Poemes

Si el vent fos sucre
jo me’l menjaria,
encara que sabés
que a la llarga m’engreixaria.

Si el cel fos terra
per ell caminaria,
i amb alegria
d’aquest en gaudiria.

Si l’arbre fos mestre
deures ens manaria,
i amb la seva gran branca
ens ho exigiria.

Si l’ocell fos mare
al seu niu jo estaria,
encara que sabés
que un dia fugiria.

Carla Daviu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *