ESTRENA DE “DISTÀNCIES” A LA FILMOTECA

Ahir vam anar a la nova Filmoteca de Catalunya, al barri del Raval de Barcelona.

Tothom estava nerviós  per l’ estrena del seu curtmetratge, érem  més de 250 espectadors, tancats a la sala Chomón ,durant moltes hores. Pot semblar molt estressant,però ens va passar ràpid. Una jornada inoblidable!!

TEXT DE LA PRESENTACIÓ DEL NOSTRE CURT

Bona tarda.

Som els   alumnes de 6è de l’escola de Bordils.

Bordils és un poble  situat a la comarca del Gironès a prop de la costa i de la ciutat de Girona. Per Bordils passa el riu Ter.

Per iniciar el curt  el primer que vam fer va ser recuperar idees del sac d’impressions, categories de la pràctica central i característiques del personatge .

El personatge que vam definir viu en un poble, en una casa de pagès. És amable, sensible, obedient, una mica vergonyosa, activa, divertida, responsable,… Li agrada llegir, escriure en el seu diari, dibuixar, la fotografia i el cinema i els animals. La seva relació amb els pares és bona, però a l’hora els troba a faltar, perquè no són gaire a casa.

A partir de les situacions emocionals del sac d’impressions i d’altres idees que vam aportar cada un de nosaltres , vam estar tot un matí per trobar les dues situacions a partir de les quals crearíem la història del nostre curt. Per prendre decisions ens posàvem en forma de cercle com quan fem assemblea, així ens veiem tots més bé, és una millor manera de comunicar-nos.

Per  decidir la història vam necessitar més estona de debat que per definir el personatge.

El  treball de  la concepció global va ser intens : Vam pensar les possibles escenes, les apuntàvem a la pissarra, les ordenàvem  i  de mica em mica ens imaginàvem, com passàvem  d’una a l’altra.

Decidir com acabàvem el curt va ser l’escena que ens va costar més, dubtàvem de si s’havia de veure el germà o no.  La decisió final va ser: l’Helena, la protagonista  estirada en un camp contemplant les dues bicicletes, la seva i la del seu germà.

Dins la concepció global , també vam haver  de tenir en compte les regles del joc i cada una en quina seqüència la posaríem. Ens vam repartir en grups per decidir l’estat emocional del personatge en cadascuna i  per pensar en els  extrets de pel·lícules que havíem vist  i  que ens podien ajudar  a decidir com gravar els diferents plans.

A partir de visionar el fragment de la “La gent de l’arrossal” se’ns va acudir utilitzar una veu en off .

En un principi, aquesta veu en off, havia de ser una carta més narrativa que explicava els fets però després ens va semblar més adient reflectir sensacions. Vam fer un gran treball, tots vam escriure la nostra carta i com hem fet durant el curs amb tots els textos, la vam posar en comú i en va sortir un text cooperatiu.

Per fer els tràvelings  ens vam inspirar en diferents extrets: “White Material” de Clarie Denis per la seqüència de quan va amb bicicleta i està contenta i “La solitud del corredor de fons” de Tony Richardson (del personatge al món).

Altres  extrets que ens han ajudat  han estat Ningú no sap “ perquè al llarg de la pel·lícula surten  avions i nosaltres vam pensar que en la nostra podien sortir-hi trens i  també el de  “ Yuki i Nina”  i  “La vida a la terra”  pel pla general del camp verd amb la protagonista al fons en bici.

Ens vam adonar que no podíem gravar a qualsevol lloc, durant un cap de setmana  vam  voltar pel poble buscant localitzacions que anessin bé a cada seqüència.  També ens van servir  fotos dels espais vuits. Les vam comentar totes i finalment vam decidir els llocs on gravaríem.

La protagonista o el protagonista  havia de ser una persona  pacient, que es prengués la feina seriosament, actués de manera natural, no tingués pressa… Cada un de nosaltres vam proposar companys tot argumentant l’elecció. No va ser una tasca fàcil però  vam quedar satisfets de la tria.

En el rodatge En comptes de gravar amb la nostra càmera i el nostre trípode, ho vam fer amb un equip més professional. Al principi a tothom li semblava que seria  complicat, però després de gravar un pla, vam veure que era senzilla com l’altra.

Ens vam organitzar amb quatre grups de rodatge, cada grup va gravar diferents seqüències i en diferents dies. El temps de rodatge va ser de tres dies matí, tarda i capvespre. Anàvem amb bici d’una localització a l’altra i  el temps de rodatge ens va passar molt ràpid.

Com ja heu vist, hem fet diversos tràvelings. Els vam gravar amb la furgoneta del nostre mestre, i sense so, perquè no se sentís el soroll del cotxe i perquè així el director o directora dels plans, juntament amb la Meritxell, podien donar ordres a l’actriu i al conductor.

Un altre aspecte important del nostre rodatge va ser la climatologia que va afavorir  poder diversificar els plans del món. En vam gravar molts!! El temps canviava, tots ens emocionàvem, volíem gravar més i més plans, alguns moments van ser estressants!

Si el temps hagués estat un altre, el nostre curt seria molt diferent. Podem dir que amb la climatologia hem tingut sort.

Durant  dos dies,  vam fer un primer muntatge amb la Carme, després amb la Meritxell i vam estar-hi dos dies, unes deu hores cada dia.

El muntatge el vam fer  en petits grups de 4 o 5 alumnes. Havíem d’acordar quins plans triàvem, on els tallàvem, on posàvem els diferents sons  ambients  que havíem gravat, tot eren decisions!

La part que ens va costar més del muntatge va ser el traveling de la bici quan està contenta. Ens vam adonar que si fèiem talls amb plans més curts era més ràpid i expressava millor l’alegria.

Aquest any tenim una novetat, hi ha tres músiques  composades i interpretades per  3 alumnes de la classe, dues amb piano i una amb flauta. Ens fa moltíssima il·lusió!

El curt muntat durava 1 min i 15 seg més del que marquen les normes. Ja ens havien advertir que solia passar. Quin disgust! Calia tallar o suprimir alguns plans. Després de molt discutir vam treure un tràveling que havia estat molt difícil a l’hora de gravar, alguns plans del món i altres els vam haver d’escurçar.

Ens quedava trobar el títol. Per triar-lo vam començar fent un llistat de paraules, les anàvem combinant, comentant  i així després de dues sessions ens vam quedar amb una sola paraula, “Distàncies”.   El títol és senzill, no pots saber de què va el curt i pensem que donarà  ganes de mirar-lo.

En el muntatge vam incorporar el títol quan ja ha començat la pel·lícula, en una nota musical, muntar-ho va ser divertit perquè, frame a frame vam trobar el punt exacte de la música on calia que entrés el títol.

La realització el curt ha estat un gran treball en equip. Ha requerit esforç, paciència, creativitat, maneres d’expressar, estones per reflexionar i pensar.

S’han barrejat emocions diverses i sentiments de tota mena.

Ara veiem el món amb uns  ulls més cinematogràfics i l’observem i ens hi fixem més.

Ha estat una experiència única. De grans potser gravarem o farem fotos però mai ho tornarem a viure d’aquesta manera.

Estem orgullosos que la nostra escola tingui l’oportunitat de participar en aquest projecte, ja que a hores d’ara són poques les que ho poden fer. Hem tingut molta sort!

El nostre agraïment a les organitzadores de Cinema en curs i a en Bernat Font per deixant-se una de les músiques que hem posat al curt .

Volem  donar  les gràcies a la Meritxell per transmetre’ns  il·lusió i  sensibilitat vers el cinema

Deixa una resposta