Un dia un pobre home, anomenat Gepeto, va decidir fer un petit titella amb un tronc màgic.

El ninot, quan ja estava acabat, va anar corrents fins a la plaça del poble, i allí va crear tants problemes, que el pobre Gepeto va acabar al calabós.

Passats uns mesos, Gepeto va poder sortir i Pinotxo li va prometre que seria un nen bo, i per això amb l’esperança, Gepeto va vendre el seu abric per un abecedari, per a què en Pinotxo anés a l’escola.

A l’escola era un nen bo però es deixava enganyar molt fàcilment per diferentes persones.

Al final va acabar al país de les joguines i enganyat per Metxa, es va convertir en un burro.

Va ser venut al propietari del circ, que li feia fer acrobàcies. Però es va fer vell i el van tornar a vendre a un home que el volia tirar al riu.

Màgicament va tornar a ser un ninot, i dintre d’una boca d’una balena , va poder salvar a en Gepeto. I ells van anar a una caseta a viure.

La fada el va recompensar per haver sigut tan solidari en aquests últims anys, així que el va convertir en un nen.

Aquesta història ens fa treballar els valors següents: solidaritat, mentida, valentia, i molts altres en diferentes ocasions del conte.

A part és un conte bonic, però a la vegada trist, que t’ ajuda a ser bona persona.

                                                                                                           Ona Orrit

Hola a tots i a totes, sóc la Reina Clavell. Vaig néixer el primer dia de primavera, a l’any 1868 flors, a l’hospital Sant Lliri Perfumat. Abans vivia a l’estany de les fades, allà vaig fer moltes amigues, com per exemple: la Rosa, la Florida, la Margarida, la Sra.Tulipa, el Romaní i el seu germà Menta, etc… però a l’any 1876 flors em vaig traslladar a la ciutat Rosesblanques, al carrer Papallona número 549.

A l’any 1880 flors vaig començar a l’institut Marietes Vermelles. Cada dia em venien a buscar amb autocar, el conductor no era el típic avorrit, i amb malt geni, si no que era el més simpàtic de tot el món. La meva professora preferida era la Sra. Llagosta, perquè els exàmens sempre ens donava la nota al dia següent.

A l’últim any de la Universitat em vaig trobar amb la meva millor amiga, la Genciana, que s’havia casat amb en Menta, i jo al cap d’uns anys em vaig casar amb el Romaní, i a l’any 1900 flors va néixer la meva única filla, la Nina.

A l’any 1905 flors el meu marit i jo, ens vam divorciar, i al cap de poc temps em vaig tornar casar amb el Timó, i a l’any 1906 flors vam tenir un fill que es deia Flos.

A l’any 1910 flors la meva mare es va morir, i per a mi va ser una mort molt dolorosa.

A l’any 1930 flors la Nina es va quedar embarassada, i jo no em puc creure de què ja sigui padrina !!!

Bé, aquest és el final de la meva autobiografia, adéu i fins una altra!!!