagi temps de veure tota l’acció que ens agradaria.

Aquests són els enquadraments que hem triat per alguns dels nostres Minuts Lumière.