Manar i creure

Publicat el per
Respon

Resum

Aquest llibre tracta de manar i creure. Ens explica que quan sóm petits,

ens sentim com esclaus obeïnt ordres dels nostres pares, germans, mestres…

Quan sóm petits diem que de grans, volem donar ordres,

però el que volem dir en realitat, és que no en volem rebre.

Hi ha gent que no vol manar mai per no ser el responsable i prefereix amagar-se,

i hi ha gent que vol manar perquè se sent més important.

Hi ha d’haver lleis i ordres per fer que el món pugui viure

en pau. Però ningú s’ha de passar.

Opinió

Aquest llibre m’ha agradat perquè m’ha explicat una miqueta com ha d’anar

el món amb tot això de la llei i les ordres.

Però hi ha gent que no li agrada manar perquè no li agrada donar ordres,

però tampoc li agrada rebre’n. Hem de ser lliures, però no gaire,

sinó tot seria disbauxa!

Tot i això, el llibre m’ha agradat i el recomano.

La vida i la mort

Publicat el per
Respon

Resum

Aquest llibre tracta de la vida i la mort. Ens explica que hi ha morts que ens fan plorar més perquè “són més importants”.  Conta perquè ens morim i el que passaria si ningú es morís. I explica moltes coses més. Qui viu, mor. Una pedra no mor perquè no viu. I com que la vida són quatre dies, millor que la vivim contents i que sigui molt productiva!

Opinió

M’ha agradat molt aquest petit llibre perquè m’ha explicat coses que coneixia però què no hi pensava mai, i bé, he arribat a la conclusió de què en tot tenen raó. Només hem de matar a éssers vius per menjar, perquè és el cicle de la vida (matar a un mosquit empipador suposo que no compta). M’ha agradat llegir-lo. Jo el recomano.

Jules Verne

Publicat el per
Respon

Resum

Aquesta biografia explica la vida de Jules Verne. Va néixer en un poblet de França. Era un escriptor molt bo, tot i que li va costar aconseguir la fama, feia viure fascinants i diferents aventures a la gent que llegia els seus llibres. Ell tenia un imaginació desbordant, i els seus contes et poden transportar al futur, s’imaginava coses que encara no existien, com ara el submarí. Per aquesta capacitat es considerava un escriptor de ciència-ficció.

Opinió

El llibre m’ha agradat bastant. Crec que estaria bé que tots tinguéssim aquella gran imaginació. Ara que m’he llegit la seva biografia, tinc ganes de llegir-me alguns dels seus llibres!

Riure i plorar

Publicat el per
Respon

Resum

Aquest llibre parla de riure i plorar. El llibret explica que el nostre cervell no controla si

volem plorar o riure, ho mana el cos. A vegades la gent plora o riu sense saber perquè,

i encara que vulguem no ho podem controlar. Potser és que se t’ha acumulat algun mal al

cor i ja no puguis aguantar més. La gent riu de mentida per ofendre els altres, o també

és una forma de dir: Sí, sí, molt graciós. Hahaha. O es plora de mentida per aconseguir

alguna cosa. Normalment t’agafen atacs de riure quan no et pots aguantar d’una cosa,

és com un alliberament. Els riures es fan per les equivocacions dels altres, no és que

vulguis fer mal, és que fa gràcia quan passa una cosa que no estava als plans. Plorar és

humà, i riure també, però no es pot riure de tot.

Opinió

El llibre m’ha agradat i ara sé perquè agafen els atacs de riure i

he aprés si era normal plorar sense cap motiu…

Tot no es fa per a què la gent es senti malament, i llavors

intentaré  no ofendre’m tant… serà complicat…

Gaidí

Publicat el per
Respon

Va néixer a reus, 10 de juny de 1852.Fou un arquitecte Español de Barcelona, del modernisme català.Va ser un arquitecte català amb uns estudis inats de la geometria i el volum.Gràcies mab aquesta persona, a Barcelona tenim cases,esglesies,monuments…També es reconegut per la sagrada família de Barcelona. Es va enamorar de Barcelona als 17 anys, quan va arribar, quasi tots els monuments antics estan fets amb la seva imaginació.

galileu

Publicat el per
Respon

Resum.

Galileu Galilei va néixer a Pisa, Itàlia el 15 de febrer 1564.

Es va distingir com a físic,matemàtic,astrònom i filòsof.

Durant la seva vida es va dedicar a inventar,descobrir i investigar.

Vivia amb una família senzilla en un monestir.

Primer va descobrir els pèndols i oscil·lacions, i cada cop inventava més coses científiques.

També va inventar el telescopi per la qual va descobrir Mart, també altres planetes com Venus Júpiter,estrelles… També calculava les velocitats dels canons i altres objectes. El 1613 va observar per primer cop i amb molt de compte el Sol i la Lluna. Finalment va morir el 8 de gener de 1642.

Opinió.

Trobo que aquest llibre és molt avorrit, millor que s’ho llegeixi la gent que vol ser científica.

També hi havia algunes paraules que no entenia.

amina drizi

Déu i els déus

Publicat el per
2

Editorial: Cruïlla
Autors: Brigitte Labbé i Michel Puech

RESUM:

Aquest llibre, ha sigut molt interessant. Tracta dels Déus. Hi ha persones, que creuen que només hi ha un déu, altres, que n’hi ha dos, i altres, que no n’hi ha cap de déu.
Tots i totes tenim maneres de pensar diferents, però, això no vol dir que la nostra manera de pensar sigui la millor. Hi ha persones, que fan xantatge a d’altres persones perquè creguin amb la seva religió; això no està bé fer-ho, tothom és diferent i tothom pensa diferent. Algunes persones, abans de tenir un fill o filla i és la primera vegada, resen als déus o al déu, que tot surti bé. Aquest llibre, també ens explica, que hi ha coses que sabem, i coses que no ho sabem, ens ho creiem. Podem dubtar si el regal que ens portarà el Pare Noel o els Reis Mags ens agradi o no, no ho sabem, però sí que sabem, que vindrà Nadal, no ho sabem, ens ho creiem. Si en Miquel està enamorat de la Dolors, només ho sap la Dolors si ella també està enamorada d’en Miquel o no, no ho pot preguntar a ningú més que no sigui la Dolors. Ella, potser li dirà que també està enamorada d’ell, o potser no.

OPINIÓ:

És un llibre molt important, està molt bé el que diu, i també és molt real i té tota la raó.
De vegades, les persones no ens sabem comportar amb altres persones,
i no sabem tenir respecte a les maneres de pensar d’una altra persona,
mai ens hem de creure que la nostra manera de pensar és la millor.

Joana Sirera Fabregat

Gandhi

Publicat el per
1

Editorial: Parramón
Autor: Mariona Cabassa

RESUM:

Gandhi, va néixer el 1869 a Porbandar, que és una ciutat que està situada a l’oest de l’Índia. Tracta de què és molt important lliutar per la veritat, sense utilitzar la força, sense pegar-nos. Ell estava totalment en contra de la violència. Mohandas Karamchand Gandhi, (que és com es deia de veritat) era un home vegetarià. Tot i que no treia gaire bones notes i tenia un caràcter molt fort, era un home de seny i molt bo. Quan hi va haver la Gran Guerra, van lluitar nombrosos països d’Europa i ell, pensava que això ens serviria per fer un pas endavant vers la independència de l’Índia.

OPINIÓ:

És un llibre que m’ha agradat molt, pel dibuix que hi ha a la tapa del llibre em sonava una mica. Ara, ja sé molt bé qui és. Un home fantàstic! Mai havia conegut ningú tan bo com ell.

Joana Sirera Fabregat

El coratge i la por

Publicat el per
Respon

Resum:

Tots tenim por d’alguna cosa: por de la mort, por de les aranyes, por de la foscor, por de perdre… La por és una emoció. Segur que qui té por té bons motius per tenir-ne. La gent valenta té por: és conscient de les dificultats i dels perills que ha de vèncer. Quan tenim por ens costa pensar, perdem el seny i fem ximpleries.

El coratge com la por també és un sentiment, tenir coratge és actuar malgrat el que sigui. Cal coratge per veure, dir, decidir, actuar. Cal coratge per gosar combatre les coses que tothom acepta. De vegades es diu el contrari del que es pensa per quedar bé, i resistir-s’hi, no trair-se a un mateix exigeix coratge.

Opinió:

Aquest llibre m’ha agradat molt perquè em fa pensar amb les pors que tinc i me les fa veure d’una altra manera, em dona coratge per superar-les. I el recomano per això.

Marcel Martínez Sanmartín

Anna Frank

Publicat el per
Respon

Editorial: Parramón

Col-lecció: Em dic…

Autor/a: Carmen Gil

Resum: Anna Frank habia nascut a Frankfurt l’any 1929. Al cap de tres anys ella i la seva família van haver

d’emigrar als Països Baixos fugint del terror nazi. En el seu diari va tenir l’experiència de viure oculta en una casa,

amb la seva família i altres persnes, intentant eludir la persecució que els alemanys sotmetien als jueus. La tendresa,

la solidaritat,  l’experança,  l’amor,  les pors  l’ànsia de llibertat i un cúmul de sentiments estan reflectius en les pàgines

d’una noia que somiava ser escriptora, i que es va extingir per causa del tifus i de la bogeria que va fer trontollar Europa

a la primera meitat del segle XX ( vint ).

Opinió personal: Aquest llibre m’ha agradat moltíssim, encara que l’Anna era molt xerraire i pesada, a mi em sembla bona nena.

Gràcies a ella, per haver escrit aquell diari, hem sapigut més coses sobre la seva vida, la Segona Guerra Mundial i sobre els nazis.

 

 

Anna Frank

Publicat el per
Respon

Resum :

Aquest llibre es titula Anna Frank . Anna Frank va néixer a Frankfurt (Alemanya) el 12 de juny de 1929 . Els seus pares li explicaven que tota la seva família sencera havia nascut allí. Els carrers de Frankfurt eren tranquils i pacífics on hi passejava gent de tot arreu .

Anna tenia una germana anomenada Margot i els seus pares es deien Edith i Otto , vivien en una casa amb jardí molt bonic.

Quan Anna passejava pels carrers de Frankfurt (Alemanya) tan tranquila , passaven coses serioses , hi havia un home anomenat Adolf Hitler que avia fundat un partit polític , nacionalsocialista (NSDAP) o partit nazi . Els nazis prometien als Alemanys arreglar tots el problemes que havia dut la” Primera Guerra Mundial “ i tornar a convertir Alemanya en un país ric i poderós . I d’aquesta manera van aconseguir guanyar les eleccions el 1933 . Per aconseguir més poder van començar a perseguir els jueus , gitanos , homosexuals , discapacitats , esclaus , Polacs , Russos …

El dia de l’aniversari de l’Anna li van regalar un munt de regals llaminadures , flors , trencaclosques, i el més bonic de tots un diari que allí dins va escriure l’horror de la seva vida i la Segona Guerra Mundial , d’aquest diari se n’ha fet un llibre traduït amb tots els idiomes i sobretot amb algunes escoles s’ha de llegir obligatòriament .

Opinió Personal :

Aquest llibre m’ha deixat bocabadada . Quan me’l llegia pensava lo malament que ho devia passar en aquella època i veure sofrir la gent devia ser molt dur, i sobretot que ella no es queixava tan com nosaltres i que tot ho tenia be . Me l’he llegit 2 vegades de tant que m’ha agradat . M’agradaria que la Segona Guerra Mundial no hagués passat mai.

Desirée Español Bosch 6è B

Petits i Grans

Publicat el per
Respon

Resum :

“Petits i Grans”  és un llibre , que tracta dels problemes dels adults i dels infants. La primera part tracta  dels grans, hi ha adults que estan malament del cap, i llavors els tenen que tancar en un centre (reformatori ) perquè si els deixen sols pel carrer poden fer bestieses. Com per exemple : pegar , violar , segrestar … als nens/es , i adolescents. A les persones que els hi agrada violar, als adolescents i nens/es (infants) també volen tocar les parts sexuals d’ells/es . Quan això es sap , al que ho ha fet el posen a presó durant molts anys , i el menor queda protegit la vida dels grans , és bastant complicada.

La segona part tracta dels “petits”. A vegades no els hi prestem massa atenció i llavors es quan es fan pesats i no paren de rondinar , quasi sempre han  d’aguantar-se perquè els pares tenen d’altres coses a fer ,i si ells fossin més grans els podrien ajudar . Quasi totes les coses estan prohibides als menors de 18 anys , com per exemple: l’alcohol , entrar a les discoteques , votar pel país , els menors de setze no poden treballar , ni veure programes de televisió pels adults … a vegades sembla que els petits no importem tant com els grans , però … ser petit està molt bé i és divertit!

Opinió Personal :

Aquest llibre és un dels de la col·lecció “PENSA-HI”, i m’ha encantat. A més a més el tema està molt bé , crec que això del tema dels grans de violar és una cosa que no s’hauria de consentir per l’infant , que aquest trauma sempre el recordarà encara que l’adult que li hagi fet estigui a la presó. I sobre el tema dels petits crec que està bé ser petit, perquè no tens moltes responsabilitats , però jo estic bé com estic.

Desirée Españo Bosch  6è B

Teresa de Calcuta

Publicat el per
Respon

Resum :

Aquest llibre tracta d’Agnes Gonxha Bojaxhiu , coneguda com a Teresa de Calcuta . Va néixer a Skopje una ciutat  Albanesa situada a la vall del riu Vardar , un agost calorós .

Tenia dos germans Aga i Lazar , els seus pares es deien Nikola i Dranafile . El seu pare era comerciant de mercaderia i malauradament va morir intoxicat. Ella , els seus germans , i la seva mare es quedaren sols sense pare ,però ,  la seva mare va tirar endavant es va ficar a cosir vestits , i els anava venent. La vida els hi va anar bé.

Tot va començar quan Agnes es va donar compte que ella també volia ser una missiones , per ajudar la gent d’altres països i viatjar pel món , però també sabia que si hi anava passaria molts perills .Aquesta ideea ningú li va traure del cap.

Així va ser es va ficar a la feina i va marxar cap a l’Índia (Calcuta) .Quan va arribar allí hi havia moltes més missiones es va ficar a a curar malalts,avis,nens/es , tirats pels carrers del barri … Va formar molts centres per traslladar els malalts . Es van anomenar les Missiones de la Caritat  , i allí va començar una nova vida per a ella ,es va anomenar Teresa de Calcuta .

Va salvar moltes vides i va ajudar a milions de persones , va fundar 610 fundacions per tot el món , de les Missioneres de la Caritat .Va guanyar el Premi Novel de la Pau .Mor el 5 de novembre del 1997 , a causa d’un problema del cor.

Opinió Personal :

Crec que aquesta dona va aprofitar la vida al màxim , m’ha encantat llegir-me aguest llibre he après una cosa més , i que és molt important respectar i cuidar els altres, si vols que et respectin a tu.

Desirée Español Bosch 6è B

El bé i el mal

Publicat el per
Respon

Resum:
Aquest llibre tracta sobre el que està bé i el que no.
Hi ha coses que si ets en presencia d’un altra persona no t’atreveixes a fer i et comportes,però la majoria de la gent,si sigués invisible per un dia,faria una dolenteria segura.
També hi ha el cas dels que pensen que està bé i els altres que no.
Però si poséssim el cas del llibre,el llop té que menjar,i s’ha d’alimentar d’ovelles,aleshores el robust llop ho troba just,però la indefensa ovelleta vol viure,així que no és just ni per l’un ni per l’altre.Hi ha casos que t’ensenyen que alguna cosa,per exemple robar està bé,però no ho està.
També hi ha el cas de l’enveja,que és una de les pitjors.
I la referència del llibre és:Mai o poques vegades fiferenciem del bé i el mal.

Opinió personal:

He trobat el llibre avorrit,però també m’ha fet pensar:
-Laura,que està bé això?
I aquest llibre el recomano degut a que tots ens hauríem de plantejar si fem el bé o el mal algunes vegades.

Tenir temps i perdre el temps

Publicat el per
Respon

Resum:
Els adults sempre van amb pressa i mai dirien:
-Anem a combrar amb calma!
-Dutxa’t tranquilament!
Encara que algunes vegades els adults ens fan fer coses com escriure un resum amb calma per no fer faltes d’otrografía.
Ningú no pot veure,tocar,sentir… el temps,sol podem veure’l com canvia.Les coses a bease del temps canvien.
Si poséssim l’exemple d’un home que ha estat en coma uns vint anys,la seva esposa que era bella,rossa amb ulls verds i la cara fina,al despertar l’home veu la cara amb algunes arruges,el cabell blanci els ulls amb ulleres,el seu fill que tot just sabia escriure i conduir un patinet,ja era advocat i conduïa el seu Ferrari roig,i la seva filleta de tres mesos,que bevia llet materna,ja començava a tastar el vi.
El temps és el nostre passat,present i futur.Es qui decideix que toca actualment,si nosaltres,els ésser humans intentéssim decidir el temps,tot seria un enrenou.

Opinió personal:
Aquest llibre m’ha agradat,però penso que enlloc de llegir-nos nosaltres aquest llibre,que se’l llegeixin els pares,perquè sempre són ells els que sempre ens diuen que hem de fer,a quina hora hem d’estar allà,si ara toca música,ara arts,ara hípica…

Charles Chaplin

Publicat el per
Respon

Resum:

Aquest llibre tracta de Charles Spencer Chaplin , va néixer el 16 d’abril del 1889 a Londres . Va ser guionista , compositor , productor , actor i director de cinema . Les seves primeres pel·lícules van ser ; ” Una nit al music-hall anglès” , “l’Immigrant” i “El noi a Nova York” .

Els seus pares també eren actors (pare actor i mare cantant )la seva mare es deia Hannah i el seu pare Charles , tenia un germanastre  anomenat John Syndey Chaplin .A Charles Chaplin l’havien ficat en un orfenat perquè no tenien prous diners per pagar alguns detalls de la casa, i no el podien mantenir , allí hi va estar uns quants mesos .Quan va sortir Charles demanava caritat pels carrers del barri ,i mentre o feia ballava, feia pallassades per fer riure a la gent , però l’únic que feia era fer el ridícul.

Els seus grans èxits ;

De 1923 al 1952 Chaplin va treballar constanment  en una pel·lícula anomenada “Una Dona de París “.

El 1942 va conèixer a Oona O’Neil , de disset anys d’edat i filla del famós dramaturg Eugne O’Neil  , tercer i últim dels seus grans amors , que es va convertir en la seva esposa el 1946.

Els seu personatge més conegut del cinema va ser “Charlot” amb el que va treballar molts anys , i va tenir molt èxit .Va morir el 25 de desembre del 1977 a causa de la seva salut que li fallava molt.

Opinió Personal :

El llibre que m’he llegit m’ha encantat , la vida d’aquest actor m’ha facinat completament , i, les seves pel·lícules van ser i són molt originals . Fan molt riure , m’imagino que era una boa persona i un bon actor.

Desirée Español Bosch 6è B

Gaudí

Publicat el per
Respon

Resum:
Gaudí era un home apassionat a l’arquitectura,per això ha dedicat tota la seva vida a aquest tema.
Va néixer el 25 de juny l’any 1852,en una ciutat de grandària mitjana,Reus.
La seva història d’arquitectura va començar amb 17 anys,quan els seus ulls van veure Barcelona per primera vegada.
Abans de fer la carrera d’arquitecte,Gaudí va treballar amb alguns professionals de l’arquitectura,com F.P de Villar,el primer arquitecte de LA SAGRADA FAMÍLIA,però ell treballava de delineant.
La seva primera creació va ser la seva taula d’estudi.
Als vint-i-sis anys va acabar la seva carrera d’arquitecte,des d’aleshores,Gaudí va començar a treballar amb persones importants com: Manel Vicens per crear la seva casa d’estiueig,i Eusebi Güell,i d’aquí ve el nom de:La casa d’Eusebi Güell,el parc Güell,la bodega Güell,la cripta Güell…
Peró la feina no acabava aquí,perquè a part de fer les coses d’Eusebi Güell,reformar la catedral de Mallorca…li venia el més important:LA SAGRADA FAMÍLIA.
LA SAGRADA FAMÍLIA era una obra començada per F:P de Villar.
Mentrestant feia “LA SAGRADA FAMÍLIA”,Gaudí es va translladar a viure al Parc Güell,en una de les dues habitacionse que hi havia.
Però el set de juny de 1926 el va atropellar un tramvia i va morir,Gaudí va ser enterrat a LA SAGRADA FAMÍLIA,en un funeral multitudinari.

Opinió personal:
He trobat el llibre sobre Gaudí interessant perquè explica la vida d’aquest home tan important i personalment crec que està bé que ens digui totes les seves obres.

De veritat o de mentida?

Publicat el per
Respon

Resum:
Aquest llibre tracta sobre la veritat o la mentida.
Perquè no és senzill dir sempre la veritat perquè pot causar problemes com:
Si tu estàs enamorat d’un nen que és molt lleig i tu el veus perfecte, però la teva amiga veu la realitat, és millor mentir, perquè no et trenqui el cor.
També hi ha gent que diu mentida, i després afirma que ho diu de broma, però ja es massa tard, perquè aquella persona ja es sent dolguda i trista.
També hi ha classes de gent que no compleix les coses i ja no saps si confiar en ells.
Algun altre cas és el de la mentida que sembla veritat, com Shrek que no és cert, però alguna que altra gent imita les coses que veiem a la televisió,llibres,pel·lícules… que no són reals i les volem imitar però acaba perjudicant-nos i podem acabar morint-nos.
Però de fet sense la mentida tot seria espantós i avorrit, així que la mentida és una cosa especial.
Opinió:
Aquest llibre m’ha semblat molt bonic perquè jo m’he sentit com alguna d’aquelles persones i no sabia que la mentida fos tant important i no m’agradaria sentirme sempre com ells però alguna mentida ens convé.
Així que m’he parat a pensar i he arribat a la conclusió de que la mentida és un viatger que passa per nosaltres.

Alexandre el gran

Publicat el per
Respon

RESUM

Alexandre el gran va ser el fundador d’Alexandria.

Va fer projectes molt importants i va formar un imperi molt gran.

Alguns amics seus el van trair i d’aquí va començar a desconfiar de tothom.

Van guanyar moltes batalles i sovint eren els herois.

Alexandria va tenir la biblioteca més important de tota Roma però un desafortunat incendi la va cremar tota.

Li havia costat molt, però Àsia es trobava al seu abast i els perses havien estat derrotats, així que podia començar a construir el seu propi imperi .

El 30 de juny de l’any 323aC, Alexandre de Macedònia havia mort a la ciutat de Babilònia. Tal i com ell havia manat va ser enterrat a la ciutat que havia fundat: Alexandria.

Opinió personal: Està molt bé que aquest senyor hagués fundat Alexandria perquè ho trobo molt interessant.

Laia Escribà Hidalgo

Galileu

Publicat el per
Respon

Resum:

Va nèixer a Pisa, a Itàlia el 15 de febrer de 1564,fou distingit com un físic,matemàtic,astrónom i filòsof; en la seva època es va recuperar el saber i els descobriments.
Galileu va demostrar certes coses com que les lleis de la natura estan escrites en llenguatge de matemàtiques,va combinar les experiències amb mesuraments acurats,registres i càlculs. Va ser un pioner del mètode científic modern,els seus descobriments amb el telescopi van contribuir de manera decisiva que la terra no ocupava el centre de l’univers.
Moltes de les seves conclusions desagradaven a l’església catòlica, que en aquella època tenia un poder immens. El mossèn el volia matar,i va considerar que, els descobriments de Galileu,anaven en contra de la Bíblia i va ser comdemnat al 1633 pel papa de roma Urbà III.
des i ell va dir que no ho tornaria a fer, però, en veu baixa, va dir que ell continuaria descobrint coses interessants.
Tot això el va fer famòs, es va quedar cec al 1637,al 8 de gener de 1642 va morir amb setanta-vuit anys(que era molt),degut a unes febres que tenia feia setmanes.
Opinió personal:
El llibre m’ha semblat interessant, i al posar-me en la seva pell, he notat que era una persona que ens ha ajudat molt en el dia d’avui, el dissabte vaig anar a el OBSERVATORI ASTRONÒMIC D’ÀGER i un home que era el guia del nostre grup va dir teories sobre Galileu i em va semblar bo bonic

Aghata Christie

Publicat el per
Respon

Resum:

Aquest llibre tracta sobre una dona anomenada Agatha Mary Clarissa Miller Christie,encara que li deien Agatha Christie.
Va néixer el quinze de setembre de 1980 a Turquay,una vella ciutat d’Anglaterra .
El llibre diu coses sobre ella:
Agatha va publicar més de cent obres de relats de misteri i policíaques , i l’anomenaven la reina del crim, degut a que escriure sobre aquest tema era la seva passió.
Surten coses sobre els seus amors,que ho va tenir molt dur,ja que quan es casava,començava sempre una gerra.
El seu detectiu preferit era Hercule Poirot.
Amb moltes pàgines del llibre surt algunes obres que ella ha publicat o simplement ha escrit, però a algunes et deixa sense el final.Una de les històries és de una mort d’una jove rica en un creuer pel riu Nil.

Opinió personal:

A mi el llibre no m’ha agradat,ja que els llibres de misteri i policíacs em fan una mica de por.
Però alguna part m’ha fet pena, com la que es divorcia.
Jo el recomano a algunes noies,però sobretot als nois,perque els hi va més això.

Publicat el per
Respon

Resum:
Que es just?Que es injust?
Perquè ella té dues parts de pastís i jo sol una?
Aquest llibre de 39 pàgines tracta sobre la injustícia i la justícia de les persones.
Peró totes et fan reflexionar sobre allò.
Repartir i conviure és difícil.
Aquí hi ha les histories i la explicació ven detallada sobre les conseqüències i la història.
Ni ha de la injustícia de els homes de rasa negra.
Ni ha sobre els que diuen que hi ha gent que els hi toquen coses millors que als altres…
I ni ha sobre els reis i que Equàlia regalen segons edat a tots els mateix.
Ni ha sobre la llei,i els drets dels humans.
Al que es refereix el llibre és a que no tot pot ser com tu desitges,perquè hi ha més gent al món,perquè mentre tu tens 20 regals dels reis,i ni ha que tenen sort si ponen menjar.
Opinió personal:
Jo crec que aquest llibre m’ha ajudat a entendre els valors del que tenim i el poc que ho apreciem.
I hem d’entendre que mentres nosaltres podem menjar,i ha gent que no

El coratge i la por

Publicat el per
Respon

Resum: El coratge i la por són dues coses molt diferents. El coratge significa que algú es molt valent i s’esforça molt per aconseguir el que vol.

La por significa que una persona té por si sent una gran inquietud i perd la tranquil·litat i l’ànim davant d’un perill, d’una amenaça. Totes les persones tenim por, fins i tot aquelles que no ho semblen. Tenim por de pujar a una atracció de fira, por de les malalties, por de tenir males notes, por de no quedar bé…

Tothom té por d’alguna cosa. Tots pensem que no tenim gens de por, però en realitat, sempre ens fa por alguna cosa. Tenim que aconseguir que no tinguem més por, tenim que lluitar pel que volem i també aconseguir el coratge.

Fent exercicis de coratge, descobrim que podem controlar la nostra por sentim el plaer de ser cada dia una mica més valents.

 

Opinió personal: Aquest llibre m’ha agradat molt perquè m’ha fet pensar en les coses que tinc por i a les que no en tinc. Crec que també l’haurien de llegir els més petits.

Ser i aparentar

Publicat el per
Respon

Resum: Està malament aparentar perquè enganyes a tothom. Val més ser tu mateix.

El Roger, un home tímid cada matí s’asseu a demanar a la porta del supermercat. La Sònia , una dona, que porta un restaurant , compra sovint al supermercat. Un dia, per comptes de deixar-li una moneda, el convida a dinar al seu restaurant a les dotze del migdia, perquè si bé més tard, ja hi ha clients. El Roger cada dia a les dotze en punt va al restaurant que és molt petitó. Però ell se sent malament i menja molt ràpid. Al final pot refer la seva vida, es torna més net, troba feina i fa amics.

Opinió personal: El llibre està molt bé, però no parla gaire de tu mateix i el recomano a tothom i molt als que són mandonets i cridaires.

Emília Cascalló Jové