• RESPECTE DELS PROFESSORS
  Provat el potencial de treballar amb la PD dins l’aula ordinària els mestres constaten:
  1) La possibilitat de canvis en el plantejament de la rutina habitual, podem citar entre d’altres exemples:
  – El control de l’assistència dels alumnes per ordinador (visió col·lectiva, mitjançant la xarxa connexió directa amb la secretaria del centre, centralització de dades) feta pels mateixos alumnes.
  – L’accés immediat a les notícies de premsa digital en qualsevol moment (foment de la conversa, pautes d’intervenció pública, torn de paraules, síntesi, selecció, introducció de temes).
  -En els nivells d’infantil, a la introducció del treball del dia amb l’observació directa del temps meteorològic, li queda afegida la consulta al servei meteorològic de Catalunya http://www.meteocat.com/ i els mapes del temps digitals.

2) L’augment d’ús de la PD de manera gradual i ascendent perquè es tracta d’una tecnologia que resulta molt senzilla de controlar comparada amb el funcionament simultani de tota una aula d’ordinadors. Per tant, els docents comencen fent petites proves i van perdent la por sense adonar-se’n.

3) El camp que s’obre davant el docent és tan ampli que aquest remarca la necessitat de models, d’exemples i de pautes d’intervenció per tirar endavant. Fan demanda de formació exclusivament pedagògica.

4) La possibilitat d’incorporar canvis metodològics és més factible perquè el mitjà ho possibilita: pot augmentar la independència tutelada de l’alumne i aquest també pot adquirir un major protagonisme. Però aquests canvis són posteriors a l’adquisició de seguretat per part del professor davant la nova eina i al domini dels aspectes tècnics de la mateixa.

5) La instal·lació de la PDI dins l’aula ordinària substitueix absolutament l’antiga pissarra de guix perquè:
a. Barreja tota mena de llenguatges i codis: amplia -per fi!, el concepte d’alfabetització, reduït fins ara a la lectura i l’escriptura.
b. Desfà la crisi entre els estímuls externs de l’escola (hipertextuals, multimèdia) i les propostes educatives habituals.
c. El constructivisme demostra el paral·lelisme entre l’hipertext i la forma natural d’aprendre: ho fem de forma dinàmica i interactiva, mitjançant associacions i exploracions.

“Burbules i Callister (2001) hi veuen una relació amb les teories constructivistes, ja que en ambdós casos hi ha un procés de selecció i d’assimilació activa d’informació nova a partir d’estructures cognitives coherents per a cada persona. Així, s’arriba a la conclusió que l’hipertext és la concreció d’una lectura interactiva” (Martí Cartes, F. 2006)

d. Facilita totes les tasques que després els alumnes faran a l’ordinador amb teclat i ratolí: escriure, esborrar, retallar, engrandir, acolorir, buidar, dibuixar, associar, resseguir… tot pot fer-se primer amb la punta del dit.
e. El programari Notebook de la PDI Smart afegeix facilitats a la tasca del mestre i permet als alumnes de qualsevol nivell elaborar material de qualitat per compartir amb els companys.
f. Ofereix la possibilitat de manipulació física sense intermediaris -ratolí i teclat- (altament valorada pels docents dels nivells d’infantil i primer cicle de primària, i pels de grups amb necessitats educatives especials)
f. Exigeix esforç al docent (emigrant tecnològic, que prové d’una cultura impresa i s’endinsa en la cultura digital).

La resposta dels alumnes ve a complir l’afirmació de Carles Monereo (2005):
“…els nascuts a partir de l’any 2000 poden considerar-se nadius tecnològics en sentit estricte? les seves vides estaran inevitablement intervingudes per les TIC i bona part dels seus aprenentatges i relacions socials es forjaran en i a través d’aquestes, de manera que la seva mediació apareixerà com a transparent, en el sentit invisible, gairebé natural”
Totes aquestes possibilitats les dóna l’eina quan és usada per personal docent amb voluntat d’aplicar canvis metodològics que ajuden els alumnes a desenvolupar ments flexibles i adaptables als canvis contextuals, capaces d’aprendre a aprendre.
RESPECTE DELS MATERIALS
Les característiques singulars del material TIC: interactivitat, autoregulació, dinamisme, multimèdia i hipermèdia, li confereixen un potencial educatiu sense precedents. Alguns ensenyants defensen que per això la seva competència amb el llibre de text és deslleial, perquè el material multimèdia és més vistós, abundant, engrescador… i a l’alumne li requereix menys esforç mirar-lo.
En el fons aquesta afirmació defensa que la lectura seqüencial és més complexa que no pas la simultània. Però…
“En realitat, la superposició de codis requereix un major esforç cognitiu per fer una síntesi comprensiva de la informació rebuda” (Monereo, Carles, 2005)
Cal apuntar que, des del punt de vista d’alguns professors, el llibre de text ho dóna tot fet, marca una pauta des d’on iniciar els temes (que és compatible amb la recerca de material a la biblioteca o a internet) i això els dóna seguretat. La por és deguda a manca de formació.
L’esforç d’integrar dins la classe una PD comporta a l’ensenyant, a més del senzill domini tècnic de l’aparell, la recerca i l’elaboració de material (temps i coneixements tècnics). Cal facilitar aquest aspecte centralitzant tota mena de materials susceptibles de poder utilitzar-se en una PD, tant des de la XTEC com des dels webs dels Serveis Educatius. Compartir el material entre els docents esdevé vital.

RESPECTE DE LES PROPOSTES PEDAGÒGIQUES
Les propostes pedagògiques que poden elaborar-se -a l’afegir l’ús de la pissarra digital a les eines que ja utilitzem a les aules- han de respondre a una metodologia que tracti de combinar:
1) La barreja de tasques en entorns presencials amb d’altres en entorns virtuals: donada l’existència de les dues realitats -el món encarnat i el món virtual- hem de tractar de garantir la transferència de dades i coneixements d’una cap a l’altra, i els transvasaments d’habilitats entre ambdós entorns.
2) El foment de les lectures seqüencials (és a dir, les tradicionals d’un sol codi) barrejades amb les lectures simultànies (és a dir, les de superposició de codis, pròpies de les noves tecnologies)
3) La manipulació de materials impresos i de materials digitals:
“La metàfora de la cognició humana com a processador és parcial i inadequada si no comprèn la importància decisiva del cos, que no només la conté, sinó que la conforma” (Monereo, Carles. 2005)
4) L’elaboració de material tridimensional i virtual: els éssers humans sempre experimentem els objectes de manera multisensorial, fins i tot en mitjans monosensorials (exemple: gestualitzem i canviem la postura corporal quan parlem per telèfon), perquè vivim també en un món físic i encarnat. (Ihde, D. Los cuerpos en la tecnología. UOC, 2004)
5) La potenciació del treball cooperatiu:
“…Vigotski creu que les capacitats individuals han d’avaluarse en les relacions socials o, en altres termes, allò que fa una persona tota sola és diferent del que pot fer amb l’ajut d’algú que sigui més capaç. En les situacions de cooperació, el subjecte aprèn l’ús de les eines, reconeix el valor d’algunes de les seves conductes per a nous propòsits…” (Vila, Ignasi? Colomina, Rosa Maria, 1988)
6) La revalorització de la conversa i la comunicació.

Tot plegat és una excusa magnífica per anar introduint canvis a l’ensenyament, ara que ja tots sabem que “el paper de l’escola com a font primària d’informació ha desaparegut fa temps” (Adell, Jordi; 1977)

E. Safont Pitarch (formadora dels Serveis Educatius Baix Llobregat -6)
fragment d’article lliurat a Perspectiva Escolar