SENSACIONS DESPRÉS DEL RODATGE

 

 

 

 

 

 

 

Esgotada del càrrec de claqueta:

El pla dura i dura…

Repetim una vegada i una altra

Sol a la cara, calor, set…

Júlia

Primera gravació, anar i tornar, proves, perdut, cansament, esgotament, esforç, calor, concentració, perfecció, satisfacció, interès, curiositat, diversió, plaer, espai agradable, tranquil, sèquia, experiència especial.

Una bona experiència!

Júlia i Marc

Fet i fet del 3r pla passem al 4rt. Ara tornaré a fer de sonidista, aquest cop aguantaré la perxa. Som 2, una seqüència ella,  una seqüència jo. Fet i fet.

Director:

-So!!!

Contesto:

-Espera un cotxe!!! Bé!!!!

Penso:

-Espero que hagi sortí bé!

Al cap d’un minut…

-Talleu!

I l’script diu :

És bona!

Tothom crida:

-Ueeeeeee!!!! (aplaudim)

Uf! Que cansat aguantar la perxa, estar dreta, em toca el sol, em fa mal la mà,  em cauen les mans i els peus,…Uf! Si que em queixo, massa i tot!!!!

A l’hora de marxar:

-Uf! Ara arribaré a la classe i estaré una mica fresca.

Jordina

Primer pla. El meu preferit, jo feia de càmera. L’enquadrament i els paràmetres que vam triar pel pla van afavorir-lo.
Segon pla. Feia de claqueta, no volia que em gravessin la cara. Intentant tapar-me, vaig quedar-me en blanc!!

-Seqüència 1, pla 2 pr…..presa 2.

De seguida ho vaig arreglar i no es va repetir.

Gravant el sol ens tocava d’esquenes, el director i el càmera no podien veure res de la pantalla. Posant-m’hi davant vaig fer-los ombra, van repetir el pla diverses vegades. Era difícil, la calor augmentava, pensava que em desfeia allà mateix, aquella estona se’m va fer interminable….. al final vam aconseguir la panoràmica.

Alba

Era l’actor! Portava un patinet. La Sèquia, el lloc escollit era perfecte per gravar!!

Fer d’actor m’ha provocat  esforç i paciència.

A les pel·lícules sembla molt fàcil fer d’actor, però en realitat és una feina complicada.

En acabar estava cansat, però m’ho vaig passar bé!!!  Marc

Quan em vàrem explicar quina era la feina del director, vaig pensar que ho havia de fer per dirigir a l’actor i a la resta de l’equip.

– Silenci!!!

– So? (Espera un moment) Bé!

– Càmera: gravem.

– Director, espera cinc segons.

– Acció!

Guillaume

 

Prepara’t en el gronxador! perquè en el moment que el director digués “Acció”, gronxar-me una miqueta i després parar-me perquè em poguessin enquadrar bé i llavors fer les mirades que havíem decidit.

Una hora! assentat en una postura de geperut. A la cinquena presa ho vam aconseguir.

Descans, em vaig tornar a assentar, però no em van gravar a mi, sinó la meva ombra.

Al tercer pla vaig fer de director i càmera. Van augmentar les dificultats, ja que havia de buscar un pla amb branques i cel, que coincidís amb el mateix enquadrament de la mirada que havia fet.

Berenem esperant que es pongui el sol. Més tard, muntarem la càmera i el so sobre el pont de la Sèquia i ens posarem a mirar com quedava millor el pla i llavors, va i s’acaba la bateria! I corre a cridar a la Carme “Porta la bateria”, quin ensurt!

Amb dos preses  en vam tenir prou, després vam gravar tot tipus de núvols amb colors roses, taronges i blancs i l’aigua amb la llum del sol que hi reflectia.

Sam

No va ser fàcil rodar el primer pla, ja que era el primer cop. L’ enquadrament va ser difícil de triar: mirà si el paisatge de darrera és el què vols, i si col·loques la càmera un pèl més amunt ? i més avall? provem de posar-hi dins les cadenes del gronxador….

En aquell pla fer  d’script, escriure cada seqüència, va ser pesat: , esgotador, preguntar a tothom, escriure, el temps d’entrada, el temps…

Del primer pla se’n van fer una, dues, tres, quatre preses i per fi a la cinquena, bé!

Paciència per part de tot l’equip!

En el segon pla, més lleuger. Per gravar l’ombra canviem de lloc perquè el sol ens va moure l’ombra.

L’últim pla, em sentia feliç, feia de directora. Vaig descobrir un lloc magnífic per gravar-hi, al rec, dalt del pont, amb la posta de sol!!

Pura màgia! el so ambient del rec, un espai tranquil, reposava sobre aquella bonica vista, deixava els meus ulls vagant entre el paisatge.

Gravats tots els plans, dediquem una estona llarga a gravar vistes de la posta de sol, n’hi havia de tant boniques! El reflex dels núvols rosats a l’aigua, els avions volant entre el cel roig….

Nina

A la pràctica central, has de posar-hi tot el que tens perquè et surti bé. Per a mi, el que ho demostra va ser fer bé el meu pla, i per fer-ho havia aconseguir enfocar en Sam, l’arbre que es superposava davant seu i l’arbre que hi havia a darrere. I, inclús podent enquadrar els dos objectes, havíem d’enfocar per crear els efectes de nítid i flou. Era bastant difícil enquadrar, però enfocar tampoc es quedava curt. Vam haver d’apuntar els metres exactes dels que calia canviar passats 3 segons de la “acció”: 1,4 m i 4,1 m. Un cop fet això, em sentia satisfet amb mi mateix.

Damià

Recordo la imatge del  primer pla. Tenia por de trencar la càmera.

Aguantava la perxa, pesava molt! Apropa’t més a l’actor! Encara més! No tant, allunya’t una mica!

Cansada d’aixecar la perxa! 1,2,3,… fins a 5 preses vam repetir el pla!! Que pesat!

Passa l’estona i el sol es comença a pondre.

“Ràpid que es fa fosc, muntem la càmera!”

Que bonic, aquell taronja càlid emmirallat, reflexat al rec. Mils de núvols, diferents, de formes, tonalitats,… Els gravem!

És inevitable, ara el cel, ara l’aigua…

Aquell taronja càlid em crida l’atenció, mirades, m’imagino que em

filmaven mentre observava aquell cel guarnit de taronja.

Olga

Acció, gravant, camp contra camp,llum sense llum,nítid i flou, calorós,sol, vent

núvols, cels blaus, posta de sol, cel rogent, divertit, nervis, silenci, solitud, mirades!!!

Lemba i Laura V.

Tarda divertida, esgotadora, treball amb equip i esforç.

Va valdre la pena, i com a resultat un molt bon treball!

 

Deixa una resposta