Títol: Jules Verne
Escriptor: Jordi Cabré
Col•lecció: Em dic…
Editorial: Parramón

Resum:
Jules Verne, nascut a Nantes, una ciutat al nord-est de França.
Era un escriptor i per a molts l’inventor de la ciència-ficció. Va ser el primer famós que, no només es va dedicar a escriure històries, sinó que es va esforçar a imaginar les possibilitats de la ciència i les aventures que podien sorgir dels invents.
Li hagués agradat molt fer un passeig per la lluna, viatjar en un submarí, fer un llarg viatje en globus… Però com que no hi havia vehicles per tot això, va viatjar-hi amb la imaginació.
Va anar a estudiar dret a París. Allà va fer una petita broma a un senyor, i resulta ser que era, Alexandre Dumas, el famós escriptor.
Va estudiar molt: geografia, botànica, química, astronomia, mecànica… per assentar les bases de les seves futures novel•les.
Va viatjar 5 setmanes en globus aerostàtic, però mai s’oblidava d’escriure.
El seu èxit definitiu arriba amb La volta al món en vuitanta dies.
Va conèixer a una noia, i van tenir un fill. Michel el seu fill es va tornar molt rebel i el van haver de portar a un reformatori.
Tanta feina va afectar la seva salut, dolors d’estòmac, es desmaiava… i va acabar amb una diabetis, en què anava perdent la vista i l’oïda. Més tard amb una defunció, i a hores d’ara està al cementiri La Madeline.

Opinió:
M’ha agradat molt el llibre perquè, ha fet somniar a milions de nens joves i adults amb les seves obres. És un llibre molt divertit.
El recomano.

Alba Escolà Tilló

TÍTOL: Gandhi
ESCRIPTORA: Lara Toro
COL•LECIÓ: Em dic…
EDITORIAL: Parramón

Resum:
Gandhi era un home que pensava que la violència era la pitjor forma de lluitar, i que les paraules i una vida exemplar són les millors armes per combatre l’enemic.
Va néixer el 1869 a Porbandar (Índia).
Era un país que pertanyia als britànics, que havien conquerit les seves terres.
El seu pare va ser el primer ministre del principat de Porbandar.
La seva religió era l’hinduisme; d’això en va apendre que s’ha de perdonar a les persones que et fan mal.
No era gaire estudiós.
Als tretze anys es va casar amb la Kasturbai.
El seu pare va emmalaltir i va morir.
Després d’això va anar a estudiar al col•legi Maor de Bombai, però com que no s’hi va adaptar va tornar a casa.
Més tard li van dir que anés a estudiar dret a Londres, per ser ministre com el seu pare.
I el 1888 va embarcar cap a la capital.
Hi va deixar a l’Índia la seva dona i el seu fill acabat de néixer. Al 1891 l’ acabar els estudis va tornar al seu país, i el seu germà li va comunicar que la seva mare havia mort.
Al 1893 li va sorgir un altre viatge a Durban (Sud-Àfrica). Per resoldre problemes de jutjats.
Allà quan va pujar en un vagó de tren, un noi li va dir que havia de viatjar en un vagó de tercera classe, perquè era indi, ell s’hi va negar, però el van fer fora a cops de peu.
I va passar la nit en un banc.
Va escriure una opinió sobre el maltractament que es feia als indis. Ho van saber els anglesos i es van ficar de part seva.
Van començar a lluitar contra els britànics perquè els maltractaven, fent servir l’arma de la veritat. Pels indis s’anomena satyagreha.
Tambè els feien portar una autorització per viure en un país estranger. Ell la va cremar i el van tancar durant dos mesos a la presó.
Als dos mesos el van deixar en llibertat, i fins i tot es va fer amic del general Smuts, i va tornar al seu país.
Allà hi havia la 2ª Guerra mundial, i també guerres entre l’Índia i el Pakistan.
Es va morir la seva dona , i més tard ell.

OPINIÓ:
Aquest llibre m’ha agradat molt. És molt interessant.
El recomano.

Alba Escolà Tilló

TÍTOL: Anna Frank
ESCRIPTORA: Carmen Gil
COL•LECCIÓ: Em dic…
EDITORIAL: Parramón

Resum:
Anna Frank era una nena com les de la seva edat,li agradava quedar per fer esport, riure i moltes coses més!
Però a ella li va tocar viure amb una època molt difícil: La Segona Guerra Mundial.
En aquesta guerra es perseguien als discapacitats, els jueus, esclaus…
Anna Frank va nèixer el 12 de juny de 1929 a Frankfurt, una ciutat d’Alemanya.
Tot i que se’n va anar d’aquesta ciutat de ben petita i no té gaires records.
Té una germana, la Margot, una nena tranquil•la i obedient.
Als dos anys es van haver de mudar a una casa petita i barata i seguidament a casa la seva àvia.
Adolf Hilter havia fundat un partit polític, el nacionalista (NSDAP) o partit nazi.
Com que l’NSDAP odiava als jueus els començaven a perseguir.
Anna Frank i la seva familia eren jueus i el seu pare va anar a Holanda per trobar una casa i començar una nova vida.
La seva mare, ella i la seva germana vivien a casa la seva àvia. La seva mare tambè viatjava de tant en tant a Amsterdam per trobar una casa per viure.
La va trobar, i se’n hi van anar. S’hi va trobar molt bé, ben aviat com un peix a l’aigua.
Alla va fer moltes amigues. La millor de totes va ser la Hanna.
La Hanna era jueva com l’Anna. L’Anna allà també va trobar el primer amor i estava convençuda de que s’agradaven encara que només fos una miqueta. Quan va passar l’estiu la va deixar perquè se’n va anar a viure amb un noi més gran.
A Alemanya la guerra continuava, es van emportar als tiets de l’Anna però per sort els van deixar en llibertat.
El 10 de Maig de 1940 els avions alemanys van sobrevolar pel cel holandès. Hi va haver bombardejos terribles per tot el país.
A Amsterdam s’estava ficant la situació molt difícil. Els jues no podien fer anar tramvies, autobusos, cotxes, tampoc podien anar als espectacles públics etc.
Sense que la Margot i l’Anna sapiguessin res els seus pares van buscar un refugi per quan estiguessin en perill.
L’endemà va arribar una carta que deia que havia de presentar-se a la SS.
(Era una policia del servei de Hitler.) Per això van marxar seu refugi que era una casa.
Uns dies desprès se’ls van emportat amb tren. L’Anna estava asustada pel que passaria.
Els van portar en un camp de concentració que era terrorífic. Els van separar homes i dones però desprès vivien junts. Al cap d’uns dies se’ls van emportar amb un altre camp de concentració. Allò si que era l’infern, també els van separar homes i dones i d’allà ja no veuria mai més al seu pare. L’única alegria que va tenir allà es que es va trobar amb la Hanna, però la Margot i ella es van morir de tifus.
Dels vuit amagats només va sobreviure el seu pare, i l’Anna seguia viva!

OPINIÓ:
És un conte molt realista, no m’ha agradat, m’ha encantat!
Aquesta nena ha pogut superar moltes coses i sobretot per la vida que ha tingut.
Hi ha hagut escenes de tota mena.El final ha sigut inesperat, i jo m’he quedat sense paraules.
Recomano aquest llibre.

Alba Escolà Tilló

Títol: Alexandre el Gran
Escriptor: Pau Miranda
Col•lecció: Em dic…
Editorial: Parramón

Resum:
Alexandre el Gran, prové de Macedònia, al nord de la península grega.
Va néixer el segle IV aC.
A partir del 467 aC els atenesos van estar governats per Pèricles un gran líder que va aconseguir portat la seva polis i la cultura atenesa al punt de màxima esplendor.
Va ser així com Atenes es va convertir en la capital de Grècia.
La seva mare era una princesa de l’Epir, un dels territoris grecs propers a Macedònia, i entre els seus avantpassats hi havia el mític heroi Aquil•les.
Als 14 anys va anar a estudiar amb Aristòtil, un dels filòsofs més grans de la història.
El seu pare era el rei de Macedònia, tothom el considerava un gran monarca.
Dos anys després de la batalla de Queronea, el seu pare fou assesinat al casament d’una de les seves germanastres, Cleòpatra, i uns dels seus generals Ptlomeu.
Quan tenia vint anys es va convertir ni més ni menys amb el Rei d’Alexandre de Macedònia. Llavors va crear l’imperi més gran de tot el món conegut.
Al segle V aC hi havia hagut grans batalles. Una de les més famoses era la de Marató dirigida per Atenes que van vèncer a l’invasió de Grècia. D’aquí ve la famosa la famosa cursa de Marató de 42 km, de la que separava el lloc de la batalla de la ciutat d’Atenes.
Després de molts anys el seu objectiu quan va arribar a Egipte, va ser la fundació de la nova ciutat: Alexandria. Ni ell ho podia creure.
Va voler simbolitzar la fi de l’Imperi persa i l’inici d’una nova era, la de l’imperi d’Alexandre de Macedónia!
Va conèixer una bellíssima dona que es deia Roxana , amb qui va tenir un fill, però no va arribar a regnar.
LLavors ell va morir.
Historiadors de Grècia i Roma intentaven dedicar-se a explicar la vida d’Alexandre, volien reviure les seves gestes i gairebé ho van aconseguir. Van fundar el gran Imperi romà.

Opinió:
El llibre m’ha agradat molt. És molt interessant.
Ell diu: En pocs anys vaig bastir un imperi colossal.
El recomano.

Alba Escolà Tilló

Títol: Déu i els déus
Escriptors: Brigitte Labbé i Michael Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
Aquest llibre parla de la creació del món. O sigui, els animals mai s’han preguntat com va començar tot, perquè existeix la vida etc.
En canvi les persones, sempre ens hem preguntat d’on venim i buscar maneres per saber la creació del món.
També diu que per a cada cosa hi ha un déu. Per exemple: El déu de la pluja, el déu del vent …
El déu del Sol existeix, perquè el sol existeix; el déu del Vent existeix perquè el vent existeix; i ningú no és pregunta si es veritat. No és ni veritat ni mentida. Igual que com el sol tampoc és ni veritat ni mentida: hi és i prou.

Opinió:
M’ha agradat el llibre, no ha estat malament. Però crec que n’hi ha de millors, i que el recomano per la gent que els hi agradi aquests temes.

Alba Escolà Tilló

Títol: Riure i plorar
Escriptors: Brigitté Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
Aquest llibre parla sobre els dos grans llenguatges que tenim a dins al cos, i no els podem ignorar mai. Aquests dos missatges són les rialles i el plor.
Hi ha vegades que passem per moments en què plorem o riem i no sabem per què.
Potser ho sabrem al cap d’un temps…
Riure de mentida és una manera molt eficaç de burlar-se d’algú d’humiliar-lo de ridicurlitzar-lo…
O plorar de mentida és una manera de manipular als altres, d’obtenir-ne el que volem.
Les rialles i el plors falsos ens poden ajudar, però en el fons està molt mal fet.
A vegades, però, ens fa riure l’acció d’una persona, si entrepussa amb la vorera, si s’enxoca amb la farola… però simplement ens fa riure perquè és divertit.
Riuren’s de nosaltres mateixos ens demostra que no som perfectes, ens demostra un signe de bona salut, còmodes de nosaltres mateixos i que ens sentim bé.
Tot i que riure de vegades pot fer molt mal. Pot fer més mal que un insult o un cop de puny. A vegades, també, plorem per una cosa, que és l’emoció. És la felicitat.

Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat molt. És molt divertit, molt interessant, i molt educatiu.
Crec que està molt bé, i que les rialles i el plors són uns llenguatges més meravellosos que poden existir a la vida.

Alba Escolà Tilló

Títol: Els nens i les nenes
Escriptors: Brigitte Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
La natura ha decidit que entre els humans hi ha d’haver homes i dones, però també hagués pogut haver tres, quatre, deu mil tipus de gèneres! O potser cap.
Les nenes mai ens hem preguntat si els nens són un zero a l’esquerra? O els nens que les nenes són un zero a l’esquerra? Hi ha unes certes diferències, però tots som persones humanes, i ens podem relacionar amb qui sigui Perquè tinguem amigues, no vol dir que no poguem tenir amics ( o al revès), tots junts ens ho passem molt bé!
Però hi ha homes que sempre han volgut demostrar que els homes són més forts que les dones.
Si tots fòssim iguals no hauria canviat res al món! Seria tot un avorriment veure totes les persones iguals!
EXEMPLE:
Aquest noi ha trobat una noia diferent de les altres.
Aquesta diferència és màgica, perquè fa passar de ser un zero a l’esquerra a ser fantàstic. I per això no hi ha cap explicació.

Opinió:
Aquest llibre és fantàstic, interessant…
M’ha fet pensar molt, i veure les coses com són.
El recomano.

Alba Escolà Tilló

Títol: Picasso
Escriptora: Eva Bergalló
Col•lecció: Em dic…
Editorial: Parramón

Resum:
Picasso va néixer el 25 d’octubre a Màlaga, el 1881. El seu pare era professor de dibuix, i això va inspirar a Picasso en el seu talent pel dibuix. Tenia dues germanes: Lola i Concepció.
El 1892 es van haver de traslladar a Galícia. Allà va morir la seva germana Concepció.
Al cap d’un temps el seu objectiu era tornar a Màlaga a passar-hi les vacances i després traslladar-se a Barcelona. De camí a Andalusia van passar per Madrid i van visitar el Museu del Prado. Era la primera oportunitat que tenia de contemplar les obres dels mestres: El Greco, Velázquez,Goya…
Un cop a Barcelona, va continuar els seus estudis artístics a l’Escola de Belles Arts, popularment la Llotja. I també va viatjar a Horta de Sant Joan. Després va passar uns anys a Madrid. I unes dècades més tard es va instal•lar a la residència de París. París per a ell era la ciutat de l’art, dels cabarets,… El seu primer quadre pintat a la capital francesa va ser Le Moulin de la Galette. El desembre de 1900 va tornar a Barcelona. I dos mesos més tard es trobava a Madrid. El juny de 1901 es va convèncer per la necessitat de tornar a París de manera definitiva. El color Blau envaïa els seus quadres. Dibuixava homes i dones que els seus cossos transmetien desassossec. La seva passió durant aquella època eren el color blau, el color rosa i les dones.
El 1907 va donar llum al quadre de : Les senyoretes del Carrer D’avinyó.
L’any 1918 va casar-se amb Olga Koklova i el 1921 van tenir el seu primer fill, Paulo.
Temps més tard va acabar amb Olga, i amb Marie Therese Walter va tenir la seva segona filla, Maia.
El 1937 va començar a pintar el quadre Guernica sobre els horrors de la guerra.
El 1939 va morir la seva mare. I es va separar de Marie Therese. I es va ajuntar amb Dora Maar. Va trencar amb Dora Maar i va compartit vida amb Françoise Gilot mare de les seves dues filles: Claude i Paloma.
Finalment, tots els seus quadres pintats i dibuixats es poden visitar als museus que hi estan exposats. Exemples: Museu el Louvre de París, Museu Picasso de Barcelona, Museu Picasso a Madrid, Museu Reina Sofía Madrid, Museu Picasso París, Museum of Modern Art de Nova York, i museu del Prado Madrid.

Opinió:
M’encanta aquest personatge, els seus quadres, i la seva vida tan moguda…
Va poder viatjar les vegades que va voler, i no li faltaven dones, no.
El llibre ha estat bé i hi ha un dibuix molt original.
El recomano per als aficionats de Picasso.

Alba Escolà

Resum:

Aquest relat tracta sobre les coses justes i les injustes. Fer les coses justes és com si estiguessis fent parts iguals, per exemple: Seria just que a cada alumne li toqués el mateix tros de pastís. Llavors han de partir el pastís en mateixes mides. Però tot no pot ser justícies, perquè si no, per Nadal cada nen tindria de tenir el mateix regal, o cada família tindria de passar les vacances en el mateix hotel. Tampoc pot ser coses molt extremadament injustes, com per exemple: no es permet a les dones musulmanes anar als parcs o no es permet als negres jugar a futbol o sortir al carrer en alguns països. S’intenten fer el major nombre de coses justes, però no ho aconsegueixen.

Opinió:

En aquest llibre, hi apareix un jugador marcant un gol i és anul•lat per mans que no eren. El nen s’enrabia perquè es injust. Això a mi també m’ha passat, però jo m’intento controlar. Recomanaria aquest llibre a les persones que es pensen que tot es injust.

Àlex Fernández batalla