Poemes

Si el vent fos sucre
jo me’l menjaria,
encara que sabés
que a la llarga m’engreixaria.

Si el cel fos terra
per ell caminaria,
i amb alegria
d’aquest en gaudiria.

Si l’arbre fos mestre
deures ens manaria,
i amb la seva gran branca
ens ho exigiria.

Si l’ocell fos mare
al seu niu jo estaria,
encara que sabés
que un dia fugiria.

Carla Daviu

Vincent van Gogh

Títol: Vincent van Gogh
Autor: Carme Martín i Rebeca Luciani
Editorial: Parramón
Col·lecció: Em dic…

Resum:
Vincent, va néixer el 30 de març de 1853 en un petit poble de la religió holandesa del Brabant, anomenat Groot Zundert. Ere un bebè de cara allargada, i uns ulls clars, tenia els cabells vermellosos i ondulats.
El seus pare es deien Theodorus i Anna Cornèlia, dues bones persones Però amb un caracter rigid i conservador.
Ell va ser el gran de sis germans: Theodorus, Cornèlius, Anna, Elizabeth i Wilhelmina.
En la seva vida ha fet de tot: art, predicador en una religió minera, professor d’idiomes, venedor de llibres…però sobre tot, pintar ha estat la seva veritable passió
De petit sempre pintava dibuixos d’animals…
La rao de la seva vida es: pintar el que veia i com ho sentia!
Quant va acabar l’escola va treballar com aprenent a Goupilicie, marxant d’art.
Vincent van Gogh va conviure tota la seva vida amb la prostituta Sien i els fills que van tenir amb ella.
Ha estudiat francès, angles i alemany en una escola de Zevenbergen.
El 1883 va fer 250 quadres a Nuenen i es va aficionar als retrats i als autoretrats.
El 1889 va pintar l’obra Els gira-sols, va pintar La nit estrellada i Els lliris.
Finalment El 27 de juliol de 1980 es va disparar un tret a l’estomac i va posar punt i final a la seva vida.

Opinió:
Crec que aquesta persona estava una mica xalada, no m’ha agradat el final perquè es dispara un tret a l’estomac. Vicent van Gogh feia els quadres d’una manera especial:
– Pintar el que veia i com ho sentia!

Marco Polo

Títol: Marco Polo
Autor: Nuria Barba i Xavier Salomó
Editorial: Parramón
Col·lecció: Em dic…

Resum:
En Marco Polo va néixer a Venècia a la ciutat dels canals , el 15 de setembre de 1254.
Tot i que va néixer a Venècia, i en aquell temps era molt difícil viatjar, va tenir la immensa fortuna de conèixer moltíssim indrets increïbles de la Terra.
Tot va començar quant el seu pare, que era mercader, va organitzar una expedició per buscar seda, perles, pedres precioses, perfums… . En Marco polo tenia ànsia de conèixer mon, de visitar, països llunyans, d’admirar mesquites de Samarcanda i les princeses de Pèrsia, de muntar en camell i elefant, d’endinsar-se en els immensos deserts d’ Àsia, d’entrar en rics palaus de la Xina… i de moltes coses mes.
El pare de Marco Polo i el seu oncle ja havien realitzat viatges a Àsia abans del seu naixement. Cap a finals del 1271, van rebre valuosos regals del nou papa Gregori X com a encàrrec per portar-los al Gran Khan de la Xina.
Quan Marco Polo tenia 17 anys, va marxar de Venècia amb el seu pare i el seu oncle cap a l’est. Van arribar a la Xina, recorrent tota la Ruta de la Seda. Va tornar a Venècia  pel mar de la Xina fins a l’estret d’Ormuz, on va seguir el seu viatge per terra fins a Venècia.
Quan va arribar va ser empresonat per les autoritats genoveses, i mentre va estar a la presó, va dictar a un escrivent professional les seves aventures.
Quant va sortir de la presó  ja tenia mes de 40 anys i va decidir que ja era massa vell per perseguir mes aventures.
Va conèixer una dona que es deia Donata, es va casar i va tenir tres filles: Fantina, Bellela i Moretta.
El 1325 va ser enterrat a la tomba que va fer construir a l’esglesia de Sant Llorenç

Opinió:
Crec que en Marco Polo es un gran personatge perquè es va atrevir a viatjar en aquella època que era una cosa gairebé impossible. Marco Polo ha sigut un gran personatge per a nosaltres.

John lennon

 

Nom: John Lennon

Autor: Carmen Gil

Editorial: Em dic…

Col·lecció: Parramón

Resum: John Lennon va néixer el 29 d’octubre 1940 enmig dels xiulets de les bombes. El seu pare Alfred era mariner mercant, i quant va néixer no era a casa. La mare del John Lennon no va poder treballar i cuidar-lo, de manera que va tenir de demanar a la seva germana, Mimí que el cuides. Els seus pares es van separar i es barallaven per a veure amb qui anava en John Lennon. Ell primer va dir amb el seu pare, sense pensar gaire, després quant va veure la seva mare sortint per la porta va córrer cap a ella plorant i li va dir que aniria amb ella. De petit deia que tenia visions i amb nou anys va entrar a la cuina i va dir que acabava de veure Déu. La seva mare es va ajuntar amb un home que es deia John Dykins i no va trigar gaire a tenir dues germanetes, la Júlia i la Jacqui. Va tenir d’anar a una altra escola perquè a la tia Mimí no li semblava prou bo la que hi havia a prop de casa. Quant va ser més gran es va enamorar de la Cynthia Powell, que tenia uns cabells llargs i rossos, que més tard es van casar i van tenir un fill, en Julià. A ell de petit li agradava molt la música i amb els seus amics van formar un grup. Primer el grup es va dir The Quarrymen. El 1958 va morir la mare del John Lennon, que en sortir de casa va travessar el carrer cap a la parada de l’autobús, un cotxe que venia a gran velocitat la va atropellar i va morir a l’acte. Hi va haver un grup que admiraven molt que es deia The Crickets (els grills) i com que a ell li agrada jugar amb paraules en lloc de dir-se The Beetles (escarabats) va unir la paraula amb beat (ritme) i d’aquí va sortir The Beatles. Van anar evolucionant i cada cop tenien mes fans, hi havia gent que feia cua des de la nit anterior per poder ser més aprop de la escenari. Més tard es van separar amb la Cynthia perquè es va enamorar de la Yoko, que es van separar divuit mesos, i després es van tornar a ajuntar i van tenir un fill, en Sean que va néixer el 9 d’octubre del 1975. La nit del 8 de desembre de 1980, un individu, a qui havia signat un autògraf unes hores abans, es va acostar al portal del edifici on vivien i li va disparar set trets. El 14 de desembre mig milió de persones es van aplegar a Central Park per retreure homenatge i tot el món es van guardar deu minuts de silenci.

Opinió: M’ha agradat, perquè sabem que va evolucionar la música, però alguns pot ser no saben qui la va evolucionar, i crec que s’ha de saber.

Gemma

Manar i creure

Nom: Manar i creure

Autor: Michel Puech

Editorial: Cruïlla

Col·lecció: Pensahi

Resum: Amb vint capitós ens expliquen historietes de manar i creure, com una de un nen que de gran vol manar, els altres li pregunten que vols fer? Jo de gran vull manar! contesta el nen. També que hi ha gent que te gossos per poder-los manar com fa l’Àngels al seu gos. Dintre de cada un de nosaltres, si ens hi fixem bé, ens adonarem que hi ha un tipus gandul i un que està carregat d’energia, un de nerviós i un de tranquil, un de poruc i un de valent, un d’ordenat i un de desordenat, un que vol i un que no vol, un que només busca passar-s’ho bé i un altre que sap que no sempre pot ser, un que no sap el que ha de fer i un altre que el nega a fer-ho, un assenyat i un eixelebrat, un fanfarró i un modest… Dins de cadascú, doncs hi ha tot de cares diferents, i sovint, a l’hora de prendre decisions, s’organitza un menta de discussió interna. I doncs, qui resol aquest desori? Qui fa d’àrbitre? Cal algun altre encara, per sobre nostre? Un altre cap? Qui mana, aquí? Si volem manar, si ens agrada ser caps, sempre trobarem algú a qui fer creure: a nosaltres mateixos. Potser això és el més interessant de la vida: ser cadascú el seu propi cap. Perquè, ben mirat com volem manar bé els altres si no aconseguim manar-nos a nosaltres mateixos?

Opinió: M’ha agradat perquè tothom ens agrada manar i busquem algú per poder-lo manar. Però nosaltres no ens sabem manar, doncs, com manarem als altres?.

Gemma

 

L’avio

                                             Tinc un avió fet de cartró,

                                             quan vull vola quan no vull no.

                                             – Vull nitro i no aquesta gasolina!

                                             – Si vols fem un tracte ai un pacte!

                                             – Jo volaré pel carrer i faré el que voldré!

                                             – Pero et mullaras cabass!

                                             – No em mullaré perquè marxaré!

                                            – Adeu amic meu!

                                          RiallaGuai!

Diari de l’estudiant

MÉS DE 13.000 JOVES SOL·LICITEN LA SUBSCRIPCIÓ A UNA PUBLICACIÓ.

S’hi han subscrit 20 joves de cada 100 que s’hi podien apuntar, de 18 anys.
1.713 nois han triat EL PERIÓDICO: 1.071 en català i 642 en castellà.
És una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que ofereix a tots els joves la possibilitat de subscriure’s de forma gratuïta a un diari o revista, durant tot un any.
L’objectiu d’això, que es repetirà el 2009 i el 2010, és promoure l’hàbit de la lectura de premsa.
Tots aquets joves han pogut triar entre 65 publicacions diferent si rebre-ho diàriament, setmanalment, mensualment i bisetmanalment.
Aquest pla compta amb el suport i la col·laboració de les administracions locals, els sector editorial i de la comunicaicó, i entitats diverses.

QUÈ LLEGEIXES

Si t’apassiona llegir i t’agrada escriure sobre el que llegeixes i saber el que els altres opinen sobre els llibres, per triar les teves pròximes lectures, et recomano el fòrum: quellegeixes.cat.
Aquest punt de trobada ja té 3.500 inscrits.

Carla Daviu Rosell

Vincent Van Gogh

Nom: Vincent Van Gogh. 

Autors: Carme Martín i Rebeca Luciani. 

Editorial: Parramón.

Col·lecció: Guardonada.

Resum: Aquet llibre parla de la vida de Van Gogh.

Vincent Van Gogh  va néixer el 30 de març de 1853 en un petit poble de la regió holandesa de Brabant, anomenada Groot Zundert.

De petit ja era un nen amb molta intel·ligència però no li agradava cap assignatura en concret.

El seu pare era sacerdot i molt estricte i no el va ajudar gaire amb la seva carrera de pintor. En canvi la seva mare era al revés. El va ensenyar a estimar la natura i les obres d’art i sempre el va recolzar amb les seves idees.

El seu primer contacte amb l’art va ser als setze anys en una de les galeries més importants de tota Europa.

Quan va necessitar més inspiració se’n va anar a París on va conèixer Monet, Renoir, Seurat,….

Segons el seu estat d’ànim pintava els quadres d’una manera o altra: si estava trist tot ho pintava més o menys amb colors foscos: blaus, negres, grisos… i si estava content amb colors càlids: vermells, taronges, grocs,….

Ell es pensava que amb l’art milloraria el món i la gent no el va entendre, el tractaven de boig.

Van Gogh va tenir dos amors que no van anar massa bé i això el va afectar molt al seu estat d’ànim.

De fet va patir unes quantes crisis nervioses. I finalment va morir per un tret a l’estomac al juliol del 1890.

Van Gogh va tindre un germà que el va recolzar per tot: per diners, ànims, amistat, que no és rendís mai, en les seves obres, que ell continués sent d’aquella manera,…

Molts fets i aspectes de la seva vida i obra, van ser coneguts per les cartes que s’anaven escrivint entre ell i el seu germà.

En la seva curta vida només va vendre un sol quadre. En canvi avui és un pintor reconegut per tot el món.

 

Opinió: Aquest llibre està molt bé. Però l’únic que no m’ha agradat, ha estat que a ell el van tractar de boig i de mala persona però en el fons va ser artista perquè es pensava que canviaria la manera de ser del món.

 

Jordi Lechosa Capell