CARTA VEU EN OFF

 

Després de visionar l’extret de “La gent de l’arrossal”, se’ns va acudir fer una veu en off

En el moment de la veu en off volem expressar els sentiments del personatge que no es poden aclarir cinematogràficament. L’ Helena escriu una carta al seu germà on explica el que li passa. Una carta bonica, envoltada de plans del món.

Cada un de nosaltres va escriure una carta, les vam fusionar i en vam escriure una de conjunta.

Ja ha arribat la primavera, aquí tot és preciós. L’herba, com sempre, verda i alta… Ensumo l’aroma dels arbres, i també la humitat. Ara fa un ventet suau, les fulles es belluguen lentament…Escolto les mallerengues i els estornells, que a l’estiu es menjaran les cireres. Estranyo les sortides amb bici, quan posàvem els peus a l’aigua i escoltàvem l’esquitx del rierol. Els núvols ja no tenen la mateixa forma ni color. Ara plou, no trobo el sol. Sola no sé que fer, és com si el món m’abandonés. Sols veig els pares a la nit.

Recordo els dies de pluja, les gotes fredes lliscant per la finestra a poc, a poc;  els dos asseguts a la taula del menjador.

La casa està tranquil·la i buida. La taula és diferent, hi falta un plat, el teu.. Ara els dubtes s’amunteguen. Estic confusa, no sé que m’espera.

Cartes:


Fa molt temps que no ens veiem. Com et va per Barcelona?

No sé què fer sola, és com si el món m’abandones. La casa està tranquil·la i buida. La taula es diferent, hi falta un plat, el teu. Estic a la teva habitcaió escoltant les teves músiques, recordant els moments que passava amb tu, ara tot ha canviat.

Ara plou, el món s’ha tornat gris des  que vas marxar, no trobo el sol,  ha perdut el seu color, com si la vida, hagués desaparegut.

Estic trista, passejo pel poble, recordant els moments que anava amb tu. Recordo les sortides a la palanca amb bici, quan ens divertiem tirant-nos aigua. També al parc  jugant, aquell va ser l’últim dia!.

Ho recordes? Et trobem a faltar.  Tinc ganes de veure’t, igual que els pares. Necessito parlar amb tu de l’institut!

Zorana


Fa dies que penso en tu.

No descuidaré les sortides que havíem fet junts, el Roure, On posàvem els peus a l‘aigua d’aquell petit rierol, on cada tarda jugàvem engrescats a fet i amagar, tapats per l’herba, ella, com sempre, verda i alta, com sempre superior a mi. Al cor de l’herba descobríem un món d’insectes, aranyes, formigues i uns puntets negres, amb el fons vermell. Com ens animàvem d’haver trobat una marieta!

Als refugis, on entràvem i no es veia res. Sempre xocàvem i sortíem amb alguna esgarrinxada.

També anàvem a l’alzina, on collíem aglans, saltàvem el rec i comprovàvem que tots dos junts no podíem abraçar l’alzina.

Recorda-ho! Jo aquestes sortides les tindré present sempre. Ara hi passejo jo sol, reflexiono; tot és tant diferent sense tu…

Em sento sol. Ensumo l’aroma dels arbres, i també la humitat, ja que ahir el cel va plorar. Ara fa un ventet suau, les fulles es belluguen lentament de dreta a esquerra, d’esquerra a dreta…

Escolto les mallerengues, els estornells, que a l’estiu es menjaran les cireres. També volen les garses, les recordes? Amb aquella cua llarga i la panxa blanca, que quan voleien es veu.

Vull que sàpigues que des de Bordils, t’espero.

Olga


He estat pensant amb tu, això no ho puc negar!.

Té de dir que et trobo a faltar, sobretot passejar, escriure poesies, observar animals però també la teva companyia.

Només que sàpigues que aquets dies no t’has perdut res de res.

Al roure un dels teus llocs preferits, ja ha arribat la primavera, aquí tot és preciós. Ah! I te’n recordes aquells dies que ens desvetllaven els pardals? Me’n recordo com si fos ahir. Mai m’he sentit igual, ni mai m’hi havia sentit.

Ara mateix m’agradaria compartir amb tu uns dubtes sobre l’institut… Però malauradament no puc.

Per fer passar els mals moments he anat amb bici, però no m’ho he passat tan, sense tu res és igual.

Estic confusa, no se que m’espera. Normalment compartiria amb tu les meves penes.

No et preocupis per a mi, estic bé, sola però bé. Ah! I els pares també estan molt bé, tot i que treballen molt i no tenim temps d’estar junts. La teva bicicleta està igual, no l’he tocada.

A la casa hi ha un gran buit, igual que al meu cor.

Vull que sàpigues que cada nit penso en tu i per molt lluny que estiguis sempre estaràs al meu costat.

Carla

 

Hola germà,

Cada dia penso en tu, dies escassos d’estima, nits fredes i feixugues, els pares tan sols es veuen a la nit i a mi no m’escolten perquè han de parlar entre ells.

Tu tenies una manera d’escoltar única, m’explicaves històries increïbles que ningú pot inventar, només tu.

Recordes quan jugàvem a base ball, tu feies de batejador i jo de pitxi, llençaves la pilota tan lluny que havia de córrer molt per atrapar-la.

També escoltàvem cançons de la Rihanna i en Pitbull, estàvem ballant a l’habitació, i els pares ni s’adonaven, és clar, quan arribaven.

Torna i expliquem un relat de històries, acudits, anem en bici i juguem a base ball i ballem.

Fins aviat,

Namrud


HOLA!

Sempre penso en tu quan els pares no hi són. M’imagino que estàs al meu costat i m’expliques el que t’ha passat durant el dia. La mare, quan té temps, m’ensenya les fotos de quan tu i jo jugàvem a futbol al parc. També em llegeix el teu llibre preferit, m’encanta que me’l llegeixi cada dos per tres!. No t’enfadis! vaig entrar a la teva habitació per  mirar les teves fotos.

Els pares segueixen treballant molt. Per casa hi són poc i, quan hi són, és hora d’anar a dormir. Tinc un piló de coses  per explicar-te!, però és difícil explicar-t’ho per carta, penso que és millor parlar-ne quan tornis a casa. També espero que tu m’expliquis què tal al pis amb els amics, com et van els estudis.

Si vens podrem parlar, em podràs ajudar, així no estaré sola. Estic tan nerviosa per anar a l’institut !!

UN FORT PETÓ ………

Lemba


Trobo a faltar la teva companyia, sobretot quan vaig amb bicicleta. Ara hi haig d’anar sola, perquè els pares… ells no hi volen anar!

Te’n recordes fa un temps, quan ens banyàvem al riu? Era tan divertit!

A l’estiu, si tornes, que és el que espero, ens hi anirem a banyar!

I dels llibres que llegíem!! Bé, que tu em llegies. Eren fantàstics!

I al ban, quan jugàvem a amagar. Te’n recordes aquell dia que em vaig amagar tant bé que no em trobaves.

Ara, els camps, són de color groc… És maquíssim!

Ja saps, o deus suposar, que estic nerviosa, molt nerviosa per l’anada a l’institut… a tu et devia passar el mateix!. Però… em donaràs consell, no?

Espero amb impaciència la retornada d’una carta, una trucada, que vinguis, o alguna noticia teva!

Adéu!

Júlia


Hola!!!

Te escrit aquesta carta des de la cabana que vam construir  tu i jo. Des que t’en vas anar sempre he trobat a faltar  els contes que m’explicaven els teus llavis abans d’anar a dormir i,  també,  els teus petons de bona nit. Ara per recordar-te cada nit miro com passa el tren des del teu balcó, com fèiem les dos juntes per poder dormir i tenir bons somnis.

Espero que  et vagi bé  la universitat, jo ara estic de vacances de Setmana Santa. Si tens temps em podràs venir a veure? Molts petons de part de tota la família.

Montse


Buscant en la memòria en temps que encara em podies ajudar, explicar-me contes i resoldre dubtes sens parar, el teu record m’ha fet reflexionar que una germana especial com tu és difícil de trobar.

Els moments que juntes hem passat, des de que vas marxar, els recordo com si fos ahir, les històries, que brollaven cada nit dels tus llavis amb l’emoció que hi posaves!, era un regal que jo apreciava. Ara s’ha esfumat.

La tristor tenyeix el meu rostre,perquè el record de la teva absència m’entristeix.

Ara la teva ajuda ja no hi és, els dubtes es van amuntegant al meu damunt. Si me’ls poguessis resoldre! Seria un pes lleu que em trauria de sobre. No tinc  ningú  que m’escolti. La teva manera d’escoltar era única, les hores que hi dedicaves i la teva paciència infinita. Recordo aquell dia ennuvolat, de pluja, les gotes fredes lliscaven per la finestra a poc, a poc;  les dues assegudes a la taula del menjador, no vaig voler escoltar-te, ara, en pensar-hi em sap greu, segur que m’hauria ajudat el teu comentari. Aquí la paciència és molt escassa. I d’històries boniques no en sento!

Espero que tornis ben aviat! Un petó.

Nina


Aquest matí em pensava que em vindries a despertar, però he recordat que eres a Barcelona.

Des que has marxat em sento molt sola, vaig a passejar  on anàvem junts a jugar. Agafo la meva bici, mentre la teva és queda sola al garatge, i passejo per intentar desconnectar. He anat a la teva habitació i he llegit un dels teus llibres preferits.

T’enyoro molt, espero la teva visita per parlar de l’institut.

Jordina

 

HOLA!!!

Ja fa temps que no ens veiem, eh?.

Ja que sempre estàs a la Universitat, a unes quantes hores d’aquí Bordils, et vull explicar coses que me han passat durant aquest temps.

A l’escola ens van anunciar l’anada a l’institut. És molt gran!. Coneixerem a nens i nenes que mai  hem vist, però hi sinó en coneix-ho cap? Què em passarà? Sempre tindré d’estar sola!!  És per això que vull el teu consell, perquè tu ja has viscut l’anada a l’institut. Sovint vaig a fer un vol amb la teva bicicleta, esta al garatge, ningú la utilitza.

Te’n recordes de la cabana que vam fer a la Palanca?  Avui hi he anat, encara està en molt bon estat. Ha aguantat  el vent, la pluja,…

Cada nit penso que estàs al meu costat llegint-me un llibre i que em fas un petó i em dius “bona nit germaneta bonics somnis”. També me’n recordo de la festes que fèiem per la nit a la teva habitació.

Et volia dir que ara els treballen molt, no tenen temps per mi i amb sento sola però quan penso en les coses que fèiem junts amb sento animada!!!

Espero que vinguis aviat, així recuperarem les coses que ens hem perdut. Ens divertirem molt, te’n recordes?

T’estimo MOLT!!!

Yosra

Deixa una resposta