Parque nacional de la Doñana

El Parque Nacional de Doñana es uno de los espacios protegidos más importantes del territorio andaluz y la mayor reserva ecológica de Europa. Es el resultado de la actividad ancestral del hombre sobre un territorio con singulares peculiaridades, que se caracteriza por su fragilidad ante determinados impactos.

La riqueza de sus ecosistemas acuáticos y terrestres (playas, dunas, marismas,  monte bajo…) le confieren unas características únicas para albergar a gran cantidad de especies, en el que destacan algunas tan emblemáticas como el lince ibérico y el águila imperial, hoy día en peligro de extinción.

La marisma destaca por ser lugar de paso, cría e invernada para miles de aves europeas y africanas, lo que la convierte en un ecosistema de altísimo valor ecológico. Por ello ha sido catalogada Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA), Lugar de Importancia Comunitaria (LIC) y  Zona de Especial Conservación (ZEC).

Carlos Fernández

L’armari dins d’un gos

Vet aquí una vegada, en un poblet molt petitet, hi vivia un nen que es deia Pep.
En Pep vivia amb la seva família, i amb un gos que es deia Martí.
Un dia m’entres en Pep jugava amb el seu gos a la seva habitació, en Pep el va empènyer sense voler i el gos va cridar:
– Aaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!
I es va empassar l’armari.
El gos no va canviar d’estructura, tot i que duia l’armari dins del seu cos, pla mare tampoc no se’n va adonar que el gos tenia l’armari dins seu.
El temps va anar passant i… va arribar l’hivern, feia mes fred, i el carrer estava glaçat.
En Pep com cada dia esmorzava i desprès, marxava cap a l’escola amb roba d’estiu, la mare sempre li suggeria que es poses una jaqueta o alguna cosa que el tapes mes però ell no li feia cas.
Clar, no calia fer-li cas a la mare, en Martí (el gos d’en Pep) sempre l’acompanyava a l’escola i desprès l’anava a buscar.
Quant en Martí acompanyava en Pep a l’escola, el gos cada deu minuts mirava al cel i segons el temps que feia, treia algun accessori de roba de dins seu (o sigui de l’armari) i li donava a en Pep, d’aquesta manera mai no s’acostipava o es posava malalt.
A en Pep, li va anar molt be que en Martí s’empassés l’armari perquè així evitava tenir qualsevol malaltia…

El respecte i el menyspreu

 Nom: El respecte i el menyspreu

Autor: Michel Puech

Editorial: Cruïlla

Col·lecció: Pensa-hi

Resum: Aquest llibre parla del respecte i el menyspreu. Algunes persones no respecten als companys, als amics, a la família… Hi ha persones que tracten a altres persones com objectes no humans i hauríem de respectar a tothom ja sigui d’on sigui. Si algú vol ser respectat ha de respectar als altres. Respectar vol dir educació pels altres. Les historietes parlen per exemple: d’uns nens que molesten a totes les noies o si algú et diu algun secret i et diu que no el diguis a ningú i confia amb tu l’has de respectar.

Opinió: M’ha agradat, per què hem de saber ser educats i no mal educats. I això hi ha persones que no ho entenen.

Gemma

L’armari dins d’un gos

 Hola, sóc la Judit. I us explicaré una historia que em va passar ja fa temps, tot va començar quan…

Un dia d’estiu que era el meu aniversari, els meus pares em van regalar un armari, molt bonic, per la meva habitació nova. I els meus padrins un gosset petit molt mono. El gosset, pujava i baixava del armari continuadament. Un dia l’armari vaig veure que caminava amb quatre potes, i em vaig espantar molt. Vaig cridar al meu gosset però no contestava. Vaig pensar que potser l’armari era carnívor i tenia gana i s’havia menjat el gos. Per una part no m’agradava, perquè voltava per tota la casa i jo amb prou feines em podia vestir. Però per l’altra era útil, perquè quant anava a comprar roba amb la mare sabia si alguna cosa ja la tenia o no, també perquè així no havia de fer cues per aprovar-me la roba a les botigues. Aquest nou invent m’estava agradant. A les meves amigues podia explicar que tenia un gos-armari les altres no s’ho creien. Les vaig portar a casa i els ho vaig ensenyar. Totes elles també ho volien i ho van explicar a tothom, tots volien un gos-armari. Els hi vaig explicar com sabia de fer i tots passejavem pel carrer amb el gos-armari. Les coses es van complicar els gossos-armaris es barallaven i tot era un escàndol!!!. Havia de trobar la solució. Fins que un dia… La vaig trobar havia de fer un… GUEPARD-OS, així el gos sortiria de l’armari per intentar agafar l’os, però el guepard correria molt i així fins que el gos sortís, i ho va intentar i… Va funcionar!!! Ho va fer amb tots els gossos-armaris i tot va anar bé. I crec que es millor un armari i un gos separats que junts.

Gemma

El nen de ningú

Nom: El nen de ningú.

Autora: Dolors Garcia Cornellà.

Resum:

Van veure que sortia en Beni a la televisió i havien d’esbrinar d’on venia…llavors la mare de Joan Josep volia esbrinar on era el poble de Ningú, va mirar en un mapa el poble d’una tia seva que i viu a prop d’un pantà de Terradorenga situat al peu de muntanyes de ponent .

Van trobar Orenga i van decidir fer-hi una visita.

Al diumenge va passar l’educador a buscar-los per fer la visita a Orenga, feia un dia fred típic de gener.

A mig matí van arribar al poble era una mica sinistre, al final de camí van veure un bar i van entrar, es veia que en aquell poble no hi anava ningú.

Van preguntar pèls habitants de Ningú, els van explicar que la gent va haver d’abandonar el poble perquè no tenien electricitat, ni carretera…la gent del bar li van preguntar quin interès tenien en el poble de Ningú, ells van dir que coneixien un nen que venia d’allí.

Una dona va dir que sol hi havia un supervivent que vivia en un poble que és deia Cinabri.

Hi van decidir de anar al poble.

La felicitat i la tristesa

Nom: La felicitat i la tristesa
Autor: Brigitte Labbé i Michel Puech
Editorial: Cruïlla
Col·lecció: Pensa-hi
Resum:
Aquest llibre ens parla la tristesa i de la felicitat de la gent.
Als diaris normalment i trobem males noticies, però la desgracia es més interessant que la felicitat.
Es molt fàcil posar-se trist en canvi costa més posar-se alegre.
La felicitat costa més de veure què la tristesa.
Per ser feliç no cal ser ric ni pobre, però el més important és no comparar i no es pot desitjar coses que no es poden tenir.
La tristesa no es pot evitar per exemple: si es mort una persona de la teva família, repeteixes curs…
La felicitat no es qüestió de sort hi ha coses que depenen de nosaltres. Ningú no pot dir en que consisteix i es diferent per a cadascú, però si ens esforcem tindrem molta felicitat.
Opinió:
M’ agradat força perquè el trobo molt interessant i ben il·lustrat.
El recomano perquè te’n adones de com és la felicitat i la tristesa.

Tenir temps i perdre temps

 Nom: Tenir temps i perdre el temps

Autor: Michel Puech

Editorial: Cruïlla

Col·lecció: Pensa-hi

Resum: Tothom va amb presses,<<Vine de seguida!>>, <<Fes els deures de pressa!>>, <<Vinga posa’t l’abric!>>, <<De seguida faig el sopar!>>, <<Vinga a rentar-te les mans!>>, <<Acaba de menjar de seguida!>>, <<Agafa el telèfon!>>… Mai no sentim <<Posa’t l’abric en calma!>>…si diguessin això voldria dir que és mes important prendre’s temps per fer les coses. De vegades ens diuen que anem en calma i de vegades de pressa, què hem de fer? Prendre’ns-ho amb calma o anar de pressa?… Ningú no veu el temps, ningú no l’ensuma, ni el toca, ni el sent. El que veiem es que les estacions canvien.

En una historieta explica com la Maria veu uns dibuixos que li agraden molt i sempre els seus pares a mig dibuixos li diuen:

-Ves a fer els deures!

Ella tipa ja que sempre el mateix, decideix fer una cosa, treure la pila dels rellotges de la casa, de seguida va tornar a seure al sofà i la mare va mirar l’hora que era per controlar el peix i l’arrós, el pare que estava llegint el diari va mirar també el rellotge per veure començar les noticies de les vuit. Al cap d’una estona, se sent pudor, la mare mira el peix, se li havia cremat i l’arrós sortia de la cassola. El pare mira la tele i veu una pel·lícula, i pensa que la pel·lícula la fan desprès de les noticies de les vuit, a la Maria segur que li caurà una bronca. En una altra l’Arnau i els seus pares van a un parc d’atraccions i el bitllet val per tot el dia. L’Arnau està molt cansat i els seus pares també, i diuen:

-No, Arnau el bitllet val per tot el dia i s’ha d’aprofitar.

Opinió personal: M’ha agradat molt el llibre tenir temps i perdre temps, es molt important, i en aquest llibre hi ha unes frases que m’han agradat molt són:

 El temps és l’amo!!!!!!!!!              El temps és or!!!!!!!!!!

Poemes

Si el vent fos sucre
jo me’l menjaria,
encara que sabés
que a la llarga m’engreixaria.

Si el cel fos terra
per ell caminaria,
i amb alegria
d’aquest en gaudiria.

Si l’arbre fos mestre
deures ens manaria,
i amb la seva gran branca
ens ho exigiria.

Si l’ocell fos mare
al seu niu jo estaria,
encara que sabés
que un dia fugiria.

Carla Daviu

Mozart

Aquest llibre tracta de la vida de Mozart explicat en primera persona.
Quan va neixer Mozart, el seu pare donava classes de piano a la seva germana. Ell era mes petit però al cap d’uns anys ja va començar a tocar hi ha compondre.
Va començar una gran ruta musical. Tota la seva família va acompanyar a ell i a la seva germana cap a altres ciutats. Més tard van tornar a Salzburg on havien nascut. Allí va començar a estudiar per ser compositor.
Va tenir la oportunitat de compondre la seva primera òpera, però el seu pare i el director no es van entendre i no es va arribar a estrenar.
Més tard va ser nomenat mestre compositor a l’acadèmia filharmònica en aquell temps va compondre l’opera Mitridates.
Gràcies als concerts i als encàrrecs no els hi faltava feina, però no tenien prous diners.
Va entrar a la cort de Salzbrug, però ell no s’hi estava a gust.
Va marxar cap a París amb la seva mare, perquè el seu pare es volia assegurar la feina i allí va trobar el seu primer encant, però també es va posar malalta la seva mare i es va morir.
Destrossat per la pèrdua va tornar a casa seva. Desprès va demanar a la seva Aloysia perquè es cases amb ell i ella no va voler.
Al cap dels anys va compondre una altra òpera (El rapte del Serrall).
Desprès es va casar amb la Constanza que era una germana de la Aloysia.
Quan va aparèixer el piano modern va compondre òperes i molts concerts.
Una obra important va ser l’ òpera Les noces de Figaro i Don Giovanni mentrestant componia aquesta història es va morir el seu pare.
Quan tenia 35 anys va compondre La flauta Màgica.
Una persona misteriosa li encarregar que compongués una missa pels difunts, (Requiem).(No es va acabar de compondre).
Mentre la Flauta Màgica tenia molt èxit ell cada vegada es trobava més malament i es va morir.

Vincent van Gogh

Títol: Vincent van Gogh
Autor: Carme Martín i Rebeca Luciani
Editorial: Parramón
Col·lecció: Em dic…

Resum:
Vincent, va néixer el 30 de març de 1853 en un petit poble de la religió holandesa del Brabant, anomenat Groot Zundert. Ere un bebè de cara allargada, i uns ulls clars, tenia els cabells vermellosos i ondulats.
El seus pare es deien Theodorus i Anna Cornèlia, dues bones persones Però amb un caracter rigid i conservador.
Ell va ser el gran de sis germans: Theodorus, Cornèlius, Anna, Elizabeth i Wilhelmina.
En la seva vida ha fet de tot: art, predicador en una religió minera, professor d’idiomes, venedor de llibres…però sobre tot, pintar ha estat la seva veritable passió
De petit sempre pintava dibuixos d’animals…
La rao de la seva vida es: pintar el que veia i com ho sentia!
Quant va acabar l’escola va treballar com aprenent a Goupilicie, marxant d’art.
Vincent van Gogh va conviure tota la seva vida amb la prostituta Sien i els fills que van tenir amb ella.
Ha estudiat francès, angles i alemany en una escola de Zevenbergen.
El 1883 va fer 250 quadres a Nuenen i es va aficionar als retrats i als autoretrats.
El 1889 va pintar l’obra Els gira-sols, va pintar La nit estrellada i Els lliris.
Finalment El 27 de juliol de 1980 es va disparar un tret a l’estomac i va posar punt i final a la seva vida.

Opinió:
Crec que aquesta persona estava una mica xalada, no m’ha agradat el final perquè es dispara un tret a l’estomac. Vicent van Gogh feia els quadres d’una manera especial:
– Pintar el que veia i com ho sentia!

Marco Polo

Nom: Marco Polo.

Autor: Núria Barba.

Editorial: Parramón.

Col·lecció: Em dic…

Resum:

Va néixer a Venècia, l’any 1254. Quan jo tenia 15 anys el pare i l’oncle van venir d’un viatge de la Xina, em van explicar totes les seves aventures i que van conèixer el Gran Kublai Khan. Aquests els va fer prometre que tornarien i que portarien 100 sacerdots cristians per que ensenyessin la religió als tàrtars.

Van fer el viatge a l’any 1271, van estar 3,5 anys, van travessar tot el desert de la Xina i les muntanyes Hindu Kush i l’altiplà del Palmir que era la Ruta de la Seda, tot per arribar al palau del Khan.

Allí va conèixer moltes coses, per primera vegada va veure una mena de bitllets amb paper que aquí Europa no existia.

Amb els anys el Gran Khan el va anomenar governador i va començar ha fer els seus viatges, per la costa del mar de la Xina.

Va anar a l’Índia i en aquest viatges va veure i aprendre moltes coses que no sabria mai.

Després de 20anys de viure a la Xina el meu pare, l’oncle i jo vam decidir de tornar a Venècia, a la tornada va explicar les seves aventures però ningú el creia.

En una batalla contra els Genovesos el van tancar a la presó, allí va conèixer un escritor que es deia Luigi Rusticchello de Pisa, es va interessar amb les seves aventures i va escriure un llibre “Llibre de les meravelles del món” va sortir de la presó amb 40anys, és va casa va tenir tres filles i va morir l’any 1324.

Opinió:

M’ha agradat perquè he après moltes coses que no s’havia d’ell i va ser interessant els viatges que va fer en aquells països d’Àsia i tradicions i com era la Xina.

M’agradaria fer les seves aventures.

Miguel de Cervantes

TÍTOL: Miguel de Cervantes
AUTOR: Antonio Tello i Oscar Julve
EDITORIAL: Parramón
COL·LECCIÓ: Em dic…

Resum:
Miguel de Cervantes va néixer el 29 de Desembre (el dia de san Miquel) de 1547 a Alacà d’Henares (Madrid).
Ell va ser el quart dels sis fills que van tenir Rodrigo de Cervantes i Leonor de Cortinas.
La seva vida va estar plena d’incidents, ensurts i aventures moltes de les quals estan relacionades amb la seva extens obra “ Don Quijote de la Mancha”.
El 1551 ell i tota la seva família van anar a Valladolid, i va tenir la sort d’anar a col·legis i desprès a estudis superiors.
El 1566, quant tenia 19 anys vivien a Madrid desprès d’haver passat alguns anys a Sevilla i Còrdova. Tot i que no tenia diners per anar a la universitat va anar a una escola de Joan Lopez Hoyos. Era un home que li tenia molt d’afecte.
L’any 1569 va tenir una discussió , una mica poca-solta, però va acabar desenfundant les espases i fent un duel. El rei el va castigar en Miguel de Cervantes amb deu anys d’exili i tallant-li la ma dreta. Però ell va fugir a Roma.
Durant els anys 1571 i 1584 es va fer criat d’un monsenyor, va marxar a Nàpols, Es queda manc en la batalla de Lepant, Retorna a Espanya, i neix Isabel Saavedra filla de Miguel i Ana Franca que son un matrimoni segons ell no massa feliç. Per desgracia el 1585 va morir el pare de Cervantes, i el 1593 va morir la seva mare.
El 1605 va publicar la primera edició del “Quixot” i la segona part del “Quixot” va ser publicada el novembre de 1615 per Joan de la Cuesta.
El divendre 22 d’abril de 1616 es va tancar definitivament el llibre de la seva vida a casa seva, a Madrid.

Opinio:
M’ha agradat molt perquè he descobert que Miguel de Cervantes també era una persona estrambòtica com “Don Quixot” i també n’he après moltes coses d’ell.

Pablo Picasso

Nom: Picasso.

Autor: Eva Bargalló.

Editorial: Parramón.

Col·lecció: Em dic…

Resum:

Va néixer 25 d’octubre de 1881 a Màlaga. És famós gràcies als quadres que va pintar i de viure molts anys per poder conèixer moltes persones, ciutats…

El 1900 va anar a Barcelona, en una taverna que és deia els quatre gats va fer la seva primera exposició individual.

Després va anar a viure París, que per a ell era la ciutat de l’art.

Va ser l’època blava que pintava tots els quadres blaus perquè era una època molt trista per a ell, al cap d’uns mesos és va refer va començar l’època rosa que pintava tots els quadres rosa perquè per a ell començava la nova etapa de la seva producció.

L’any 1907 va fer un quadre que és deia les senyoretes del carrer d’Avinyó va revolucionar el concepte que fins aquell moment no és tenia del llenguatge artístic.

Al cap de 30 anys van bombardejar Guernica i és va inspirar en fer un quadre, que en aquest moments és el quadre més important que va fer.

Després d’una llarga vida dedicada a l’art, el 8 d’abril de 1973 és va morir amb 91 anys a Mougins, França.

Opinió:

M’ha agradat perquè ha fet quadres molt importants què és coneix per tot el món i he après moltes paraules noves com qui era el Greco, que vol dir marxant i algun refrany com als grans mals, grans remeis…

Marco Polo

Títol: Marco Polo
Autor: Nuria Barba i Xavier Salomó
Editorial: Parramón
Col·lecció: Em dic…

Resum:
En Marco Polo va néixer a Venècia a la ciutat dels canals , el 15 de setembre de 1254.
Tot i que va néixer a Venècia, i en aquell temps era molt difícil viatjar, va tenir la immensa fortuna de conèixer moltíssim indrets increïbles de la Terra.
Tot va començar quant el seu pare, que era mercader, va organitzar una expedició per buscar seda, perles, pedres precioses, perfums… . En Marco polo tenia ànsia de conèixer mon, de visitar, països llunyans, d’admirar mesquites de Samarcanda i les princeses de Pèrsia, de muntar en camell i elefant, d’endinsar-se en els immensos deserts d’ Àsia, d’entrar en rics palaus de la Xina… i de moltes coses mes.
El pare de Marco Polo i el seu oncle ja havien realitzat viatges a Àsia abans del seu naixement. Cap a finals del 1271, van rebre valuosos regals del nou papa Gregori X com a encàrrec per portar-los al Gran Khan de la Xina.
Quan Marco Polo tenia 17 anys, va marxar de Venècia amb el seu pare i el seu oncle cap a l’est. Van arribar a la Xina, recorrent tota la Ruta de la Seda. Va tornar a Venècia  pel mar de la Xina fins a l’estret d’Ormuz, on va seguir el seu viatge per terra fins a Venècia.
Quan va arribar va ser empresonat per les autoritats genoveses, i mentre va estar a la presó, va dictar a un escrivent professional les seves aventures.
Quant va sortir de la presó  ja tenia mes de 40 anys i va decidir que ja era massa vell per perseguir mes aventures.
Va conèixer una dona que es deia Donata, es va casar i va tenir tres filles: Fantina, Bellela i Moretta.
El 1325 va ser enterrat a la tomba que va fer construir a l’esglesia de Sant Llorenç

Opinió:
Crec que en Marco Polo es un gran personatge perquè es va atrevir a viatjar en aquella època que era una cosa gairebé impossible. Marco Polo ha sigut un gran personatge per a nosaltres.

John lennon

 

Nom: John Lennon

Autor: Carmen Gil

Editorial: Em dic…

Col·lecció: Parramón

Resum: John Lennon va néixer el 29 d’octubre 1940 enmig dels xiulets de les bombes. El seu pare Alfred era mariner mercant, i quant va néixer no era a casa. La mare del John Lennon no va poder treballar i cuidar-lo, de manera que va tenir de demanar a la seva germana, Mimí que el cuides. Els seus pares es van separar i es barallaven per a veure amb qui anava en John Lennon. Ell primer va dir amb el seu pare, sense pensar gaire, després quant va veure la seva mare sortint per la porta va córrer cap a ella plorant i li va dir que aniria amb ella. De petit deia que tenia visions i amb nou anys va entrar a la cuina i va dir que acabava de veure Déu. La seva mare es va ajuntar amb un home que es deia John Dykins i no va trigar gaire a tenir dues germanetes, la Júlia i la Jacqui. Va tenir d’anar a una altra escola perquè a la tia Mimí no li semblava prou bo la que hi havia a prop de casa. Quant va ser més gran es va enamorar de la Cynthia Powell, que tenia uns cabells llargs i rossos, que més tard es van casar i van tenir un fill, en Julià. A ell de petit li agradava molt la música i amb els seus amics van formar un grup. Primer el grup es va dir The Quarrymen. El 1958 va morir la mare del John Lennon, que en sortir de casa va travessar el carrer cap a la parada de l’autobús, un cotxe que venia a gran velocitat la va atropellar i va morir a l’acte. Hi va haver un grup que admiraven molt que es deia The Crickets (els grills) i com que a ell li agrada jugar amb paraules en lloc de dir-se The Beetles (escarabats) va unir la paraula amb beat (ritme) i d’aquí va sortir The Beatles. Van anar evolucionant i cada cop tenien mes fans, hi havia gent que feia cua des de la nit anterior per poder ser més aprop de la escenari. Més tard es van separar amb la Cynthia perquè es va enamorar de la Yoko, que es van separar divuit mesos, i després es van tornar a ajuntar i van tenir un fill, en Sean que va néixer el 9 d’octubre del 1975. La nit del 8 de desembre de 1980, un individu, a qui havia signat un autògraf unes hores abans, es va acostar al portal del edifici on vivien i li va disparar set trets. El 14 de desembre mig milió de persones es van aplegar a Central Park per retreure homenatge i tot el món es van guardar deu minuts de silenci.

Opinió: M’ha agradat, perquè sabem que va evolucionar la música, però alguns pot ser no saben qui la va evolucionar, i crec que s’ha de saber.

Gemma

Leonardo da Vinci

Nom: Leonardo da Vinci
Autor: Antonio Tello i Johanna A. Boccardo
Editorial: Parramon
Col·lecció: Em dic…
Resum:
Aquest llibre tracta de la vida de Lonardo da Vinci que va ser pintor, escultor, dissenyador i creador…
Leonardo da Vinci va transcórrer en la segona meitat del segle xv. Aquesta època se la va anomenar Renaixement perquè va significar el “renéixer” de la cultura, les arts i les ciències.
Va néixer a Vinci, un petit poble de la Toscana italiana molt proper a Florència, el 15 d’abril de 1452.
El seu padrastre era pastisser.
Per la seva diversió va aprendre a tocar el llaüt i a cantar boniques balades.
El dibuixos que ell feia al seu pare li agradaven molt. Va dir que tenia talent i que li convenia estudiar pintura i escultura en el taller d’un amic del seu pare. A l’any 1469 va ser aprenent de pintor de Andrea Verrocchio.
Ell i Sandro Botticelli, un amic que va fer al taller de pintura, anaven a les nits de festa a tavernes a tocar i a guanyar-se unes diners a les cuines, però un dia el seu mestre, com a càstig per golafre i amant del beure, li va fer pintar un àngel a l’església de San Salvi. Els altres alumnes van veure que era molt millor que el del mestre i des de llavors el seu mestre va reconèixer la seva superioritat.
El quadre de l’Anunciació que van acabar cap al 1475 va ser el fruit de la seva col·laboració amb el seu mestre.
L’any 1472 es va inscriure en el gremi de pintors de Sant Lluc. Per ell era el pas indispensable perquè els altres et reconeguessin com a pintor.
Va començar a fer el primer encàrrec important: pintar una taula per la capella de Sant Bernat del Palazzo Vecchino.
Al cap d’uns anys se’n va anar a Milà. Perquè allí podria impulsar el seu ofici.
Es va començar a dedicar a fer retrats que li permetien demostrar que els rostres humans són expressió del caràcter de cada persona. El seu primer retrat va ser fer Ginebra Benci.
Més tard es va presentar a Ludovico el Moro, com a enginyer constructor de ponts, fortificacions…, com a pintor i escultor… el van nomenar Conseller de fortificacions i mestre de festes i banquets de la cort dels Sforza.
Es va concentrar en la realització d’una estatua eqüestre que el duc volia per al seu pare però que no va arribar-se a fer perquè necessitaven el bronze per fer canons.
Al cap d’uns anys, com a mestre de les festes i banquets, va tenir l’ocasió de fer uns enormes palaus i de catedrals de massapà i gelatina, inventar-se els espaguetis, la utilització de tovallons i la forquilla de tres pues.
Tenia molta passió per les màquines i va dissenyar fortaleses, carros de combat…, que Ludovico va utilitzar contra els francesos. I també d’altres enginys: vehicle de dues rodes ( bicicleta), una nau, un vestit per submergir-se a l’aigua, el tirabuixó, el molinet del pebre …
Al cap d’uns anys va estudiar el cos humà per poder-lo pintar i esculpir a la perfecció, i també el dels animals per poder-lo comparar.
Cap a l’any 1489 mentre treballava en l’estuatua eqüestre, es va dedicar a estudiar amb intensitat l’anatomia, la fisiologia i les proporcions del cos humà. El que observava ho dibuixava i escrivia en un quadre que va titular De la figura humana. Va establir les proporcions de l’home perfecte.
Per encàrrec de la Germanor de la Immaculada Concepció, va pintar una altra vegada la Mare de Déu de les roques. El prestigi que va guanyar amb aquesta pintura Ludovico el va fer el seu pintor de cambra.
L’any 1490 va pintar el retrat de Cecilia Gallerani és a dir La dama de l’ermini i La bella Ferronière.
L’any 1495 va pintar un fresc L’últim sopar al Convent de Santa Maria delle Grazie.
L’any 1499 les tropes franceses va derrotar a Ludovico el Moro i es va quedar sense protector. Va marxar a Màntua i més tard a Florència.
Va pintar la Gioconda o Mona Lisa ( 1503 ) que és el més famós dels seus quadres. La dona d’aquest quadre és Lisa del Giocondo, l’esposa d’un ric mercader, però mai va lliurar el quadre a qui li va encarregar i durant anys hi va fer correccions. Va utilitzar la tècnica del sfumato.
Va treballar amb Miquel Àngel per decorar la sala del consell del Palazzo Vecchio, amb ell va aprendre nous camins expressius.
Més tard va pintar Joan Baptista.
Va passar els últims anys de la seva vida a Loira, va morir el 2 de maig de 1519.
Opinió:
M’ agradat molt. Crec que va ser un gran pintor i escultor.
El que no m’ha agradat es que va fer armes de guerra, però gràcies als seus invents ara podem tenir un bicicleta.
Quan he començat a llegir aquest llibre, no podia parar, perquè es molt interessant.
El recomano a tota la gent que li agradi pintar, dibuixar i crear.

Manar i creure

Nom: Manar i creure

Autor: Michel Puech

Editorial: Cruïlla

Col·lecció: Pensahi

Resum: Amb vint capitós ens expliquen historietes de manar i creure, com una de un nen que de gran vol manar, els altres li pregunten que vols fer? Jo de gran vull manar! contesta el nen. També que hi ha gent que te gossos per poder-los manar com fa l’Àngels al seu gos. Dintre de cada un de nosaltres, si ens hi fixem bé, ens adonarem que hi ha un tipus gandul i un que està carregat d’energia, un de nerviós i un de tranquil, un de poruc i un de valent, un d’ordenat i un de desordenat, un que vol i un que no vol, un que només busca passar-s’ho bé i un altre que sap que no sempre pot ser, un que no sap el que ha de fer i un altre que el nega a fer-ho, un assenyat i un eixelebrat, un fanfarró i un modest… Dins de cadascú, doncs hi ha tot de cares diferents, i sovint, a l’hora de prendre decisions, s’organitza un menta de discussió interna. I doncs, qui resol aquest desori? Qui fa d’àrbitre? Cal algun altre encara, per sobre nostre? Un altre cap? Qui mana, aquí? Si volem manar, si ens agrada ser caps, sempre trobarem algú a qui fer creure: a nosaltres mateixos. Potser això és el més interessant de la vida: ser cadascú el seu propi cap. Perquè, ben mirat com volem manar bé els altres si no aconseguim manar-nos a nosaltres mateixos?

Opinió: M’ha agradat perquè tothom ens agrada manar i busquem algú per poder-lo manar. Però nosaltres no ens sabem manar, doncs, com manarem als altres?.

Gemma

 

Redacció de la biblioteca

Dijous 13 de novembre, els nens i nenes de cicle superior vam anar a la biblioteca.

En arribar vam fer grups de 15 persones, totes elles entraven a la biblioteca i els altres podien jugar a la plaça “Pau Casals”.
Vaig entrar al segon torn, i la senyora Montse ens va explicar una mica l’exposició, però preferia que fos l’escriptor “Joan Portell” qui l’expliques.
Més tard vam sortir i va entrar un altre grup.
En acabar va venir en Joan Portell.
Primer ens va explicar una mica la seva vida:
És escriptor, està llicenciat en pedagogia. És crític literari de “El Periódico” , per això es llegia molts llibres per fer-ne una opinió per als altres. Ha publicat molts llibres d’excursions per a nens i llibres de coneixements. I un llibre “M’agrada llegir” que és un llibre que ajuda als pares a fer lectors als seus fills.
Al cap d’una estona ens va explicar el títol de l’exposició, “a pencar”, també ens va definir cada panel, i ens va explicar uns quants llibres. Un d’ells era “l’illa”…
A mi em va agradar molt com els explicava, es veia que si dedicava, que era una mica la seva feina, en fi ja m’enteneu.
En acabar el vam felicitar pel premi que fa poc va guanyar.
Al cap d’una estona la senyoreta ens va deixar mirar uns quants llibres.

Danubi blau

Iniciem aquest itinerari en una ciutat meravellosa, elegant, imperial, eterna … Una ciutat que podria ser ben bé el cor d’Europa, i que viu la música amb una enorme intensitat; que et sembla si la descobreixes escoltant aquesta Audició?

Efectivament, això és un vals, el conegut vals El Danubi blau de Johann Strauss, que ens remet directament a Viena, la capital d’Àustria.

El vals és una dansa de ritme ternari que es balla en parella i que és coneguda arreu del món. Curiosament el seu origen el trobem al país veí, Alemanya.

Segles enrere, mitja Europa ballava les contradanses, importades d’Anglaterra. Sota aquesta denominació (que prové de l’expressió anglesa “country dance”) s’hi trobaven una enorme quantitat de danses de diversos tipus, però totes de caràcter rústic, alegre i viu, que es practicaven bàsicament en el medi rural.

Una d’aquestes contradanses que es va fer molt popular a Alemanya, era el “Ländler”, una dansa de ritme pausat i compàs ternari que es ballava en parella. Aquest Ländler és precisament l’origen del vals, que es va popularitzar a finals del segle XVIII a Viena i poc després a Anglaterra.

Però aquest nou ball va trobar una forta resistència al principi, pel seu caràcter excessivament “sensual”. Al 1805, un viatger i historiador de l’època, l’anglès Burney, va definir el vals en una enciclopèdia, com a una “desenfrenada dansa alemanya de moderna invenció” i feia constar la preocupació que sentirien les mares angleses si veiessin les seves filles tractades amb tanta familiaritat en ballar aquesta dansa, per tal com ell l’havia vista ballar a un grup de joves alemanys… I és que per a la gent d’aquella societat de gust neoclàssic i ancorada en la moral de les grans monarquies i imperis del segle XVIII, allò devia ser un autèntic excés, una obscenitat: era la primera dansa social de renom internacional on hi havia un contacte físic entre els cossos dels balladors! Fins aleshores, totes les danses de l’alta societat i de l’aristocràcia europea eren molt “prudents i púdiques”, evitaven al màxim el contacte corporal i permetien només agafar-se de les mans (per exemple en el famós minuet); i ara el vals irrompia en els salons dels palaus europeus amb aquell aire tan sensual…

Curiosament, el mot “vals” (de l’alemany Walzer) significa rodar, donar voltes, rebolcar-se, i el seu caràcter més ràpid i desenfrenat va provocar aquestes viscerals reaccions de la societat del segle XVIII. Amb la Revolució Francesa i el nou panorama sociopolític (i fins i tot moral) d’Europa, el vals va ser no només acceptat sinó que es va convertir en el ball social més elegant i famós. La seva música s’ha immortalitzat gràcies a compositors clàssics com Johann Strauss, que va compondre desenes de valsos d’una gran qualitat i bellesa.

Carlos Fernández Batalla

Binomi fantàstic: GOS LLAPIS

gos-maquineta.gifHi havia una vegada un nen que es deia Josep i era jo. Tenia un gos que es deia Isaac. Un dia que el meu llapis de tant fer-li punta es va fer petit, vaig anar al garatge d’un senyor que en venia. Aquest senyor deia que els seus llapis eren màgics però ningú s’ho creia. En vaig comprar un i li vaig deixar una estona a l’Isaac. Més tard vaig veure una baralla per la finestra: el llapis s’estava menjant l’Isaac! Llavors, el llapis amb l’Isaac dins seu va mutar i es va convertir en el primer gos llapis del món! Jo l’utilitzava com un llapis normal però va resultar que no ho era.Cada vegada que jo feia una errada en el meu treball de l’escola, el gos llapis bordava i es pixava als meus deures. Per tant ho havia de tornar a fer una altra vegada. A més a més, el gos llapis tenia tinta en lloc de bava. Un dia, mentre era a classe escrivint amb el meu gos llapis, vaig fer una errada i el gos llapis em va bordar i em va espantar molt i la senyoreta em va renyar. I si no n’hi havia prou, el gos llapis es barallava amb els bolis del meu estoig i els va trencar tots.

Un dia va tornar a ser un gos normal, però ara el gos es va menjar el llapis màgic i va mutar amb el llapis gos. Aquest gos tenia els dits plens de llapis i ratllava tots els carrers. Com a conseqüència ho vaig haver d’esborrar tot. No ser que es pitjor si tenir un gos-llapis o un llapis-gos.

LLUC MARTÍ NOT

Binomi fantàstic: GOS LLAPIS

gosllapis-1imatge.jpgUna vegada hi havia un nen, un nen que es deia Pau. En Pau era ros, tenia els ulls blaus i era molt intel·ligent, tant, que havia inventat un GOSLLAPIS. Us preguntareu per què? doncs perquè aquest invent era un llapis,si, si, un llapis qualsevol com els que fem servir a l’escola, però era un gos!,

Ja ho sé, us estic posant la ment en blanc: el cas és que en Pau de gran volia ser inventor i un dia tenia ganes de clonar un gos però no li va sortir bé perquè al costat del gos hi havia un llapis i apa el gos va anar a parar dins el llapis. En Pau el va provar, va escriure una mica, va fer una falta i el gos, bé el Gosllapis es va fer un pipí al paper. Llavors en Pau va tenir que tornar a començar l’escriptura de nou.

En Pau en aquell mateix instant va tenir una gran pensada, fen molts Gossosllapis i fer-se milionari. Va baixar dels núvols, va anar a buscar uns quants gossos i també uns quants llapis i va començar a fer Gossosllapis. Quan els va acabar tots, va anar al carrer a vendre’ls, totes les mares n’estaven interessades, en canvi els nens no gens, no tenien ganes de quan fessin una falta d’orografia tinguessin que tornar a començar, però ja era impossible perquè totes les mares havien comprat un Gosllapis. En Pau es va anar enriquint cada vegada més i més i més, però sabeu que va passar…

Van començar a venir moltes mares a demanar explicacions perquè resulta que primer el Gosllapis anava perfectament però que quan els nens havien fet sis faltes el gos enlloc de fer pipi al paper el feien a la cara d’aquell pobre nen que estava fent els deures.

Les mares van tornar els llapis a en Pau els hi va tenir que tornar els diners. Es va quedar tan pobre com havia estat sempre. CONTE CONTAT US HA AGRADAT?

MARIA FERNANDEZ ARMARIO

El gat

Tinc un gat molt mal esducat,

que passeja pel terrat.

Sempre fa pipí,

a casa del meu veí.

El gos del veí que ja n’està fart,

algun dia farà un disbarat.

El posarà dins d’un forat,

perqué no s’alti

al seu terrat.

Mònica Mas Pedrós