Val a dir que han canviat moltes coses des que les Nacions Unides van declarar el dia 21 de març com el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, l’any 1966; tanmateix, res no es pot donar per fet. Aquest dia pretén ser una data per recordar que els drets humans són de tots, sense distinció de cap mena; cal recordar-ho, perquè el racisme i la discriminació, en les seves múltiples manifestacions, continuen essent una de les principals xacres del nostre món. Milions d’homes i dones són encara avui objecte de discriminació per raó del color de la seva pell, pel seu origen ètnic, per raó de la seva religió, condició social, opció sexual, gènere, etc.

Aquesta data commemora un succés tràgic que encara impacta les nostres consciències: el 21 de març de 1960, el municipi de Sharpeville, a Sud-Àfrica, va ser sacsejat per la violència quan la policia va obrir foc i va matar 69 persones que es manifestaven pacíficament contra les lleis de l’apartheid, un règim que legitimava la divisió i la discriminació racial al marge dels avenços morals i ètics de la humanitat. El 1994 Sud-àfrica va abolir el règim de l’apartheid i va emprendre un encomiable camí de cerca de la justícia i de la pau a través de la reconciliació.

Amb tot, les pràctiques de “neteja ètnica”, el racisme, l’estigmatització permanent i sistemàtica de les minories, dels pobles indígenes i dels treballadors migrants, són presents arreu del món i formen part de la nostra realitat quotidiana. Aquestes pràctiques, unides a noves formes de discriminació en l’accés a l’ocupació, l’habitatge, la salut, la cultura i l’educació, amenacen drets que crèiem irreversibles. La nostra responsabilitat, més que mai, és prevenir i combatre aquesta realitat tan punyent.

A Catalunya, en concret, s’han produït canvis demogràfics considerables: en poc temps la població ha crescut i s’ha diversificat, per raó de l’arribada de persones d’origens diferents. A això s’hi afegeix una conjuntura de crisi econòmica. Abordar la discriminació en aquest context planteja una sèrie de reptes. Els discursos i les actituds racistes i xenòfobes constitueixen un perill per a la vida, el benestar i el valors basats en els drets, i alhora, representen una amenaça de retrocés de la convivència i la cohesió social. Aquesta situació impacta la societat en general i pot conduir a situacions de més exclusió per a aquelles persones que ja solen estar subjectes a condicions de vulnerabilitat i exposades a ser objecte de discriminació.

Per tant, cal augmentar la nostra vigilància i esmerçar encara més esforços per contribuir a eliminar la ignorància i els prejudicis sobre els quals es basen les discriminacions. Per això és tan essencial treballar la nostra capacitat d’acció individual i col·lectiva com a defensors dels drets humans; cal treballar i promoure l’educació intercultural per lluitar contra els estereotips i impulsar la comprensió i el respecte.

L’esforç per augmentar la consciència de la necessitat del respecte mutu i per canviar les mentalitats i els comportaments demana ara estratègies innovadores i audaces, que comptin amb la participació de tots els membres de la societat. Aquesta no és sols una qüestió de justícia, sinó també l’única via possible per restablir un vincle cívic i social que s’ha anat erosionant en moltes societats.

La commemoració del Dia per a l’Eliminació de la Discriminació Racial ens permet retre homenatge a tots els homes i dones valents que varen aconseguir restablir la noblesa dels valors del pluralisme i la igualtat entre els pobles, i ens brinda l’oportunitat per reafirmar el nostre compromís perquè tots els ciutadans puguin viure amb dignitat, en igualtat i en pau.