Avui arriba la primavera.
La veritat és que, tot i que aquest hivern no ha estat massa dur, tots en tenim ganes i la rebrem de ben segur amb els braços oberts i el cor joiós.

Ja ens veiem amb menys peces de roba al damunt, amb sandàlies i amb uns colors ben vius que ens alegrin el dia a dia. Anirem passejant i veurem els colors inimitables de la natura: el vermell de les roselles, el blanc i rosa dels ametllers, el lavanda de l’espígol…

Per començar a fer boca no hi ha res com la lectura d’un bon poema i la visió d’un paisatge esplendorós.

PRIMAVERA

Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.

I l’home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l’estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.

L’oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l’aigua del riu,
s’ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s’ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l’escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l’home que empeny un carretó pel carrer,
i l’home ho ha repetit qui sap les vegades
i n’ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.

Miquel Martí i Pol