El disc giratori acolorit d’Isaac Newton (1642-1727) va demostrar que la llum blanca està formada pels set colors de l’arc de Sant Martí.

En fer girar ràpidament aquest cercle, la retina rep simultàniament la sensacion dels set colors de l’espectre, i el disc apareix blanc. Amb aquest instrument es demostra que la llum blanca pot ser recomposta a partir dels seus elements simples. A més, mitjançant els discos vermell, blau i verd, podem realitzar diferents combinacions i observar els colors resultants, tal com ho va descriure Isaac Newton en el seu llibre Optica.

Isaac Newton va observar que en fer travessar un feix lluminós per una lent, sempre existeixen variacions de color al voltant de la imatge transmesa. A aquesta coloració, generada pels diferents focus lluminosos als quals es veu exposada la lent, la hi denomina dispersió de la llum.

Així mateix va comprovar que si passava un feix lluminós per un prisma, la llum blanca es descomponia en una sèrie de colors brillants (arc de Sant Martí) que va denominar espectre solar.

D’aquesta experiència va deduir que si la llum blanca es podia descompondre en els set colors de l’arc de Sant Martí, combinant aquests es podria tornar al color blanc.

El disc giratori de color va ser una de les diverses experiències de les quals es va servir per demostrar la seva teoria. Es tracta d’un disc giratori dividit en sectors pintats amb els set colors principals de l’espectre. En fer-ho girar a gran velocitat es pot observar com aquests colors desapareixen, prenent una tonalitat blanca, més brillant quant millor s’hagi fet la proporció de colors.

El disc de Newton és un disc de cartró en el qual apareixen diversos sectors de colors: vermell, taronja, groc, verd, blau, índi i violeta.